Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dilluns, de setembre 01, 2008

L'humor gràfic i la política internacional, i III.



De moment aquest serà el tercer i darrer missatge amb imatges. Més endavant ja es veurà si n'hi ha més. Si algú manifesta interés s'ampliarà el fons.
Les dates respectives són: 10-VII-1934; 9-IV-1933; 4-VIII-1934; 8-III-1933; 8-II-1933 i 13-ix-1932.
Per a veure amb total nitidesa premer sobre la imatge.

L'humor gràfic i la política internacional, ("La Publicitat", 1932-1934) i II.




En aquests altres destaca, per sobre de la resta, un en el que Stalin i Mussolini es pregunten l'un a l'altre: "Has sentit parlar d'un tal Dencàs?" Ei, i és del 26 de gener de 1933, quan Dencàs encara no era una estrella mediàtica. Així, l'ordre dels dibuixos i les dates és: 27-VIII-1934; 13-VIII-1933; 26-I-1933; 29-III-1934; 10-IV-1934 i 2-VII-1934.

L'humor gràfic i la política internacional ("La Publicitat", 1932-1934), i I.

Aquesta és una primera sèrie de vinyetes d'humor gràfic del diari català de Barcelona i portaveu d'Acció Catalana, publicades sobre la política internacional de l'any 1932-1934. El he anat recollint en diferents recerques de premsa i algún dia se'n faran ves a saber que?! D'esquerra a dreta i de dalt a vaig les dates respectives són: 23-VII-1933; 23-XII-1932; 30-III-1933; 28-III-1933; 30-IV-1933; 24-VI-1933 i 5-IX-1933. Essencialment tracten de l'ascens del nacionalsocialisme al poder i dels conflictes generats per la Itàlia de Mussolini i el Japó Imperial i imperialista en l'escena internacional.
Perdoneu el desordre cronològic "ma la vitta è cosí".
Important: per a veure les imatges a la perfecció prèmer sobre la imatge i s'ampliarà.

La història dels historiadors. Sobre George Lachmann Mosse

Llegir un llibre en menys de 48 hores sempre és una gran satisfacció. Tornant de Corsèga via Niça, 7 hores de vaixell més 7 de cotxe, més 2 hores del diumenge he llegit l'autobiografia de l'historiador alemany George L. Mosse (1919-1999). Una excel.lent lectura per a un historiador jove. I és que a vegades és interessant conèixer quina persona hi ha darrere de certs llibres o articles (puc recomanar en aquest mateix sentit el llibre d'Eric Hobsbawm, Anni interessanti, BUR, Milano, 2004, 10 €, 491 p.; edició anglesa del 2002, Interesting Times: A Twentieth-Century Life). En el cas de Mosse, al qual jo conec a partir de les traduccions italianes dels seus llibres sobre nazisme i nacionalisme publicats per Laterza (en castellà n'hi ha alguns publicats, però una part reduïda de la seva producció, i a les biblioteques universitàries catalanes, segons el CBUC hi ha 2 miserables exemplars de llibres seus), m'ha fet pensar en diferents qüestions.

Per una banda, queda la interessantíssima vida de Mosse, fill d'una de les famílies més riques de l'Alemanya d'entreguerres. Propietària d'un imperi editorial i publicitari europeu i, sobretot, jueva i liberal. La sort permeté que Mosse escapés dels nazis a finals de 1933 i iniciés una llarga vida d'exiliat, de luxe, a Gran Bretanya, França i els Estats Units. A més, a la condició de jueu, Mosse i afegia la d'homosexual que, juntamnet amb l'altra, conformaven el que ell anomena la doble exclusió de la societat de la qual fou víctima al llarg de tota la seva existència.
Tanmateix, si el relat de la seva vida és d'un gran interés, el que ha d'atreure la mirada de l'historiador és la seva narració sobre la seva formació inicial, la decisió (aparentment banal) d'esdevenir historiador, l'evolució de la seva carrera professional i l'elecció de les temàtiques d'estudi. Pel que fa al primer aspecte, Mosse ens descriu les seves escasses aptituds per a l'estudi, fet que l'allunyà de la història en gran mesura i que li dificultà arribar al que posteriorment seria la seva trajectòria professional. En referència a la seva entrada al món acadèmic, Mosse ens descriu, sense complexos, la sort de que gaudí i la importància del seu cognom. És a dir, que relata uns primers anys de carrera acadèmica marcats pel poc mèrit propi. Unes confessions valentes fetes, això sí, des d'un present on la seva tasca investigadora ja restava del tot consolidada. En darrer lloc, els seus elements d'estudi, patiren una evolució i transformació radical amb el pas dels anys: des de l'Anglaterra dels segles XVI i XVII, a l'anàlisi del nacionalisme i el nazisme en relació a la cultura de masses, la sexualitat o la propaganda. Certament, com ell mateix diu, segurament ja abans de començar a treballar sobre aspectes relacionats amb la seva Alemanya natal, l'Anglaterra del XVI ja destilava quelcom de germànic del XX. La seva propia trajectòria l'impulsà a treballar sobre uns temes que el tocaven personalment. Un historiador provocador i amb una complicada relació amb la seva doble condició d'exclòs. Jueu antisionista i posteriorment amb comunió amb Israel, homosexual autoreprimit, els seus estudis provocarien a gran part de la comunitat historiogràfica. I és que d'això es tracta no! Amb arguments, és clar!
És també apassionant llegir els comentaris que fa sobre els metodes d'investigar, de fer classes o de viure dins dels Departaments de les diferents universitats en les que va treballar, des de la d'Iowa, Wisconsin o Tel Aviv. Moltes coses són encara iguals a les universitats catalanes i a les de la resta del planeta.
Sens dubte una lectura molt recomanable per a qualsevol que li interessi la història, per als historiadors i per als alumnes d'història. Certs historiadors molt propers haurien de fer el mateix exercici d'instrospecció, i no dic noms.
Per al seu llegat, veure la pàgina del George L. Mosse. Program in History