Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimarts, d’octubre 14, 2008

Tot escoltant Händel de tornada de París. Unes reflexions

Tot escoltant Händel a l'Ipod com si d'una pel.lícula francesa es tractés a l'autocar que em tornava cap a l'Aeroport de Beauvauis de París-Ryanair (si, és l'Economia idiota! com es diria en un debat americà), anava pensant en diverses qüestions sobre la història. Reconec que al tornar del Japó passo una certa crisi creativa (amb el significat que li vulgueu donar a aquest terme en un historiador)... em jubilaria als 30 anys...

Abans d'entrar-hi, recomanar-vos la música barroca per a la vostra salut mental en una doble direcció: si us abelleix us reconfortarà (i si feu l'esforç d'intentar entendre les peces en italià encara més) i sinó us transportarà a un estat de mal humor o mal de cap fantàstic. Per a escoltar, per exemple, Händel abans de llançar-vos a la compra combulsiva dels CD's podeu escoltar algunes peces aquí. Al marge d'això, també cal recomanar una passejada per París... ho recordava molt menys medieval. Vull dir que tenia la imatge de les grans avingudes del XIX que varen escapçar la ciutat medieval (Notre Dame al marge) i moderna, però he trobat certs barris del segle XVI-XVII (ja no medieval, però amb certs aires) molt interessants (per exemple, visiteu la zona al voltant de la Rue de Bretagne). També es entranyablement interessant visitar el Cimetière du Père Lachaise on és curiós de veure, en la part hebrea, el mausoleu dels Rotschild on, si la vitta è cosí, la gent i tira diners: a veure si en una vida futura els Rotschild ens en donen uns quants o ens reencarnem en un membre de la família Meier.

Les reflexions, ara sí.
Deia en Borja de Riquer en un dels articles de l'interessant llibre, "La historiografia catalana", Girona, Cercle d'EstudisHistòrics i Socials, 1990, que teniem una història "provinciana" perquè es tancava massa en el propi país. És a dir, que només escrivim i investiguem sobre la història de Catalunya o dels Països Catalans a tot estirar. Que no tenim especialistes destacats en temàtiques d'àmbit europeu o mundial o en determinats països.
Certament, en la seva immensa majoria aquest diagnòstic de fa quasi vint anys segueix vigent. Jo, en el meu propi cas, no puc pas negar-ho: escric sobre la història de Catalunya. Però, i això també és veritat, ho intento cada volta més en relació amb aspectes que la relacionin amb el seu context espanyol i europeu. El llibre que tinc en premsa sobre el Consulat italià de Barcelona i la mirada de la diplomàcia feixista de la Catalunya del període 1930-1943 és un primer intent de situar història catalana dins de l'europea. Sens dubte, que s'em podrà dir que això és una certa trampa i que podria haver estudiat l'Ambaixada transalpina a Glasgow i la seva visió de l'Escòcia dels anys 20 del segle passat, però que hi farem. Per altra banda, estic en procés de realitzar un estudi sobre l'Andorra del 1933 i la política i relacions internacionals. Una temàtica, l'andorrana, abandonada sistemàticament per tothom, tot i l'interés i projecció que té.
Tanmateix, i jo m'incloc en aquest grup, encara cal que ens apareguin especialistes a casa que treballin sobre qüestions de més enllà. Com també, com deia Riquer, establir el perquè de l'existència d'una anomenada historiografia catalana?! En aquest àmbit, reclamava que es definís i s'estudiés millor les relacions entre Catalunya i Espanya: sobre aquesta qüestió n'he fet diferents aproximacions en aspectes concrets i específics....
Tot això ho deia perquè tornant de París, pensava quin sentit té que ens cansem en escriure en català sobre la història de Catalunya, si més enllà de les nostres fronteres (ficticies) ningú, o quasi ningú, ens llegeix. Aquesta és una altra qüestió que assenyalava Riquer: cal publicar -com si fos tant fàcil- en d'altres idiomes (castellà, anglès, francès, italià...). Cal fer conèixer la nostra producció, molt remarcable en l'estudi de l'etapa contemporània, a la resta del món. Potser la Generalitat s'hi hauria d'implicar. De fet l'Institut Ramon Llull financia traduccions de certes obres a d'altres idiomes, però caldria una col.lecció específica i regular en aquesta direcció.
Certament, és molt mé fàcil, des de França o qualsevol altre país-Estat europeu escriure sobre la pròpia història o la dels altres.
Tot això és, sens dubte, digne d'uns minuts de reflexió però hi ha certs elements previs que no poden bandejar en abordar qüestions d'aquesta naturalesa. En primer lloc, en la llicenciatura d'Història i d'altres de lletres no es genera cap mena d'interés per una visió de la història... que englobi, si més no, Europa. És a dir, quantes assignatures oferim d'història de França, d'Itàlia o dels Estats Units? Per no parlar del Japó, Austràlia o Sud Amèrica!! És innegable que els llibres hi són a les llibreries (potser només a La Central del carrer Mallorca o del Raval i a Internet), però quina visió del món transmetem? Doncs, només una que parla de Catalunya i d'Espanya.
Punt 2: com és la vida de l'investigador català que vol fer recerca històrica? Doncs, força complicada, i tot i que Internet cada volta facilita més les coses, si ja és difícil tenir uns ingressos fent historiografia catalana, no diguem si volguessim fer-ne sobre Suècia o el Kirguistan.
Aquestes són unes reflexions que esperen que algú les contesti.


Marinus i Marianne, fotomontatges en clau de sàtira política a l'Europa dels anys trenta. La crítica més mordaç als totalitarismes i altres patuleies

Com he assenyalat en diverses notes d'aquest blog, evidentment amb les que reproduien humor gràfic català dels anys trenta del segle XX, la sàtira política en les seves diverses formes té un especial interés en la meva manera de veure la història i la política. Per aquest motiu, en una recent escapada a París (de fet en torno avui), he adquirit un interessant llibre sobre l'autor de fotomontatges danés, Marinus, nom artístic de Däne Jacob Kjeldgaard. El llibre de Gunner Byskov porta per títol: Marinus et Marianne. Photomontages satiriques 1932-1940, 192 pages en couleur, 24 x 24 cm, broché avec rabats25 €ISBN : 978-286227-571-0


Per a una breu biografia de l'autor dels fotomontages:

Marinus est le pseudonyme de Däne Jacob Kjeldgaard, photographe et journaliste danois, né en 1884 et mort en 1964. Emigré à Paris, dès 1909, il est surtout connu pour avoir illustré par ses photomontages satiriques la plupart des Unes de l'hebdomadaire politique et littéraire Marianne (1), entre 1933 et 1940. Il s'inspire des chefs d'oeuvre classiques (Léonard de Vinci, Breughel, Delacroix, Rodin...) et du cinéma (King Kong, Ben Hur...) pour mettre en scène dans des postures cocasses les va-t-en-guerre et les leaders politiques de l'époque. Cibles privilégiées de ses photomontages: Hitler et Staline. On y croise aussi Mussolini, Goering, Goebbels, Roosevelt, Chamberlain, Daladier... L'historien de la photographie Gunner Byskov le considère comme l'une des voix antifascistes les plus percutantes de la France des années 30.




No menys interessant és la revista on es publicaren aquestes veritables obres d'art i d'intel.ligència política que, sense cap dubte, no deurien agradar a cap dels seus personatges involuntaris. Per a conèixer més sobre "Marianne": Marianne est le nom d'un journal politique et littéraire orienté à gauche qui fut publié à Paris dans les années 1930. Pacifiste, il se présente comme "l'hebdomadaire de l'élite intellectuelle française et étrangère".
Le journal, lancé en 1932 par Gaston Gallimard, est placé sous la direction d'Emmanuel Berl jusqu'à son départ en 1937. Pierre Bost en est le rédacteur en chef et André Malraux participe à la conception de la maquette. Dès 1933, les photomontages politiques signés par Marinus sont la marque de fabrique du journal, qui en publiera plus de 250, essentiellement en Une. Ils mettent en scène Hitler, Staline, Churchill et les leaders politiques de l'époque, dans les postures les plus cocasses, souvent inspirées des classiques.
Parmi les contributeurs de l'hebdomadaire: Antoine de Saint-Exupéry, Julien Benda, Pierre Mac Orlan, Jean Rostand, Henri Troyat, Herbert George Wells, Marlène Dietrich, Marie Bonaparte...
Marianne jouit d'une grande influence dans les milieux intellectuels de gauche, mais son succès limité (tirage de 60 000 exemplaires en 1936) conduit Gallimard à le vendre en 1937. Le journal se dépolitise et sa publication cesse définitivement en août 1940.
En 1997 Jean-Francois Kahn lance la publication d'un hebdomadaire du même nom .


Si sou viatgers i teniu prevista una escapada podeu veure algunes exposicions sobre els seus fotomontatges per Europa. Aquí podeu veure informació sobre una exposició que s'acaba en breu a Colònia (Alemanya): Hitler blind – Stalin lame. Marinus and Heartfield
Political photomontages from the 1930s9 August – 19 October 2008

I en aquesta altra una que en aquests moments es pot visitar a la Maison du Denamark de París:



Comentari sobre Marinus a la premsa alemanya actual: German-Times


Per a d'altres exposicions sobre fotomontatges en el període d'entreguerres veure, per exemple, una que es fa a Londres: Cut & Paste: European Photomantage 1920-1945 http://www.indielondon.co.uk/Events-Review/cut-paste-european-photomantage-1920-1945