Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimecres, de febrer 18, 2009

L'epistolari complet d'Antoni M. Alcover en format CD (1880-1931)


De Vilaweb, 18-II-2009

Es publica l'epistolari d'Antoni M. Alcover en CD-ROM
Conté 15.500 documents · N'és la curadora la professora Pilar Perea
'Epistolari d'Antoni M. Alcover (Manacor 1880 - Palma 1931)' (Editorial Moll) aplega la col·lecció epistolar de mossèn Alcover que es conserva a l'Arxiu del Regne de Mallorca. És l'edició íntegra, en cd, de 15.500 cartes, targetes postals i de visita que va rebre entre els anys 1880 i 1931. El propòsit d'aquesta l'obra és de 'posar fi als tòpics sobre Alcover', segons que diu la curadora Pilar Perea, que va emprendre la tasca fa tres anys.
L'escriptor i lingüista mallorquí Antoni M. Alcover, a més d'idear i promoure el Diccionari català-valencià-balear, en va redactar una part. També és autor de 'Aplec de rondaies mallorquines', signades amb el nom de Jordi des Racó, i d'un seguit de treballs gramaticals. Així mateix, va dirigir i costejar l'edició de les obres de Ramon Llull. Esdevingué molt popular per la seva immensa tasca en favor de la llengua catalana, que li meresqué el títol d'apòstol de la llengua. L'epistolari inclou cartes familiars que deixen veure la part més humana del mossèn i la correspondència amb filòlegs d'Alemanya i França perquè el formessin en lingüística. També hi ha cartes de Tomàs Forteza, un dels primers gramàtics de la llengua catalana, que assessorava n'Alcover, i la correspondència amb Pompeu Fabra i Costa i Llobera. Tot plegat, segons Perea, ajuda a desfer 'la visió que Pompeu Fabra era el bo i el el capellà poca-solta', i a revalorar la figura d'aquest mallorquí insigne. Els materials s'han classificat per emissors de documents i per localitat de tramesa. I els criteris de cerca són: emissor, destinatari, localitat, data, tema, llengua i paraules significatives. El cd, que es distribueix des d'aquest diumenge i costa 25 euros, és fruit de la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern de les Illes Balears, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Linguamón-Casa de les Llengües (consorci format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona), la Fundació Antoni M. Alcover de Manacor, la Fundació Germà Colon de la Universitat Jaume I de Castelló i l’Editorial Moll. Pilar Perea és professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Especialista en descripció lingüística, dialectologia i morfofonologia verbal, ha estudiat aspectes de la història de la llengua catalana i l'obra d'Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll. Participa en la xarxa temàtica de Variació lingüística, coordinada per la Universitat de Barcelona, i en la de Gramàtica teòrica, coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2003 va obtenir un dels premis Trenta-u de Desembre. De l'obra que acaba de publicar, en diu: 'M'ha compensat molt la feinada que he tingut perquè he acabat esbossant una trama de personatges i idees.' L'obra precisa la biografia de mossèn Alcover i aclareix aspectes que solament se sabien en part. Per això, Perea té ara la intenció de publicar una biografia d'Antoni M. Alcover actualitzada, oimés que 's'han qüestionat massa el caràcter i els mètodes d'Alcover’.

Programa Història Contemporània (Facultat Polítiques), UAB. Recordatori


Aquest post és un recordatori per als alumnes de:


FACULTAT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (25200)

. Horari: Dimecres 9-10 h; Divendres 9-11 h
. Professor: Arnau Gonzàlez i Vilalta
. Despatx: Departament d’Història Moderna i Contemporània, Facultat de Lletres, despatx Grup d’Història del Parlamentarisme, Dimarts 11:15-12 h
. Mail: arnaugvilalta@gmail.com
. Blog: arnaugonzalezvilalta.blogspot.com

Objectius de l’assignatura
Al llarg de les sessions de l’assignatura realitzarem un repàs general dels esdeveniments històrics entre el 1918 i el 2001. Principalment es centrarà l’atenció a les problemàtiques històriques del continent europeu en general, però també situant en cada cas alguns exemples de països concrets i alhora la correspondència existent amb la història de Catalunya i Espanya. No per això es deixarà de tractar diferents esdeveniments de la resta del planeta. Així, del que es tractarà és de situar l’atenció en diferents aspectes no analitzats habitualment, buscant les contradiccions històriques i els elements de debat que permetin qüestionar diferents concepcions massa consolidades.

Temari general
- Europa i el món després de la I Guerra Mundial. El mapa polític.
- La URSS, la Itàlia feixista, el nacionalsocialisme alemany i la democràcia cristiana. Noves i velles ideologies: comunisme, feixisme, socialcristianisme.
- El Japó imperialista, els Estats Units dels feliços anys vint, el populisme sudamericà i el feixisme a Europa: Qvisling, Degrelle,...
- Catalunya, Espanya i Euskadi d’entreguerres: de la Dictadura de Primo de Rivera a la II República. Visió de la diplomàcia europea de la Catalunya autònoma, pancatalanisme i evolució del nacionalisme basc.
- El nazisme alemany: Hitler al poder (1933-1939) i el Frontpopulisme francès.
- La Guerra Civil espanyola i les seves implicacions internacionals. Els projectes separatistes del nacionalisme català, els intents de mediació i els contactes internacionals.
- La configuració de la dictadura franquista a Espanya. Repressió, exili i vida política catalana a l’exterior: el cas dels cercles demòcratacristians.
- L’esclat de la II Guerra Mundial.
- Nacionalisme identitari i feixisme: el nacionalisme croat abans i durant la II Guerra Mundial, l’irredemptisme italià a Còrsega i el nacionalisme bretó i la seva col·laboració amb els nazis.
- La derrota nazi i la configuració d’un nou món: la Guerra Freda i la Xina de Maó o el desastre del comunisme xinès.
- La independència d’Islàndia i els moviments d’alliberament al món colonial: la Guerra d’Algèria.
- Els conflictes secundaris de la Guerra Freda: Corea, Vietnam... i la Cuba de Fidel Castro (1959-?)
- Maig del 1968: la insatisfacció de la societat burgesa.
- L’estrany cas de la independència de Guinea Equatorial (1968) o una experiència democràtica en plena dictadura franquista.
- Moviments nacionalistes europeus violents: d’ETA a l’IRA, passant pel terrorisme cors o Terra Lliure.
- L’evolució política italiana en el dopoguerra: l’estabilitat-l’inestabilitat (1943-1990).
- Catalunya i Espanya en la darrera etapa del franquisme i la Transició.
- La política europea, entre la creació de la CEE i la caiguda del Mur de Berlín (1989)
- La desintegració de la Unió Soviètica (1991), el final de la Guerra Freda i un nou ordre mundial.
- Les guerres balcàniques (1990-1999) i l’inestabilitat constant.
- Àfrica un continent debastat, el final de l’Aparheid a SudÀfrica i les dictadures del Magrib.
- El món actual. L’11 de setembre de 2001 als EUA, l’avorriment polític europeu i la mort de les ideologies?

Mètode de treball
Seguint els criteris d’avaluació continua que implica Bologna, aquesta assignatura no tindrà examen. Per tant, caldrà realitzar una sèrie de comentaris, treballs i activitats que permetin l’avaluació de l’alumne, alhora que la participació en els debats que es realitzin a classe. Això implicarà una presència continuada a les sessions. Per altra banda, i a partir de les possibilitats existents, es treballarà molt amb materials disponibles a la xarxa i al blog del professor.


Avaluació
Cal llegir i fer una ressenya (10-15 p.) d’un llibre a escollir de les següents llistes. Cal comunicar-ho al professor.
- Stefan Zweig: El món d’ahir, Barcelona, Quaderns Crema, 2001 (reeditat), 539 p., 23,50 €
- A. Cirici, El temps barrat, Barcelona, Destino, 1973, 337 p.
- J. Fontana, Europa ante el espejo, Barcelona, Crítica, 2000, 200 p., 8,65 €
- A. Gonzàlez i Vilalta, Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942), Barcelona, Servei de Publicacions de la UAB, 2008, 428 p., 25 €

Llibres amb link al blog d’A. Gonzàlez i Vilalta:
- S. Harty, Disputed State, Contested Nation: Republic and Nation in Interwar Catalonia, Tesi Doctoral, Universitat de Montreal, 1998, 379 p.
- M. Mcbride, From indifference to Internement: An examinationof RCMP to Nazism and Fascism in Canada. From 1934 to 1941, University of Newfoundland, Canadà, 1997, 357 p.
- A. D’Onofrio, Razza, sangue e suolo. Utopie della razza e progetti eugenetici nel ruralismo nazista, Universitá di Napoli, 2007, 160 p.
- J. M. Rúa: Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical (1974-1990), Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, 2006, 595 p. buscar a: http://www.tdcat.cesca.es/
- N. Bartulin, The ideology of nation and race: the Croatian Ustasha regime and its policies toward minorities in the independent state of Croatia, 1941-1945, Tesi Doctoral, Universitat New South Wales, Austràlia, 2006, 449 p.
- J. Trueta, The Spirit of Catalonia, Oxford University Press, Londres, 1946, 203 p.
- G. Wasen, Brancos e vermelhos: a Guerra Civil Espanhola através das páginas do jornal Correio do Povo (1936-1939) Brasil, Universitat de Porto Alegre, 2004, 139 p.
- F. Rodao, Relaciones Hispano-Japonesas, Tesi Doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 1993, 601 p.