Dieppe (Haute Normandie, France)
L'historiador present, es confesa. La feina solitària a casa, amb els papers, els llibres i les fotocòpies de documents provoca una efervescència cerebral excesiva. Per una banda, l'autodisciplina de treballar a casa cada dia, 8 hores a la jornada, sense cap supervisió i només amb l'autoexigència es fa dur. La manca de contactes humans, tot i acceptar que mai he estat de molta sociabilitat, no afavoreix el trencament d'aquesta situació.
A més, com els fars, la feina de trucar i enviar mails cada dia a arxius i altres per a aconseguir poder consultar una documentació, aconseguir un llibre o unes fotocòpies encarregades, és un element que fatiga i esgota.
Estudiar i escriure sobre el passat sembla més agradable, quan un veu la mediocritat del present i s'aborreix sense mesura amb les discussions polítiques i altres del món que l'envolta.
Com un far davant de la història. I com el de la postal, a vegades, manipulat.
Tot i això, un no pot queixar-se de la vida privilegiada que té, tot i que, potser, no l'acaba de satisfer en la seva totalitat. Escriure llibres i altres, però no em negareu uns instants, hores o dies d'introspecció. El treball en solitari et porta a pensar massa, si és que això és possible.