La veritat és que aquest blog comença a estar massa influenciat per l'obssessió llibresca de Joan Estelrich i d'Stefan Zweig (i II). De fet l'escriptor austríac era un malalt dels manuscrits originals dels seus autors preferits. Com que aquesta alçada no hi arribarem, sobretot, economicament però tampoc per la manca d'aquest mercat al nostre país... Bé, del que volia parlar era de la sort de les biblioteques dels intel.lectuals o de les persones anònimes. Tots els que ens dediquem a aquest món de la història i a la malaltia mental que és la compra, escriptura, devoció i altres perversions pel LLIBRE, hem adquirit alguna vegada llibres amb alguna signatura. A voltes amb papers, bitllets de tramvia de fa 50 o 60 anys, apunts a llapis o una postal a una tieta llunyana. El que més sorpren es poder comprar, a vegades per quantitats ínfimes, llibres signats per destacats intel.lectuals o polítics catalans o espanyols dedicats a d'altres figures il.lustres. Fa poc es podien comprar uns documents signats per Lluís Nicolau d'Olwer a l'ebay, i ara, uns poemes de Josep Maria López-Picó.
Com a mostra, us posso alguns dels que tinc -certament alguns d'ells en obres significatives-: una dedicatòria d'Àngel Guimerà (1€, en una muntanya del Mercat de Sant Antoni), una d'un jove Martí de Riquer al poeta Ignasi Agustí en un llibre de 1934 (2 € al carrer Canuda de Barcelona), una de Joan Estelrich dedidaca al poeta Tomàs Garcès (12 € no recordo on) i, en darrer lloc, una de l'admirable Ángel Ossorio y Gallardo al creador teatral Adrià Gual de 1912 (20 €).
D'on surten aquests llibres? Qui se'ls ven? Les famílies es desprenen de tot? No els poden donar a una biblioteca pública? O derivar-los cap a fanàtics com nosaltres?
Per, cert, el blog restarà inactiu fins al proper dilluns per una escapadeta a Tenerife de l'historiador en qüestió. A manca de sol segons les previsions meteorològiques, ja comprarem alguns llibres interessants.
3 comentaris:
Certament és molt curiós això de les dedicatòries.
Quan algú que conec publica un llibre i m'interessa acostumo a fer el fetitxista i demanar-li la dedicatòria.
Sempre em fa gràcia pensar que quan ja no hi sigui la meva família s'ho treurà de sobre, malvenent-ho, i passarà a mans d'altra gent amb la dedicatòria... com també n'he trobat alguna. A mi m'agraden.
A passar-ho bé per les Canàries!
Veus, jo això no ho faig, i mira que ho penso a vegades. Potser faré que a partir d'ara me'ls signin. Si més no alguns llibres il.lustres. Per altra banda, espero dos moments: 1) trobar algun llibre meu en una pila del Mercat de Sant Antoni, de fet fa poc en vaig veure un, 2) trobar-ne un de dedicat.
A mi em talla (ho haig de reconèixer) i llavors els dic que sóc fetitxista. Tampoc no es que en tingui tants de dedicats però n'hi ha que em sap greu no tenir-los dedicats quan podria.
Trobar un llibre propi en una llibreria de vell ha de ser brutal i ha de fer molta il·lusió. I si l'has dedicat encara més!
Publica un comentari a l'entrada