Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimecres, de desembre 22, 2010

La Storia siamo noi, sempre!!!!




Per a qui pugui mirar-ho per satèl.lit o per Internet:

L'appuntamento con La Storia siamo noi è per giovedì 23 dicembre alle 23.40 su Rai Due con "L'enigma Violet Gibson. La donna che voleva uccidere Mussolini"
Anteo Zamboni vindria després... l'any 1926 va ser prolífic amb mostres d'afecte frustrades al Duce.

spot

Per a la pàgina del programa:
http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/




Per a Rai 2 i Rai Storia per Internet



dimecres, de desembre 15, 2010

Ai, quines coses que té la vida!





Wikileaks

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
Cable del consolat de Barcelona

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
El consolat de Barcelona va mostrar la seva inquietud per les tensions entre els socialistes catalans i el PSOE, segons un cable que publica avui el diari 'El País'

REDACCIÓ Barcelona Actualitzada el 15/12/2010 09:56

El fundador de WikiLeaks, l'australià Julian Assange Reuters.
La diplomàcia nord-americana estava preocupada per la política suposadament "separatista" d'alguns membres del PSC, segons un cable del consolat de Barcelona filtrat per Wikileaks que publica avui el diari El País. En el missatge, de l'agost de 2008, després del congrés celebrat pels socialistes catalans, el consolat va fer-se ressò de la tensió entre el PSC i el PSOE, les veus que reclamaven un grup propi al Congrés i d'un hipotètic "risc de ruptura", que "portaria a la derrota totes dues formacions".

Els funcionaris del consolat es van fixar en la frase de José Montilla al congrés del PSC: "T'estimem, José Luis, però estimem més Catalunya". El consolat es va preguntar per què el PSC donava prioritat al catalanisme per davant del socialisme i va concloure que "tot i que una gran majoria de catalans no volen la independència, el que sí que volen és ser respectats per la resta d'Espanya". El cable també mostra sorpresa per l'actitud "agressiva" d'Antoni Castells en la negociació pel model de finançament.

El missatge del consolat considera que el Partit Popular català té "líders impopulars amb idees impopulars" i augura que si no aconsegueix més suport a Catalunya difícilment podrà tornar al govern de Madrid. El document fins i tot esmenta que Mariano Rajoy va situar Alicia Sánchez-Camacho a la presidència del partit "unilateralment i a l'últim minut".

El consolat opinava també sobre la Casa Gran del Catalanisme, el projecte d'Artur Mas, restant importància al gir catalanista de CiU perquè "reclamava vagament una Catalunya sobirana a l'Europa del segle XXI". Pel que fa a ERC, els funcionaris nord-americans eren profètics en pronosticar "temps difícils" per les pugnes internes.

diumenge, de desembre 12, 2010

Viva os Alfarrabistas do Porto e outras livrarias!!





Gran ciutat Porto. Bones llibreries. Cal anar-hi. Potser amb un excès de turisme espanyol mancat de la delicadesa pel gust de la llengua portuguesa i de les seves varietats de "bacalhau". Exemple de la situació portuguesa. Vestigi del que ja no passa enlloc. Centre abandonat amb edificis de gran factura però sense habitants. Negocis pels quals pagaria qualsevol a la resta d'Europa buits... Llibres a preus raonables (Rúa das Flores, Rúa Ceuta...). No té pèrdua. Menjar a preus ridículs. Visca Portugal i el portuguès!!!

Recomanació? Un llibre del 2007: Pedro Aires Oliveira, Os despojos da Aliança. A Grã-Bretanha e a questão colonial Portuguesa 1945-1975, Lisboa, Tinta da China, 600 p., 24,15 € (preu on-line). Per altra banda, és del tot recomanable la visita a la web de l'editorial.

dijous, de desembre 02, 2010

Tot canviarà per a deixar-ho tot igual? Quin mareig!


Caldrà veure que canvia. El que està més clar que mai és que el mareig del nacionalisme català és històricament extraordinari. Quantes voltes serem capaços de donar abans de ser decididament independentistes? Mamma mia! Quanta biodramina! Quin ridícul més extraordinari! Anys de discursos a mig camí, amb cops de volant monumentals, amb frenades en sec, amb metàfores... per favor, que això és més esgotador que participar en una marató! Algun cervell ja ha mort, dimitit o deixat estar! Passem a d'altres coses!

dijous, de novembre 18, 2010

Ha començat el circ electoral!

Quantes neurones perdrem pel camí?

dijous, de novembre 11, 2010

Per sort algunes coses canvien al llarg de la història (del llibre 'Il buon comportamento', Ministero della Difesa, 1952)




Les minories russes al Bàltic i altres recomanacions


Llegeixo i recomano el llibre de Giulietto Chiesa, Il candidato lettone. Inedite avventure di un alieno in Europa, Milano, Ponte alle Grazie, 2010, 16 €, 240 p Interessant assaig d'un candidat italià, comunista, a les llistes d'un partit russòfon de Letònia durant les eleccions europees del 2009. Suggerent per a conèixer d'una manera parcial, a vegades prou discutible, però a la fi útil per a començar a familiaritzar-se amb la situació de les minories russes que quedaren atrapades en tots els estats ex-soviètics després del 1991.

Escolto i recomano també Ali Farka Touré i preparo futurs viatges per Europa amb la guía 'Guide du voyager en Europe', d'Hachette de 1860 comprada a Bologna el darrer cap de setmana.
Benvolguts, si voleu comprar llibres a bon preu, aneu a Bologna. Per totes bandes afloren els llibres i el paper imprès en general.

dissabte, d’octubre 30, 2010

La Stampa (1867-2005), per fi!!!


Alla fine!!!! Già é accessibile!!!! Ja podeu consultar l'Hemeroteca Digital del diari de Torino "La Stampa", tot i que amb alguns problemes a l'adreça :
http://www3.lastampa.it/archivio-storico/
2-XI-2010: això ja funciona!!!!

dilluns, d’octubre 11, 2010

Desapareixen les Antilles Holandeses del Carib


Curaçao i Sint Maarten: dos nous estats al mapa
Ahir van desaparèixer formalment les Antilles Neerlandeses

Ahir, 10-10-10, van deixar d'existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l'antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s'havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d'aquests canvis.

Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d'ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.

Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l'endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L'acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s'acosta a 1.700 milions d'euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d'ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat.

Tant a Curaçao com a Sint Maarten s'han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.

A més del neerlandès i l'anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d'espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes.

dijous, de setembre 16, 2010

Esperem que no ens afecti gaire!....






El tancament d'Arc de Berà afecta el 25% del sector editorial català
Els editors afectats demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el finançament del deute · A partir de l'1 d'octubre volen recuperar la normalitat
Dijous de la setmana passada, la històrica distribuïdora Arc de Berà va comunicar que tancava a les gairebé cent quaranta editorials amb què treballava: aproximadament el 25% del sector editorial català. No era una notícia esperada i va deixar els editors glaçats. De llavors ençà aquests no han parat de fer gestions i reunions. Ahir a horabaixa, una trentena d'editorials afectades van acordar i difondre un comunicat (pdf), en què demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el pagament del deute; també proposen algunes vies de solució. Sigui com sigui, els editors volen transmetre un missatge de tranquil·litat als llibreters i asseguren que l'1 d'octubre tot tornarà a la normalitat.
Dilluns, 13 de setembre, l'Arc de Berà va prendre oficialment la decisió de tancar en una junta general extraordinària. La distribuïdora, fundada el 1971, ha deixat sense pagar a les editorials els diners que corresponen a les vendes de Sant Jordi. L'Arc de Berà diu que no fa una suspensió de pagaments, sinó un tancament ordenat, i que tothom acabarà cobrant. Però el comunicat dels editors és clar i ordenat també, i en una primera part diuen que el deute és molt important i demanen a la Generalitat que hi intervingui per garantir el cobrament. Fa el comunicat: 'Les editorials afirmen que la crisi deguda al tancament els deixa en una situació financera molt delicada, atesa la quantia del deute, que coincideix amb el venciment més important corresponent a la campanya de Sant Jordi.'Continua el comunicat: 'En aquesta situació, les editorials presents a la reunió han designat uns representants que exposin a la Generalitat de Catalunya la situació, i que demanin a l’administració catalana que intervingui en aquest afer, facilitant el finançament necessari, amb la màxima urgència, per tal de pal·liar els efectes que aquesta situació pot desencadenar. Centenars de llocs de feina directes i indirectes es poden veure afectats, a més dels proveïdors (impremtes, papereres, empreses de fotocomposició, etc.) i les llibreries.'Entre les editorials afectades que rubriquen el comunicat hi ha: Algar Editorial, Angle Editorial, Animallibres, Arola Editors, Editorial Base, Editorial Barcino, Edicions Bromera, CCG Edicions, Cocobooks, Cossetània Edicions, Edicions Dau, Dux Editorial, Edicions el Pirata, Eumo Editorial, Editorial Flamboyant, Editorial Fonoll, Editorial la Desclosa, Editorial Intermon Oxfam, Editorial Laertes, Lectio Ediciones, Editorial Milenio, Editorial Omicron, Onada Edicions, Pagès Editors, Perifèric Edicions, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Edicions Saragossa, SD edicions, Símbol Editors, Editorial Sombra, Publicacions URV, Xarxa de Llibres i Viena Edicions.I ara què?El comunicat també explica que 'els representants de les editorials han parlat del futur de la comercialització. L’Arc de Berà, una empresa distribuïdora amb un perfil tradicional, portava a terme d'una manera integrada totes les funcions de distribució: venda de llibres mitjançant els seus comercials; tasques de logística (magatzem, selecció i transport); i facturació als punts de venda. En aquest sentit, les editorials reunides han manifestat la seva proposta d'un model molt més modern i eficient que separa els tres processos descrits, per tal de buscar la màxima eficiència.'Les solucions seran diverses com diverses són les cent quaranta editorials afectades. Entre les que tenen un volum més alt de facturació hi ha Cossetània, Bromera i Angle. Aquestes tres tenen una situació diferent de la resta, perquè van ser fundadores de la plataforma digital Edi.cat i el gener d'enguany van engegar la Xaxa de Llibres i van posar en marxa un equip de comercials que es dediquen a informar i a promoure els seus llibres a les llibreries. En canvi, hi ha editorials que tenen totes les tres columnes de la distribució a l'Arc de Berà.El responsable de Xarxa de Llibres, Enric Faura, assegura que aquesta comercial està disposada a donar resposta a la nova realitat, creixent, incorporant més editores que comparteixin el seu model comercial. Però hi ha empreses que s'estimaran més d'apuntar-se a una altra distribuïdora, sia a Àgora, a les Punxes...Un primer avís el 2008La crisi de l'Arc de Berà es remunta a l'any 2008, quan el Grup 62 va crear la distribuïdora Àgora. S'emportava segells tan importants com Columna, que fins llavors havia distribuït l'Arc de Berà. Ara, la primera sotragada va ser anterior: quan van abandonar el vaixell Enciclopèdia Catalana i el seu segell, Proa. Així ho explicava el responsable de l'Arc de Berà, Jaume Ensesa, en una entrevista de VilaWeb. En aquella avinentesa la solució va ser de formar una empresa de logística, ArcLogi, amb un gran magatzem intel·ligent situat a Gualba, de la qual l'Arc de Berà tenia el 33% de l'accionariat. Aquesta havia de ser la solució per a resistir al naixement del gran grup editorial en català. Però avui l'Arc de Berà ja no té el 33% de les accions d'ArcLogi, se les va vendre fa uns quants mesos. Jordi Farré, gerent de l'editorial Cossetània, ha passat uns dies frenètics des que ha sabut la notícia del tancament de l'Arc de Berà i ha dit a VilaWeb que la seva editorial encara no havia decidit quin camí seguiria. Cossetània és sòcia d'ArcLogi, però això no vol dir que Cossetània s'hi mantingui, segons Farré.L'1 d’octubre, represa de la normalitatEn el comunicat les editorials es comprometen a treballar per assegurar la normalitat i tenir el servei de novetats reactivat perquè arribin a les llibreries l'1 d'octubre. Les editorials també donen un missatge de confiança a les llibreries sobre la rapidesa amb què resoldran la situació actual.Diu el comunicat: 'Les empreses editorials treballen per trobar una solució que garanteixi la continuïtat del servei tant de comercialització com de logística. D’aquesta manera, la relació amb les llibreries es reprendrà ràpidament a partir del dia 1 d’octubre, quan es reactivarà el servei de novetats. La campanya de Nadal es portarà a terme amb plena normalitat, de manera que aquesta crisi se superi immediatament, sense trencar la cadena comercial.'Els editors s'han de reunir amb representants de la Generalitat divendres a la tarda. Creuen que, de la reunió, difícilment en sortiran solucions, però serà el primer cara a cara que tindran sobre el cas i sabran si podran comptar amb suport financer institucional.

dimarts, de setembre 14, 2010

Documents Diplomàtics Diversos


Aquí us enllaço amb alguns repertoris de documents diplomàtics que he localitzat darrerament. Perquè serà que no hi ha la col.lecció pertinent de documents diplomàtics espanyols?

http://www.international.gc.ca/department/history-histoire/dcer/browse-en.asp documents diplomàtics Canadà

http://www.difp.ie/ Irlanda 1919-1932

http://www.inghist.nl/retroboeken/bupo14-19/ Països Baixos 1914-1919

http://www.inghist.nl/retro/en/index_html
Llibres Història Holanda

http://www.dodis.ch/i/home.asp Suïssa
Per cert, l'axiu del diari de Torino "La Stampa" està a punt a punt (1867-2005)... quina emoció (aneu mirant el link per si de cas).

divendres, d’agost 27, 2010

La història es pot explicar de diferents maneres (National Museum of American History i Library of Congress, Washington)

Sala de consulta de la Library of Congress

Library of Congress



Fa dies que havia d'escriure aquest post, però les onades de calor successives i diferents problemes informàtics ho havien impedit. Certament, ara que fa dies que vaig marxar dels Estats Units i, concretament de Washington, l'impacte de les visites museístiques ja no és el mateix.
Tot això, per a qui vagi a la capital federal dels EUA o per a qui ja hagi visitat el National Museum of American History i la Library of Congress... Dues institucions on la història del país s'explica de maneres molt diferents. En un, el primer, en el conjunt de l'Smithsonian tot és com un parc d'atraccions on els milers de turistes locals només esperen trobar una lectura de la seva trajectòria històrica totalment triomfalista, simplista i sense reflexions més enllà del "God bless America" o "The price of Freedom". Una explicació que obvia els pobladors originals del continent americà, que sitúa totes les guerres que el país provocà al llarg del segle XIX com la lògica de l'expansió territorial, que no dubta ni argumenta res, sinó és la necessitat del militarisme per a... Una visió molt senzilla, sense escletxes i sense elements de reflexió o autocrítica. Tot i què ben vist, no sé jo si trobaríem algun museu oficial d'història d'altres països on es fes autocrítica. Tanmateix, per a l'observador europeu, el cas nord americà és tant evident que fa una mica de feredat.

A l'altre institució de Washington a la que feia referència, la Library del Congrés, la història s'explica amb molta més seriositat. Amb un punt de vista sense fisures també, però amb prou contextualització, documentació i possibilitat d'interpretació per al visitant. Una visita molt més interessant però que ho és encara més si s'ha fet l'anterior. El contrast és radical tot i trobar certes similituts. Si en el primer hi havia poca lletra, al segon, amb molt més text, el percentatge de lectura dels visitants americans bé a aser el mateix. És a dir, que el plaer per la lectura és més aviat escàs. Absorts en els vídeos o les imatges, el text quedà totalment marginat en una exposició sobre els primers pasos constitucionals americans prou suggerent i digne de visitar-se.

País interessant, imprescindible de conèixer...
Us enllaço també, ja que hi som, amb les col.leccions digitals de la Library of Congress.

dimecres, d’agost 04, 2010

Del tour pels Estats Units: de Boston a Buffalo i fins Chicago via Canadà

Huntington (Massachusetts)

Eleccions a Saugatuck (Michigan)

Entre Holland i Zeeland (Michigan)

Finnville (Michigan)

Chicago

Moltes coses tindria a dir sobre els llocs, interessants, curiosos i freaks, que hem passat en una setmana. Des del petit i acollidor Boston, al turístic Coopertown o Saugatuck, a l'inquietant Hamilton al Canadà o el curiòs Port Stanley a la riba del llac Ontario o el no menys enigmàtic Buffalo. Per no dir res d'Albany, els prats canadencs... o la cua per als controls aduaners dels EUA a Sarnia. Dels canvis de limitacions de velocitat o de...
Poques informacions. A Chicago està de moda fer footing o simular-ho, a Grand Rapids hi ha un personal de pel.lícula de... Motels de nivell, carreteres que canvien de paisatge i ens porten a poblacions de noms europeus i americans: Rome, Valparaíso, Zeeland, Holland...
Tot els sembla històric. A tot edifici, carretera, entrada de municipi hi ha la pertinent advertència que allà va passar això o allò...
Hauria de sr obligatori per a tot historiador, i persona en general, voltar món. Però fer-ho al marge de les modes i de les rutes establertes. Perdre l'oremus i anar senguint carreteres buscant, en aquest cas, l'Amèrica profunda (Estats Units, vull dir, hi ha més continent per favor).

Imatges sense explicació...

dijous, de juliol 29, 2010

Ahir ho pensava a l'avió camí de Boston


Ahir, mentre volava per sobre de l'Atlàntic i llegia sobre la influència del feixisme sobre el salazarisme portuguès. Al Motel 6 de Braintree comprobo que encara no està a punt però que li manca poc.

L'intera collezione storica della testata presto disponibile on line

emanuela minucci
torino

Il presidente della Repubblica Giorgio Napolitano sarà oggi alle 9,30 a «La Stampa» per scoprire in anteprima l’archivio ormai completamente digitalizzato del nostro quotidiano. L’intera collezione storica della testata, a breve, sarà gratuitamente a disposizione di tutti «on line».

Il Capo dello Stato verrà accolto in via Marenco dal presidente della Fiat e dell’Editrice John Elkann, dal direttore de La Stampa Mario Calabresi e dall’amministratore delegato della Fiat Sergio Marchionne. Dopo aver reso omaggio alla lapide che ricorda il sacrificio di Carlo Casalegno (il vicedirettore de La Stampa ucciso dalle Brigate Rosse nel novembre del 1977), il Presidente sarà poi condotto nella sala Primo Levi dove assisterà alla presentazione in anteprima dell’archivio digitale. La Stampa è il primo quotidiano italiano a offrire l’intera collezione del pubblicato in formato digitale completo e ricercabile. Si tratta di un patrimonio di informazioni che raccoglie 1.761.000 pagine, dal primo numero del 1867 ancora sotto la testata «Gazzetta Piemontese» fino al 2005, compresa l'edizione del pomeriggio Stampa Sera pubblicata fino al 1992.

Le pagine sono state digitalizzate a partire da microfilm in bianco e nero (oltre 1.600 bobine da circa mille pagine ciascuna). La Biblioteca Digitale de La Stampa è nata per essere a disposizione di tutti. L’accesso alle pagine e agli articoli avverrà on line e sarà libero. Si potranno stampare le singole pagine o salvarle in Pdf, scaricare i file di testo e compiere ricerche per data. La seconda fase del progetto di digitalizzazione dell’archivio de La Stampa riguarderà il patrimonio fotografico, che comprende circa 4 milioni di immagini. Sono già state digitalizzate quelle a partire dal 1930, per un totale di 300 mila scatti.

L'idea di creare un archivio digitale accessibile a tutti è nata quando l’Editrice ha messo a disposizione il suo immenso patrimonio archivistico e insieme con Fondazione CRT, Compagnia di San Paolo e Regione Piemonte si è deciso di costituire il Comitato per la Biblioteca Digitale dell’Informazione Giornalistica. I lavori sono stati assegnati, mediante gara d’appalto europea, a un raggruppamento di imprese italiane composto da STI, Bassilichi, Bassnet e Micro Shop, specializzate nella gestione elettronica di grandi archivi. L'Archivio La Stampa on-line permetterà a storici, studiosi, ricercatori, ma anche al semplice curioso la consultazione dal proprio computer di una miniera di informazioni che altrimenti avrebbero richiesto complicate procedure di ricerca e di selezione. Si tratta dunque di un’operazione che mette in sicurezza un patrimonio inestimabile di storia, ma anche e soprattutto un importantissimo strumento culturale.

Des dels Estats Units encara es veuen les coses més diferents

Restes, estètiques, del passat colonial britànic en una església de Boston

Residència del Governador de Massachussets

Poca cosa a dir des de Boston (ciutat interessant, petita i manejable). Ja sortiran les paraules quan recuperi el cos dels efectes del vol d'ahir.

divendres, de juliol 23, 2010

Seguint amb "a lusitanidade"

Acabo de trobar l'enllaç a la digitalització, en curs, del Jornal du Brasil (XIX-XX). A llegir!
Per altra banda, i encar millor, us enllaço amb una llarga llista de links de premsa brasilera, secció hemeroteca.

Desde Portugal tudo é muito diferente

Hi ha grans llibreries de vell a preus irrisoris (pujant des de Praça Camoes direcció Igreja dos Italianos o el Mercat central tocant al mar o al voltant de l'Assambleia Nacional).

En un país on l'exèrcit té aquesta manera de reclutar gent... m'hi podria quedar.

Les qüestions peninsulars es veuen des de cada extrem d'una manera diversa. Després d'uns dies per Lisboa (apreneu portuguès i descobrireu un país molt interessant, també per Brasil i a "lusitanidade")... deia que després d'uns dies per la capital portuguesa i d'unes lectures sobre les relacions franquisme-salazarisme, "o perigo espanhol" i altres qüestions. Viva Portugal!!! Que he de dir què, venint de Roma, (Lisboa) sembla una ciutat escandinava. Molt tranquil.la i lenta, però extraordinàriament ben organitzada i gestionada.


Coi, perquè a Espanya i Catalunya no es treballa més la història de Portugal. La contemporània com a mínim. La seva trajectòria imperial fins al 1974-1975 és extraordinariament suggerent... obrim-nos una mica home que estan aquí al costat.


Per als portuguesos la seva història, des de 1640 "até agora", és el resultat de l'esforç per a mantenir-se independents respecte a Espanya, per a reivindicar la seva cultura i idioma, per a explicar al món que no són el mateix. Exemple molt interessant respecte al cas català.


Caldrà veure si la classe política catalana actua en algun sentit, decidit per favor, respecte als canvis que s'han operat a la política del país en els darrers dies. Una mica d'ambició senyors i senyores que això ja cansa!


Reflexions sense cap ordre ni concert, però que hi farem, després de tant de bacalhau, polvo, batatas, frango... que més es pot demanar.







divendres, de juliol 09, 2010

Potser caldria situar els debats allà on cal




Dies, setmanes, mesos, anys i segles. El debat identitari Catalunya-Espanya ja cansa. I sobretot esgota per la monotonia dels arguments i la manca de la profunditat en les posicions. Certament la manifestació de demà, 10 de juliol de 2010, sembla que marcarà un punt d'inflexió. No en la qüestió en sí, però sembla que potser podem anar perfilant certs elements del debat. Per una banda, hi ha un element evident i que crec que ningú vol o s'atreveix a posar sobre la taula. I és el següent: en un debat identitari com el que tenim aquí i ara, caldrà arribar a un moment on cadascú es situi a una banda o altra. Els catalans aquí i els espanyols allà. Sense cap mena de dubte que és molt romàntica la idea de la doble identitat, catalana i espanyola, però no pot durar eternament en aquesta Espanya, democràtica sí, però immune a la diversitat cultural i lingüística. No és menys cert que una immensa majoria de la població del país té arrels espanyoles, que a casa seva parla castellà o que els seus pares vàren venir d'altres parts de la Península. Però si es vol arribar als fonaments de la qüestió caldrà demanar a la gent que es defineixi. Perquè la perpetuació de la catalanitat espanyola no pot resoldre res. No resol res.
Sense traumes, sense insults, com aquests dies en els que conviuen les senyeres catalanes o estelades amb les banderes espanyoles als balcons dels pobles i ciutats de Catalunya. Cadascú que digui el que vulgui, però per favor, situem el debat real. Perquè sinó ens hi podem estar segles o, més trist seria, esperar que la reserva índia dels catalanoparlants sigui tant petita que ja no hi hagi debat. Per tant, posem els titulars on cal! O sinó, i com a mínim, que ens donin llicències per a obrir casinos a la reserva índia, unes caixes de whisky per a alcoholitzar-nos i unes tendes per a fer vivac...
Segon aspecte: hi ha un clar moviment dins de la població catalanoparlant i d'altres que no ho són cap a l'independentisme (sembla que encar fa por a alguns, uuuuuu!!! Què vindra no sé qui, no digui's res...). Això és evident. El catalanisme del segle XX, el que volia transformar una Espanya que no és volia deixar refer per mans catalanes, s'està esgotant. Aquest nou escenari ha d'anar vinculat a l'anterior aspecte. Perquè era estrany i anormal que els que es declaraven nacionalistes catalans no optessin per a voler un Estat propi. O és que la sort de la cultura, llengua i manera catalana de veure el món han fet molta via dins de l'Espanya contemporània? Home, certament ens podria haver anat pitjor, però si ens hem d'acontentar amb la manca d'eficiència de l'Estat espanyol en la seva tasca d'uniformització castellanitzadora, llavors millor deixar-ho còrrer.
El que cal és posar les cartes sobre la taula. Cadascú les seves. Cara amunt, a la vista, i començar a parlar. Què hi ha més persones que se senten espanyoles? Doncs molt bé... que és a l'inrevès? Doncs també molt bé. Però no podem seguir en l'eterna posició intermèdia, amb el síndrome del PSC-PSOE que no vol dir-se nacionalista o independentista catalana per a no perdre vots d'una part de la població, però no vol fer el contrari per a no perdre'n dels altres. Síndrome CiU... Collons, que això cansa molt, esgota i fa suar dia sí dia també. Ja tenim totes les camises amb una catipén.
Per als historiadors no hi ha mal que per bé no vingui, traduint del castellà, però potser podríem anar passant a d'altres temes.
O som reserva índia o intentem no ser-ho. Però a mi que em donin un debat real i no martingales!!
L'Estatut dels nassos del 2006-2010 no pot ser un element de debat seriòs. Què vol dir, com deien ahir els expresidents de la Generalitat i el Parlament que aquesta lluita no la guanyarem sense unitat? Quina lluita? Amb quin objectiu? Que em diguin quin és l'horitzó clarament i podrem valorar quina posició adoptar! No veig com podem sobreviure com a llengia i cultura sense un Estat propi. No és cap visió catastrofista, sinó una realitat no gaire dificil d'entendre en el context del món actual i de la realitat social del país. El bilingüisme perfecte no existeix, i menys si hi ha una llengua que gaudeix del favor de l'Estat i que té milions i milions de parlants. Al final una s'imposa a l'altra, indefectiblement. Sense remei. La vida és així. Per tant, cal dir clarament i sense embuts el que es vol!!!
Això sí, com deia en una ponència en un congrés de fa uns dies a Vitòria-Gasteix a Euskadi, i en la què viag parlar de Ferran Valls i Taberner: "Els problemes de Catalunya estan dins de Catalunya. Deixem-nos de buscar a fora."
Bé, així ho veig jo. En poques paraules i sense....

dimecres, de juny 30, 2010

A qui pugui interessar

Per a qui pugui estar interessat en la informació, comunico que acabo de guanyar una plaça de Lector al Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Res més.

dijous, de juny 10, 2010

Premsa del Québec (1807-1974)


Buscant coses canadenques he localitzat aquesta interessant hemeroteca digital de premsa del Québec de la Bibliothèque et Archives Nationales du Québec.

La premsa canadenca i la participació del Canadà a la II Guerra Mundial i altres




Localitzo gràcies a un blog un enllaç a la pàgina del Canadian War Museum/Musée Canadien de la Guerre molt interessant en el què es pot trobar una extensa col.lecció d'articles apareguts a la premsa del Canadà sobre la participació d'aquell país a la II Guerra Mundial. Per a consultar-la prèmer aquí.

Per altra banda, per a consultar premsa canadenca sobre qualsevol qüestió, és molt interessant l'arxiu del Toronto Star. De pagament entre 1894-2007, només és gratuït l'any 1945. Molt generosos.

Per a un llistat de recursos de premsa canadencs on line, veure aquest link. Per exemple, per a premsa de Manitoba o d'Alberta.

dimecres, de juny 09, 2010

Per fi la premsa d'Olot digitalitzada (1859-1965)


Feia temps que s'anunciava la digitalització de la premsa històrica d'Olot (Biblioteca Marià Vayreda). Finalment ha arribat el dia en què ja es pot consultar: http://pandora.bibgirona.net/olot/#top
Les comarques gironines van completant la seva aportació a la història del país després de la pionera hemeroteca digital de Girona, de la de Figueres i la de Palafrugell que podeu enllaçar en aquest blog.
També us enllaço amb una pàgina de la Generalitat on es poden buscar les còpies digitals o en microfilm de la premsa catalana als arxius del país.

Per altra banda, en l'àmbit internacional, sembla que el diari de Torino "La Stampa" en breu farà possible la consulta del seu arxiu històric (1867-2010).

Apa a treballar.

dilluns, de juny 07, 2010

Advise & Consent (1962)




La realitat televisiva italiana sempre dona més de sí que la ibèrica. Després de dinar sempre es pot visualitzar alguna bona pel.lícula. La 7 ofereix "Advice & Consent" (1962). Film imprescindible. Si no l'heu vist... vinga a buscar-lo. La política és una cosa bruta i hipocrita en la majoria de les ocasions. Però potser tots som de la mateixa manera. Vicis i defectes.
Potser a les aules de les facultats de ciència política caldria fer veure més cinema. Encara que això ja se sap... la realitat sempre supera la ficció. O més aviat, la ficció sempre s'inspira en la realitat. I encara diria que sempre la suavitza.


divendres, de juny 04, 2010

Una bona manera de crear opinió, una mala visió científica. Però és que hi ha neutralitat possible?


Veig per Internet el documental de Televisió de Catalunya, "Adéu, Espanya?". Reflexiono una estona durant la visualització del mateix. És evident que si es tractés d'un documental de ciència política o d'història el suspens estaria més que garantit. No es dona veu a molts elements i s'explica de manera esbiaixada una quantitat considerable d'aspectes. Però aquesta no és la voluntat dels autors del documental. No pretenen il.lustrar la gent sobre uns conflictes identitaris com a elements subjectes d'un anàlisi científic. Aquest no és un treball adreçat als politòlegs o als historiadors sinó és als futurs. Aquest documental intenta crear opinió independentista i ho fa certament bé.
Per tant, si ens deixem de neutralitats moltes vegades falses, aquest és un treball que fomenta la creació d'un estat d'opinió. Si la televisió pública catalana expressa una posició no compartida pel govern del país és una altra cosa. Però és evident que s'està davant d'una posició política argumentada amb tots els mitjans que cal utilitzar per a convèncer. Talment com es fa des de l'altra banda del debat. Sense opcions per dubtes o contrarèpliques.
Certament és encertat parlar només de casos de països sense cap conflicte violent. Per fi el cas basc no es tracta. És un encert plantejar-ho tot en un context tant idílic i no parlar en cap moment de qüestions culturals i lingüístiques. Tot és economia. Voler és poder. És a dir, l'argument principal és un dels més simples mai emprats: i perquè no? Doncs potser aquest era el gir que calia a aquesta posició política per a començar a arrosegar les masses. Les coses són tant simples? Potser sí, potser no. Però certament quan tot es simplifica els conflictes s'esvaeixen molt ràpidament.
Un altre encert, evitar del tot les entrevistes amb polítics catalans o espanyols que portin la qüestió al camp sentimental. El documental es dirigeix als catalans exclusivament, sense apel.lar ala comprensió espanyola. Un canvi substancial i de gran transcendència. Es serà el que es voldrà i no cal convèncer a Espanya. Gran canvi, canvi revolucionari. Això no és la versió catalana de "La pelota vasca", ja intentada fa poc als cinemes amb un altre documental.
I en darrer lloc, el cop mestre és aquest discurs que sembla indicar la inexorabilitat del procés secessionista català de la mateixa manera que l'escocès, el greenlandès i el quebequès.
Felicitats doncs per als que defensen aquesta posició, entre els que em compto. Jo com a historiador ho analizto com un exemple clar del canvi de tendència política i cultural. No el podré passar mai a una classe de la universitat com a model d'anàlisi polític però si com a exemple d'una tendència canviant. Anys a venir veurem si aquesta visió obté suport o només es queda en una postura personal dels autors del documental.

dijous, de maig 27, 2010

Suïssa, gran país, bons arxius

Fitxes sobre Catalunya a l'arxiu de l SDN pel període 1932-1939

Comité Internacional de la Creu Roja (Genève)
Palais des Nations (Genève)

Volto per Suïssa des de fa uns dies. País interessant. Diverses cultures i idiomes prou diferents entre si que viuen en absoluta harmonia. Exemple a seguir. Civilització. Amabilitat. Això si, els llibrs ón cars de nassos. Com a mínim els d'història. Recomanable tot. Ticino i altres zones italianes són bones per a contrastar-ho amb Itàlia.

Acabo d'escriure una novel.la. Suïssa no hi surt, seria massa perfecte. O potser no, ja se sap que darrere de tanta perfecció estètica o en la façana hi ha molts problemes que no es veuen a la superfície.

Arxius molt interessants: Creu Roja Internacional i Societat de les Nacions. Hi trobo bons materials per al darrer llibre d'història que estic tancant ja de manera definitiva. Tots dos a Ginebra.

He escrit molt darrerament, el blog ho nota. Què hi farem.

dimecres, de maig 19, 2010

El desembarcament de Normandia (juny 1944) en imatges


Interessant web on es poden visualitzar centenars d'imatges sobre el desembarcament de Normandia.

diumenge, de maig 09, 2010

L'estrany camí dels documents

Documents comprats a Porta Portese el 9 de maig de 2010 per 8 €

La vida dels documents és prou estranya. Els itineraris que recorren tot tipus de papers no deixa de sorprendre'm mai. Avui he comprat una variopinta quantitat de paper de la més diversa procedència. Per una banda un mapa de Washington, on aniré properament, de l'any 1942. Fantàstic, amb totes les banderes de les ambaixades (la nazi, l'Itàlia feixista i monàrquica, l'URSS, les dels estats bàltics existents llavors, la txeca...). Per altra banda, també he adquirit dues fotografies dels democrata cristians italians dels anys 50' i 60'. Magnífiques. En una un home és clavat al Di Pietro actual, un altre sembla Francesc Macià i dos més estan més morenos que els presentadors de la RAI d'avui en dia. En darrer lloc, com podeu veure, també he trobat dues "boniques" fotos d'estafadors nordamericans implicats en una falsificació de xecs de viatge d'American Express l'any 1927. Les fotos són de la policia americana que les havia rebut de part de la policia suïssa del cantó de Belinzona al Ticino italosuís.

Però qui m'ha venut tot això per una suma tant ridícula? Doncs una sèrie de persones que avui estaven de bon humor a diferència d'altres dies. Sembla que el sol anima l'ànima i potser també els compradors i els venedors. Les fotografies a 1 € han estat apunt d'anar acompanyades d'uns carnets del PNF però me n'han demanat massa. Les fitxes policials han provocat l'alegria del venedor quan li he comunicat, a pregunta seva, que jo era un historiador de Barcelona. "Grazie Professore, grazie." Mentre que el mapa de DC le adquirit on el darrer dia em vàrne pujar el preu d'un altre objecte al darrer moment. En una d'aquelles escenes en les què el venedor et mira i et diu un preu més alt per alguna estranya reacció.


dimarts, de maig 04, 2010

A vegades els corresponsals l'encerten una mica



L’83% degli spagnoli non ha più fiducia nel premier
Il fascino perduto di Zapatero

Zapatero, da «mago» a «improvvisatore». La Spagna non crede più nel suo capitano

L’83% degli spagnoli non ha più fiducia nel premier
Il fascino perduto di Zapatero
Zapatero, da «mago» a «improvvisatore». La Spagna non crede più nel suo capitano
MADRID — Ci si sono messe anche le agenzie di rating ad amareggiare fino in fondo la vita del presidente. Ci si sono messi pure gli ultimi sondaggi d'opinione, commissionati da un quotidiano tradizionalmente non ostile come El País, a certificare il crollo di fiducia nel capitano. E mancavano soltanto le beghe con la famiglia socialista catalana, a meno di cinque mesi dalle elezioni locali, ad alimentare un altro, inopportuno fronte caldo. Come se non bastassero 4 milioni e 600 mila disoccupati, un semestre di presidenza europea opacizzato dalle angosce finanziarie dell'Unione Europea e, non ultima, la grana con l'Irlanda del nord per la fuga di Iñaki de Juana Chaos, storico esponente dell'Eta del quale la giustizia spagnola aspettava l'estradizione
Solo contro quasi tutti, il premier socialista José Luis Rodriguez Zapatero, si riunirà domani — per la prima volta nell'ultimo anno e mezzo — con il leader dell' opposizione, il popolare Mariano Rajoy, che comunque non naviga in acque migliori. Parleranno della tragedia greca e, probabilmente, di quella portoghese; ma non potranno nascondersi le rispettive sventure politiche. Rajoy non ha la responsabilità del comando, però è malvisto dai suoi stessi elettori perlomeno quanto il capo del governo dal resto di Spagna.
La squadra del Partito Popolare si dà da fare per cavalcare il pubblico malcontento sull'operato del consiglio dei ministri, accusando il presidente di «immobilismo loquace», per dirla con il portavoce al Senato, Pio García Escudero. E diffondendo insinuazioni sul patrimonio personale del presidente della Camera, José Bono. Ma la verità è che quasi nessuno, nel paese, ritiene che l'opposizione possa fare meglio alla Moncloa, vincendo le elezioni. Come potrebbe vincerle, se si celebrassero ora, a 22 mesi dalla scadenza della legislatura.
A metà del guado, Zapatero ha una priorità: restituire un briciolo di ottimismo alla Spagna, un dato positivo, uno solo, che non sia unicamente una promessa, tipo la riduzione del deficit al 3% entro il 2013. O che non sia un'opinione, come l'inizio della ripresa, mentre la Standard & Poor semina dubbi sulla solvibilità del debito spagnolo. Gli economisti, persino quelli meno vicini al governo, come Fernando Fernandez, consulente per 5 anni del Fondo Monetario Internazionale, oltre che del Banco Santander, e docente alla IE Business School di Madrid, sono meno catastrofici. «Al 60%, il governo farà il minimo indispensabile per mantenere il debito al livello corrente, intervenendo sempre un po' in ritardo. E senza riuscire ad abbassare il tasso di disoccupazione sotto il 16%. Una languida sopravvivenza», la definisce Fernandez. Pur non escludendo neppure «un 10% di possibilità che la Spagna abbandoni l'euro, suicidandosi, o che al contrario sorprenda l'Europa con un nuovo miracolo, grazie a una rigorosa riforma del mercato del lavoro, del sistema fiscale, delle pensioni e delle casse di risparmio ». Ma è un'ipotesi cui non concede più del 30% di probabilità.
L'elettorato è più severo. L'81% degli intervistati da Metroscopia per El País, boccia le misure adottate dal governo per fronteggiare la crisi economica. Anche se il 62% non pensa che l'Unione Europea se la sia cavata meglio. Ma la pessima notizia per il Psoe è che il 64% dei suoi votanti mette in mora le strategie del consiglio dei ministri. Per l'87% degli spagnoli, non c'è ancora luce in fondo al tunnel e le possibilità di un contagio della nefasta influenza greca è paventato dal 50% dei consultati. La popolarità di Zapatero è ancora più bassa di quella del suo governo: l'83 % degli interpellati è convinto che sia un improvvisatore e il 77% ha perso quasi completamente la fiducia in lui. Rajoy non ha saputo approfittarsene: quasi metà dei suoi elettori, il 49%, è altrettanto scettica sulle sue capacità e l'81% continuerebbe a votarlo soltanto per fedeltà al Pp. E per togliere il potere ai socialisti, ai quali resta l'appoggio del 59% dei suoi simpatizzanti del 2008.
OAS_AD('Bottom1');
Il primo test elettorale importante sarà in autunno, in Catalogna, antico feudo del Psoe che governa sia la Generalitat sia il comune di Barcellona. Ma, a seminare zizzania tra i socialisti al governo centrale e quelli della Comunità Autonoma, c'è la sentenza ancora pendente del Tribunale Costituzionale sullo Statuto d'autonomia, che nel preambolo definisce la Catalogna una nazione. In difesa dello Statuto, i socialisti catalani si compattano con i partiti indipendentisti. Ma Zapatero ha già escluso cambiamenti alla legge costituzionale e chiesto fedeltà alle istituzioni, pur rischiando l'emorragia di consensi in Catalogna e un feroce conflitto famigliare in casa socialista. Elisabetta Rosaspina
Elisabetta Rosaspina