Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimecres, de desembre 15, 2010

Ai, quines coses que té la vida!





Wikileaks

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
Cable del consolat de Barcelona

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
El consolat de Barcelona va mostrar la seva inquietud per les tensions entre els socialistes catalans i el PSOE, segons un cable que publica avui el diari 'El País'

REDACCIÓ Barcelona Actualitzada el 15/12/2010 09:56

El fundador de WikiLeaks, l'australià Julian Assange Reuters.
La diplomàcia nord-americana estava preocupada per la política suposadament "separatista" d'alguns membres del PSC, segons un cable del consolat de Barcelona filtrat per Wikileaks que publica avui el diari El País. En el missatge, de l'agost de 2008, després del congrés celebrat pels socialistes catalans, el consolat va fer-se ressò de la tensió entre el PSC i el PSOE, les veus que reclamaven un grup propi al Congrés i d'un hipotètic "risc de ruptura", que "portaria a la derrota totes dues formacions".

Els funcionaris del consolat es van fixar en la frase de José Montilla al congrés del PSC: "T'estimem, José Luis, però estimem més Catalunya". El consolat es va preguntar per què el PSC donava prioritat al catalanisme per davant del socialisme i va concloure que "tot i que una gran majoria de catalans no volen la independència, el que sí que volen és ser respectats per la resta d'Espanya". El cable també mostra sorpresa per l'actitud "agressiva" d'Antoni Castells en la negociació pel model de finançament.

El missatge del consolat considera que el Partit Popular català té "líders impopulars amb idees impopulars" i augura que si no aconsegueix més suport a Catalunya difícilment podrà tornar al govern de Madrid. El document fins i tot esmenta que Mariano Rajoy va situar Alicia Sánchez-Camacho a la presidència del partit "unilateralment i a l'últim minut".

El consolat opinava també sobre la Casa Gran del Catalanisme, el projecte d'Artur Mas, restant importància al gir catalanista de CiU perquè "reclamava vagament una Catalunya sobirana a l'Europa del segle XXI". Pel que fa a ERC, els funcionaris nord-americans eren profètics en pronosticar "temps difícils" per les pugnes internes.