Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

diumenge, d’agost 31, 2008

Novetats d'articles, llibres i accessos a bases de dades incorporats al blog


Australasian Digital Theses Program: accés a milers de tesis doctorals d'Austràlia i Nova Zelanda: http://adt.caul.edu.au/homesearch/advancedsearch/
Tesis Canada Portal: Tesis a text complert del Canadà




LOST MEMORY - LIBRARIES AND ARCHIVES DESTROYED IN THE TWENTIETH CENTURY


LA RIVENDICAZIONE FASCISTA DELLA CORSICA (1938-1943), Marco Cuzzi


Trágicos y cómicos. Los corsos y el Estado francés, J.L. Fabiani


ARCHIVIO DELLA NATIO CÒRSA (a cura di Massimo Ascoli e Isabella Amadori)


The Italo-Australian press: Media and Mass comunication in the Emigration World (1900-1940)
The ideology of nation and race: the Croatian Ustasha regime and its policies toward minorities in the independent state of Croatia, 1941-1945.
'Death charged missives': Australian literary responses to the Spanish Civil War
Disputed State, Contested Nation: Republic and Nation in Interwar Catalonia

From Indifference to internent: An examination of RCMP responses to Nazism and Fascism in CanadaFrom 1934 to 1941

Corsica: diferents punts d'interès històric




Acabat de tornar de Corsèga apunto a qui vulgui llegir-ho diferents punts d'interès històric. Per una banda, i deixant al marge la fallida conquesta catalana del segle XV de la qual només en queda l'escala de Bonifaziu, hi ha diversos elements de gran suggerència. En primer lloc, voldria fer esment de la figura històrica de Pasquale Paoli, pare de la pàtria corsa i fundador de la Corsèga independent de mitjans del segle XVIII (redactor de la seva Constitució, creador de la Universitat de Corti, etc). En fi un gran personatge oblidat.


Una primera referència que em ve de part del professor Ucelay-Da Cal que m'encarregà la compra d'alguns llibres sobre Paoli per a conèixer amb més profunditat el personatge que construí el primer estat constitucional del món abans de la Revolució Americana que derivaria en la creació dels Estats Units o de la mateixa Revolució Francesa del 1789.

Per altra banda, anar a Corsèga sempre estimula l'interès per la seva problemàtica terrorista, nacionalista o identitària (per a una visió veure aquests textos article i altres, alguns més: primer). La veritat és que jo vaig anar l'any 1997 abans de l'assasinat del prefecte Erignac i, a diferència d'ara, la presència de la violència, en forma de pintades, fotografies dels grups armats (FLNC...) estava molt i molt present. Cap senyal de trànsit s'escapava dels forats de bala -avui en dia, molt ocasionals-. Per a l'opinió de la premsa escrita veure aquest text: http://www.freewebs.com/johnrichardson/Representing%20Corsicans_redraft.doc

A agost de 2008, Corsèga a patit grans canvis. Després de les negociacions de Matignon 1999, l'aprovació d'una autonomia parcial, l'inclussió del cors com a assignatura obligatòria al sistema escolar i, sobretot, la inversió multimillonària en una illa abandonada per l'Estat Francès, han reduit la presència al carrer de la problemàtica política i de la violència. Les carreteres s'estan arreglant a marxes forçades, i creieu que feia falta. Els euros arribats del continent es noten molt i en la immensa majoria de l'illa. Encara a l'interior i manca una gran dosi d'inversió pública, tanmateix. Per a una anàlisi comparat entre Corsèga i les Illes Aland a Finlàndia (un altre tema molt interessant, veure aquest text).
Per altra banda, dins de la qüestió nacionalista corsa hi ha la difícil relació amb Itàlia i la italianitat. Certament, la llengua corsa és l'única oficialització d'un dialecte italià. Res més que això és la llengua corsa derivada del genovés. La presència genovesa durant 800 anys ha deixat un idioma que es pretén independent però que simplement varia algunes lletres de l'italià normatiu. Així, i és un cas curiós, l'administració francesa ha conservat com a propis els noms amb italià normatiu Ajaccio, Bonifaciu, Corte, i no els ha afrancessat. Només en comptades localitats com Ile Rousse (Isula Rossa). Des de Matignon tots els cartells de carretera estan també en cors: Ajaccio-Aiacciu, Bonifaciu-Bunifaziu, Corte-Corti, Calvi-Calvi...
La relació amb els italians té un especial interès en el període del feixisme italià que, durant més de quaranta anys, intentà crear un moviment nacionalista cors que reclamés la annexió a Itàlia de l'illa. Sobre aquesta qüestió us puc recomanar el llibre de Jean-Pierr Poli, Autonomistes corses et irrédentisme fasciste, 1920-1939, Còrsega, DCL Editions, 2007, 338 p., 22 € i també l'article de Marco Cuzzi que tracta el període 1938-1943 on s'inclou l'ocupació italiana de l'illa entre 1942-1943.