Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dijous, d’agost 07, 2008

L'arxiu de Carles Esplà en procés de digitalització total a la xarxa



El polític i periodista alacantí Carles Esplà Rizo (Alacant, 1895-Mèxic, 1971) sempre mantingué una especial connexió amb diferents membres del catalanisme d'esquerres. Sobre aquesta qüestió és interessant el llibre de Pedro L. Angoto, Carles Esplà, un periodista republicà: cròniques, conferències i correspondència amb Tarradellas, València, PUV, 2007, 252 p., 18 €

Tanmateix, el missatge anava dirigit a informar de l'existència a la xarxa de part del seu arxiu digitalitzat, la resta està en curs. Per al conjunt documental en general, per a la seva relació amb catalans i bascs.

Per a una biografia general d'Esplà:

Polític i periodista. De filiació republicana, col·laborà al periòdic alacantí "El Luchador" i a "El Pueblo", de València. Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d'"El Liberal", "El Heraldo de Madrid" i "El Sol". El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir. Proclamada la República, s'apoderà del govern civil d'Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes (1931), en substitució de Lluís Companys. Diputat a les corts per Izquierda Republicana (1931-36), delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació (1932-33 i 1936). Pel juliol del 1936, com a membre de la Junta Delegada del Govern Espanyol a València, dissolgué el Comitè Executiu Popular, creat amb motiu de l'alçament militar per organitzacions obreres, i prengué el càrrec de governador civil. Fou ministre de propaganda en el segon govern de Largo Caballero (novembre del 1936 — maig del 1937) i formà part del Consell Superior de Seguretat. El 1939 s'exilià a França, l'Argentina i Mèxic, on fou secretari de la JARE i col·laborà a "La Nostra Revista". Residí, com a traductor de l'ONU, a Suïssa. Ha publicat, entre d'altres, els opuscles Unamuno, Blasco Ibáñez y Sánchez Guerra en París (1940) i Don Amadeu Hurtado, un liberal europeu (1952).