Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

divendres, d’agost 08, 2008

El Caucas explota de nou! L'Imperi "soviètic" torna! Records del mític Nagorno-Karabag

El nom del Caucas em porta records amagats a la memòria. El nom de Nagorno-Karabag, regió armènia dins d'Azerbadjan és com una mena de Shangrilà al meu cervell. Un lloc mític, i no paradisíac precisament (per a una visió sintètica dels conflictes a la regió). Però bé, dic això perquè ja fa setmanes, de fet des de 1991 i des del conquesta russa al segle XIX, que el Caucas i en concret Georgia (terra de la qual era fill Stalin), la Federació Russa i les autoproclamades Repúbliques d'Ossètia del Sud i d'Abhkàsia estan en perpetú conflicte latent. Darrerament els atacs russos, rèpliques georgianes, etc., s'havien succeit i avui s'ha declarat un inici de guerra amb Ossètia del Sud com a escenari. Com podeu veure al mapa del Caucas sota administració soviètica, en aquells moments les dues repúbliques sense reconeixement més enllà de Rússia, ja gaudien d'un estatus oficial en el puzzle que era la divisió territorial de l'URSS, heretada en gran part per la Rússia postsoviètica amb múltiples nivells d'administració (de fet Ossètia era una sola unitat fins que Lenin la va dividir i cedir una part a Geòrgia el 1922).
Certament, el Caucas, com els Balcans (a Sèrbia encara espero el dia que esclati el conflicte a la Vojvodina amb la minoria hongaresa), és una zona on la història, és a dir l'acció dels homes i no res abstracte i inconcret, ha deixat un reguitzell de conflictes ètnics, religiosos, polítics (intents de russificació i els seus efectes, rebrot islamista, petroli, oleoductes i gas, pugna amb els Estats Units pel control del Caucas i l'Àsia Central) i econòmics que fa feredat enumerar. Unes zones de cruïlla de cultures on sembla que no poden viure en pau. Sobre aquesta qüestió és interessant la pel.lícula Aleksandra o les cròniques de Ryszard Kapuściński al seu llibre L'Imperi on parlant de la caiguda de la URSS s'endinsa al Caucas je en conflicte. De fet la desaparició de la Unió Soviètica i la independència de les ex-repúbliques soviètiques va generar una llarga llista de conflictes allà on la població russa havia jugat un rol predominant. A les Repúbliques Bàltiques (en aquest moments a la UE) la població russòfona viu sense drets polítics. A Ucraïna la divisió latent entre rússos i ucrainesos s'ha calmat després d'uns anys en què hauria pogut derivar en una fragmentació del país. Mentre que per altra banda, el reconeixement rús de les repúbliques independents autoproclamades d'Ossètia del Sud i Abhkàzia a Geòrgia i de Transnistria a Moldavia de majoria rússa (de fet els ossets del sud han adoptat la nacionalitat rússa per gaudir de la defensa del Kremlin), dona vida a uns conflictes latents que, com va passar ahir, al final podern esclatar.
Per conèixer les versions "sempre dels bons" i confrontar les manipulacions, podeu acudir a la web del Ministeri d'Afers Exteriors de Georgia, del Govern d'Ossètia del Sud, també a l'agència de notícies Russia Today (que, per cert, té un bon canal per satèl.lit amb anglès que transmet interessants reportatges sobre Rússia).
Per a una definició enciclopèdica del Caucas: El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi. En formen part les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan, que conformen la Transcaucàsia; i la resta pertany a Rússia anomenat Caucas del Nord o Ciscaucàsia, amb les repúbliques autònomes del Daguestan, Txetxènia, Ingúixia, Ossètia del Nord - Alània, Karatxai-Txerkèssia, Kabardino-Balkària i Adiguèsia, i algunes regions de la Rússia pròpiament dita. El pic més elevat del Caucas és el mont Elbrús de 5.642 m.
Al vessant sud o Caucas del Sud (la Transcaucàsia), coexisteixen dos estats independents cristians, Geòrgia i Armènia, i un de musulmà, l'Azerbaidjan.
El vessant nord o Caucas del Nord (Ciscaucàsia o Circàssia), que pertany a la Federació Russa, es divideix en set repúbliques autònomes: Txetxènia, Ossètia del Nord - Alània, Ingúixia, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Adiguèsia i el Daguestan.