Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dijous, d’abril 09, 2009

Des de Brussel.les, Patrice Lumumba ens diu...

Aquest és una nota gràfica. Només, afegiré la recomanació de visitar el poble de Redu a 1 hora de Brussel.les. Només hi ha llibreries, unes 15. Llibres antics, de qualitat. Preus molt raonables. Fotografia presa a Brusel.les el 7 d'abril de 2009.
Imatge del líder independentista congolés, Patrice Lumumba de dissortada memòria.

Des de Brugge, unes reflexions sobre Bèlgica

Brugge -Flandes-, 9 abril 2009. Postals promocionals d'un espectacle teatral
Des d'aquesta increible ciutat que és Brugge, al Flandes flamenc-holandés de Bèlgica, situio alguns temes per si algú vol dir-hi quelcom. Aquest és un país certament federal, dividit en dues comunitats culturals i idiomàtiques i en tres territoris: Valonia, Flandes i Brussel-Bruxelles. És a dir, dues entitats federades i dividides per raó de llengua i una capital compartida per les dues comunitats amb Parlament propi. De fet, Brussel-Bruxelles, bilingue oficialment (perdoneu la manca de dièresi) és del tot francòfona. Té un Parlament propi, i una doble administració valona i flamenca, una doble capitalitat... Certament, la naturalesa nacional i identitària belga resulta paradigmàtica. Estat tap entre França i Alemanya creat el 1830, la Monarquia sembla èsser l'únic element que manté una certa idea d'unitat. Format per dues comunitats amb estats exteriors que les tenen com a objecte nacional-estatal: Holanda i França, sembla extrany, si més no per part flamenca la no divisió i independència o incorporació als PPBB.
Per altra banda, he de reconèixer, ai pobre de mi, que no he localitzat cap llibre en francès sobre la problemàtica flamenca. Tots en holandés. Això sí, he fet altres compres de lletra impresa.

Nota posterior al sopar: oblidava que també hi ha una minoria alemanya amb reconeixement polític i cultural, amb institucions autònomes com valons i flamencs, al sud-est de Bèlgica.
Per altra banda, afegir que sembla raonable que els valons no vulguin integrar-se a Franca, ja que n'esdevindrien la periferia més perifèrica. Pel que fa als flamencs, potser restarien igual o millorarien.