Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dilluns, de març 30, 2009

Eleccions municipals a Turquia i el Kurdistan


El conflicte del Kurdistan, especialment de la part de majoria kurda en territori turc, és un dels escenaris de xoc identitari més destacable actualment. Reprodueixo la notícia dels comicis municipals celebrats ahir a Turquia i al Kurdistan, i el seguiment in situ d'una delegació del CIEMEN.



Vilaweb
DILLUNS, 30/03/2009 - 06:55h
El DTP s'imposa a les municipals del Kurdistan turc
Ha escombrat a Diyarbakir, la capital, amb el 65% vots
El Partit de la Societat Democràtica (DTP) s'ha imposat amb comoditat a les principals ciutats de majoria kurda dins l'estat turc i ha estat la cinquena força de les eleccions municipals amb el 5% dels vots. El DTP, principal partit kurd (l'únic legal a Turquia) ha escombrat a la capital del Kurdistan turc, Diyarbakir, amb el 65% dels vots. El partit ha obtingut la victòria a vuit ciutats, superant l'AKP, el partit del primer ministre Erdogan.
Milers de persones han celebrat aquesta nit la victòria del partit a les eleccions, i han cridat a favor de la independència i del PKK (Kurdistan Workers Party), el grup armat que lluita per la independència del Kurdistan i qualificat de terrorista per les autoritats turques. També s'ha corejat el nom d'Abdulla Öcalan, el líder del PKK, tancat en una presó turca des de 1999. Un portaveu del DTP ha llançat una advertència al govern de l'estat: 'No té res a fer al Kurdistan si no reconeix la nostra identitat i opció política’. Una delegació de catalans, impulsada pel CIEMEN, ha fet d'observador a les eleccions, i ha relatat l'experiència en aquest bloc. En el conjunt de l'estat turc, el partit més votat ha estat el partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), tot i haver perdut sis punts respecte de les eleccions legislatives del 2007. El partit del primer ministre Recep Tayip Erdogan s'ha imposat amb el 40% dels vots, mentre que la segona força més votada ha estat el Partit Republicà del Poble, amb el 23% dels vots. El tercer ha estat l'ultradretà Partit d'Acció Nacionalista amb el 15% dels vots. La jornada electoral ha estat marcada per la violència, amb el resultat de cinc morts i prop de cent ferits.


Seguiment realitzat per la delegació del CIEMEN
JORNADA ELECTORAL: irregularitats, coacció i presència armada als col.legisMarç 29, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia

Milers de kurds són cridats a les urnes avui a la República de Turquia, on el vot és obligatori
A les quatre de la matinada la Delegació Catalana d’Observadors a les eleccioıns municipals de Turquia en territori kurd ha emprès el camí cap a la destinació assignada: Kulp. A unes dues hores de Diyarbakir, Kulp es troba situada al nord-est de Diyarbakir i entre muntanyes cobertes de neu. Per la seva situació, les viles de Lice i Kulp (les dues més importants de la comarca, de 11.000 i 13.000 habitants respectivament), compten més militars que habitants. Tot i la perillositat de la destinació, la presència de delegacions internacionals a ambdues ciutats ha estat considerada clau per frenar el frau i la intimidació.
La delegació ha arribat mitja hora abans de les 7, hora d’obertura dels col.legis, i s’ha ccordinat amb els apoderats i interventors per fer un seguiment de la constitució i desenvolupament de les taules. A mig matí s’hi han afegit dos advocats i la delegació s’ha dividit en dos. Una s’ha quedat a Kulp, i l’altra ha marxat en cotxe per rondar els poblest de la comarca, on el frau és moneda corrent.

Tres urnes: ajuntaments, consells comarcals i 'muhtars', gobernadors de districte
A Kulp, la Delegació ha detectat intimidació verbal dels apoderats de l’AKP envers els veins pro-DTP a l’entrada de les meses electorals. Urnes en funcionament sense segellar, aglomeracions de gent sobre les urnes, i altres irregularitats que, tot i no confirmar el frau, estableixen les condicions suficients perquè es doni. No obstant això, la presència militar fora de les nombroses casernes ha estat mínima, a excepció d’alguns militars que han votat en uniforme, és a dir, incomplint la llei. En tot moment, la Delegació ha pogut accedir a les taules i fer preguntes a la mesa. En general, la presència d’internacionals ha servit de pressió a les meses i de reforç a una població que vota atemorida.

Els advocats kurds denuncien irregularitats a cada col.legi, conscients que el temps corre i la seva presència és indispensable per minvar el frau
Més greu ha estat l’observació de la segona meitat de la Delegació als pobles del voltant de Kulp. Paramilitars a la porta i dins les meses, militars als voltants dels col.legis, frases i gestos amenaçants a la Delegació, expulsió d’un apoderat del DTP sense raons, presència a les meses de membres d’altres partits sense acreditació i censos falsejats (la falsedat dels quals s’ha admès per la mesa, però sense que això suposés cap rectificació o anul.lació).

Homes armats a sou de l'Estat i al servei dels feudals davant i dins dels col.legis, com l'home del mig de la fotografia
La Delegació també ha pogut parlar amb diversos votants. Una dona ha defensat a crits, sense demanar-li, que votava l’AKP per voluntat pròpia i perquè era el millor partit, tot i que després ha resultat ser la dona del cap dels paramilitars locals (’korucu’, kurds armats i pagats per l’Estat,de dubtosa legalitat, per combatre la insurgència). Un altre noi ha dit que la por és permanent i que no només per culpa dels militars, la policia i els paramilitars, sinó també pels senyors feudals kurds, del costat de l’AKP.
La Delegació ha esperat al tancament dels col.legis. L’obertura de le surnes només es fa devant dels membres de la mesa i dels apoderats dels partits, així que la Delegació ha emprès el camí de retorn a Dıyarbakır. Pel camí un dels controls militars a la carretera ha tingut aturada la Delegació un quart d’hora. Ara queda seguir els resultats electorals, tant a les ciutats acom als poblets que la Delegació ha visitat aquests dies, i redactar un informe d’observació electoral i valoracions que serà entregat al DTP i presentat a Barcelona el dimecres 1 d’abril en roda de premsa, a l’edifici del CİEMEN
Arxivat a 1 Cap Comentari »
Dissabte 28 de març, preparació de les delegacions i visita a un projecte de la Cooperació CatalanaMarç 29, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia
L’últim dia abans de les eleccions, la Delegació s’ha quedat a Diyarbakır/Amed, la capital del Kurdistan turc, per assistir a una reunió conjunta de les delegacions que operaran a la part més occidental del Kurdistan turc. Durant la reunió, on han assistit un centenar de delegats internacionals, entre els quals per exemple representants del Playd Cymru gal.lès o del Partit de l’Esquerra suec, la diputada Aysel Tuğluk i la candidata per la barriada de Baglar (Diyarbakır), Yüksel Gökkan, han exxlicat el context en què es donen aquestes eleccions municipals i regionals.
Per als kurds, aquestes eleccions depassen de llarg l’àmbit de la gestió municipal i representen de fet un termòmetre del grau de suport popular kurd a la proposta d’Autonomia Democràtica. Després de les explicacions més polítiques, alguns delegats del DTP han donat dades i xifres precises sobre els comicis de demà. Els col.legis electorals oferiran tres butlletes, per a tres eleccions diferents: ajuntaments (per partits), consells comarcals (per partits) i muhtars (governadors civils de districte, elecció nominal).

Kurdi Der organitza l'ensenyament de la llengua kurda, al límit de la legalitat
KurdiDer i l’enseyament clandestí de la llengua
Després de la reunió amb la resta de delegats internacionals, la Delegació Catalana s’ha dividit en dos per una estona. Una meitat ha volgut conèixer de prop la concentració setmanal que les mares dels despareguts durant el conflicte civil dels anys 90 realitzen a Diyarbakır per reclamar que s’obrin investigacions. L’altra meitat de la Delegació Catalana ha visitat Kurdi Der, l’associació per a l’ensenyament de la llengua kurda.
El president de l’associació, Remzi Azizoğlu, ha explicat que l’associació va ser creada el 2006 després d’una il.legalització i diversos intents de constitució legal. Sempre al límit de la legalitat, l’associació es constitueix com a un grup de persones que volen parlar kurd entre elles. Les classes de llengua kurda, doncs, només es poden fer entre associats, i sense anomenar-les ‘ensenyament’. No obstant les restriccions, Kurdi Der va formar el primer any 20 professors de kurd, i el segon any van ser 190, gràcies al suport d’un projecte del CİEMEN i Kurdi Der amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. En relació amb aquest projecte de cooperació, el president de Kurdi Der va voler agrair als catalans la seva solidaritat i com obsequi va fer entrega a cada membre de la Delegació de tres llibres: un de contes populars en kurd, un altre titulat ‘Katalonya, Dîrok ve Zîmani’ (que explica la història i la llengua de Catalunya en kurd) i un llibre d’exercicis en kurd editat dins del projecte de cooperació amb el CİEMEN i l’ACCD.

El president de Kurdi Der fa entrega a la Delegació de diversos materials editat en el marc del projecte de cooperació amb el CİEMEN i l'ACCD
Arxivat a 1 Cap Comentari »
La delegació catalana comença l’observació a les ciutats de Kulp i MusMarç 29, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia
Aquest vespre farà el recompte des de la seu central del DTP, a Diyarbakir
Des del passat dijous, la delegació ha visitat pobles i ciutats, ha presenciat actes electorals i s’ha reunit amb representants polítics i socials kurds
La delegació ha anat actualitzant un bloc a Internet i demà elaborarà un informe
Diyarbakir, 29 de març. La delegació catalana d’observadors desplaçada a Turquia ha començat aquest matí les tasques d’observació a la ciutat de Kulp, uns 100 quilòmetres al nord-est de Diyarbakir. Avui, diumenge 29 se celebren eleccions municipals a tot el territori, i la delegació coordinada pel CIEMEN serà present a les votacions en dos municipis kurds, i aquest vespre farà el seguiment del recompte des de la capital del Kurdistan turc, Diyarbakir.
Kulp, situada just al peu de les muntanyes on hi ha continuats enfrontaments entre l’exèrcit turc i la guerrilla kurda, és un poble de 5.000 habitants i, per la seva situació estratègica, està altament militaritzada. Després d’observar que el procés electoral es desenvolupi sense irregularitats, la delegació visitarà una ciutat propera, Mus, a l’altre cantó de les muntanyes en direcció nord-est. Mus és una de les ciutats més pobres i deprimides de la regió, conservadora i on els islamistes treuen els seus millors resultats.
Al final de la jornada, la delegació tornarà cap a Diyarbakir, on farà el seguiment del recompte electoral des de l’edifici central del Partit de la Societat Democràtica (DTP), la principal força kurda del país, que ha estat precisament la que ha reclamat la participació d’observadors internacionals en aquests comicis per evitar abusos i garantir una netament democràtica.
Des del passat dijous 26 de març, la delegació catalana d’observadors, formada per set persones representants de diferents organitzacions i institucions catalanes, ha dut a terme un programa de visites i reunions per conèixer de primera mà els detalls del procés electoral i l’estat dels drets civils a la regió kurda de Turquia. Juntament amb 16 delegacions internacionals més, vingudes principalment d’Alemanya, Holanda, Bèlgica, França i Itàlia, la delegació catalana s’ha ocupat de vetllar per unes eleccions transparents i sense frau. Ha estat coordinada pel CIEMEN, i ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Presentació de l’informe a Barcelona
Està previst que la delegació elabori un informe a partir de l’observació, un document que es presentarà als mitjans catalans el proper dimecres 1 d’abril a la seu del CIEMEN, a Barcelona. L’hora està encara pendent de confirmació.
Arxivat a Apunts Cap Comentari »
Ruta seguida pels observadors catalans a TurquiaMarç 29, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia

Mostra un mapa més gran i navega-hi
En blau, els pobles i ciutats visitades durant la darrera setmana. En vermell, els punts on es farà l’observació electoral avui diumenge. Des de Diyarbakir, capital del territori kurd, la delegació farà el seguiment de la jornada electoral.
A més dels pobles marcats en blau, la delegació ha visitat diversos pobles de la província de Mardin, aprop de Nusaybin, que no apareixen al mapa. Es tracta de Kartwin, Gire Mira, Stilele, i el poble cremat de Xanik.
Arxivat a Apunts Cap Comentari »
Divendres 27 de març, últim dia de campanya. Frau, pressió militar, caciquisme i els pobles cremats.Març 28, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia

La Delegació escolta les denúncies de frau de la candidata del DTP per Nusaybin
Avui divendres 27 de març és el darrer dia de campanya electoral abans de les eleccions municipals i provincials de diumenge. La Delegació Catalana d’Observadors s’ha dirigit des de bon matí al sud de la província de Mardin, a tocar literalment de la frontera amb Síria: Nusaybin. A Nusyabin, la Delegació s’ha entrevistat amb la candidata del DTP, Ayşe Gökkan. De la ciutat de Nusaybin s’ha desplaçat al poble veí de Kartwin, on ha escoltat les queixes per la pressió militar continua. De Kartwin s’ha dirigit a un altre poble Gire Mira, on ha pogut comprovar l’ocupació militar dels carrers i ha pres nota de l’assalt militar que s’havia produit de matinada com a represàlia a un miting del DTP el dia anterior. Finalment, la Delegació ha continuat les visites a la província de Mardin visitant un dels molts pobles cremats i destruits per l’Exèrcit els anys noranta, i ha clos la ronda a Stılele, poble natal de l’intelectual assassinat Musa Anter.

'Més dona, més democràcia', lema de la campanya a Nusaybin
Nusaybin, partit en dos
Nusaybin és una ciutat de 82.000 habitants arran de la frontera sirio-turca. La ciutat en veritat és molt més gran, però l’altra meitat es troba a la banda síria de la frontera, on s’anomena Qamishlo i és la ciutat kurda més gran de Síria, país que compta amb uns dos milions de kurds, sense cap mena de reconeixement. La divisió fronterera que fins fa pocs mesos era de 100 metres, i poermetia a les famílies dividides saber l’un de l’altre a crits, ara s’ha eixamplat a 300 metres.
Ayşe Gökkan, candidata del DTP per Nusaybin, on el DTP ja va guanyar els darrers comicis, es queixa del canvi de DNİ sobtat que l’Estat ha imposat a pocs mesos de les eleccions per poder votar. Afirma que la principal feian del partit s’ha centrat en acompanyar les famílies kurdes a fer-se el nou document d’identitat, comptant des del principi que molts veins no tenen nı tan sols el vell.
Kartwin i el caciquisme

El candidat torna de la caserna i explica uqe la llei es fa sempre a favor de l'Estat i els feudals
A pocs quilòmetres de Nusaybin, vorejant la frontera amb Síria direcció İraq, es troba el poble de Kartwin, de 5.000 habitants. Una quarentena de veins s’apleguen al voltant de les cadires habilitades per a rebre la Delegació. Denuncien la compra de vots per part de l’AKP, els islamistes moderats que governen a Ankara. Es queixen de la connıvència amb l’Exèrcit, el qual rodeja el poble cada vespre i es passeja pels carrers per intimidar. Diuen que l’AKP amenaça les famílies que disposen de la ‘carta verda’ (que dóna accés als serveis socials de l’Estat) de retirar-los-la si voten pel DTP. Diuen també que els dos muhtars dels pobles (una mena de gobernador de barri, que s’escull nominalment en les eleccions municipals, a banda dels partits que opten a l’alcaldia) s’han passat els darrers mesos de l’AKP al DTP i que reben amenaces constants i visites de l’Exèrcit per pressionar-los.
Gire Mira, ocupat
Gire Mira és un poblet d’uns 2.500 habitants, a uns vint quilòmetres de l’anterior en la mateixa direcció respecte Nusaybin. En arribar ens mostren el palau de l’entrada del poble

L'Exèrcit ha assaltat vuit cases i s'ha endut dos veins a la caserna.
: és la casa de l’alcalde, un Ağa (feudal), que alhora fa d’Ajuntament. Els carrers estan ocupats per l’Exèrcit, que a banda i banda de la vorera forma files. Hi ha tancs i els militars van vestits com antiavalots, però armats amb ametralladores. Un centenar, aproximadament. El local del DTP és al costat, i ens diuen que aquest matí l’Exèrcit ha assaltat el poble, aha entrat al local del DTP i a 8 famílies més i ha clausurat el local del partit. No obstant això, la presència d’internacionals els dóna coratge per reobrir el local, davant la mirada dels militars, i convidar-nos a entrar-hi. Allí ens expliquen que s’han endut dos veins a la caserna del poble, després que de matinada els esbotzessin les portes de casa i registren les seves cases. L’excusa és un delicte que algú ha comès a Nusaybin. Però a la pràctica són les repressàlies pel míting del DTP d’ahir, que diuen que va tenir mşes èxit del que s’esperaven i això ha posat nerviós l’Ağa (el feudal), que ha cridat l’Exèrcit.
Gire Mira és governat pel senyor feudal, l’Ağa, que és alcalde des de fa 15 anys. Per raons de ’seguretat’, al poble hi ha una vintena de ‘korucu’, kurds armats per l’Estat per lluitar contra el moviment kurd.
El candidat del DTP pel poble als anteriors comicis municipals de 2004 ens explica que el frau va ser escandalós. Van votar quatre-cents veins que no existeixen, que en realitat viuen a Turquia. İ tres-centes paperetes van aparèixer escampades pel terra a uns quants quilòmetres del poble. Ara diuen que hi ha inscrits 5.000 veins i que aixo es el doble de la gent que hi viu.
A mitja reunió arriba l’actual candidat, un noı jove que treballa d’educador, amb els dos veins que havien estat detinguts. Ens explica que tem per la seva vida, però que la por i el terror és un sentiment compartit per més gent al seu poble. Tothom té por d’anar a votar, i fer-ho pel DTP, el partit -diuen- anti-feudal. L’Exèrit pren els carrers molt sovint i cada setmana hi ha operacions militars a les muntanyes de darrera del poble, suposadament contra la guerrilla kurda.
Abans de marxar del poble ens demanen fins a sis vegades que enviem observadors al poble, que això donarà coratge a les famílies per sortir a votar.
Xanik, poble yezidí cremat

Poble yezidí arrasat per l'Exèrcit turc. Ara hi viuen nòmades, allotjats en tendes.
Als anys noranta l’Exèrcit va decidir combatre l’avanç de la guerrilla kurda del PKK cremant les seves bases de suport, que segons ells eren tots els pobles que es negaven a treballar per a l’Exèrcit. Uns 3.250 pobles van ser arrasat. Al voltant de Xanık, nou pobles més van ser cremats i la seva població expulsada. Per aquests deu pobles van utilitzar a més el fet que eren poblats de religió yezidí, la religió orginària del poble kurd, que encara compta amb un total d’1 milió de fidels al Kurdistan. A Xanık hi viuen ara nòmades, que s’allotjen en tendes de campanya. Hi són a petició dels antics habitants, per evitar almenys que les cases i les terres passin a mans dels feudals.
A un poblat a la vora, també a meitat en ruines, sis famílies van aplegar-s’hi i van decidir no marxar: les més pobres. Allí ens explica un home que cada dia conviuen amb el so de les ametralladores, els helicòpters i les bombes que l’Exèrcit llança sobre les muntanyes.
Stilele, tomba de Musa Anter

El candidat ens explica que del tancament de les urnes al recompte oficial poden variar els vots i desparèixer urnes
Stilele es troba en una vall frondosa. Els veins diuen que per aquelles muntanyes també corre la guerrilla. El poble te 5.000 habitants i és la vila natal de l’ıntelectual kurd d’esquerres Musa Anter, assassinat d’un tret a la nuca l’any 1992, quan sortia de casa a Diyarbakir. Fou el fundador del primer diari kurd d’esquerres i autor de nombrosos assajos sobre els kurds i la revolució social. La trentena de veins aplegats a la seu del DTP del poble ens expliquen que si guanyen li faran un monument. Ens mostren la seva casa tal i com la va deixar Musa Anter. Hi viu un membre del DTP perquè no la destrueixin. A la tauleta de nit, Musa hi té Walter Benjamin i Bertolt Brecht, a banda de nombrosa literatura kurda. Al voltant de la tomba de Musa Anter es fa un minut de silenci amb els dits aixecats en forma de V de victòria, el símbol de la lluita kurda. Stilele, com tots els poblets, té caserna militar pròpia i amb l’excusa de la guerrilla cada setmana és pres per l’Exèrcit.
Arxivat a Apunts 1 comentari »
Dijous 26 març: ajuntaments, campanya electoral i drets humansMarç 27, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia

Reunió amb l’alcalde d’Erganı, Nadir Bingöl, a l’Ajuntament de la ciutat
La delegació catalana d’observadors a les eleccions municipals de Turquia sobre territori kurd, formada per set persones representants de diferents organitzacions i institucions catalanes, ha iniciat avui dijous el seu programa de visites i reunions per conèixer de primera mà els detalls del procés electoral i l’estat dels drets civils a la regió kurda de Turquia. Juntament amb 16 delegacions internacionals més, vingudes principalment d’Alemanya, Holanda, Bèlgica, França i Itàlia, la delegació catalana s’ocuparà de vetllar per unes eleccions transparents i sense frau.
Avui dijous, 26 de març, la delegació ha visitat la ciutat d’Ergani, al nord de Diyarbakir, que té uns 62.000 habitants. En una primera reunió amb l’alcalde sortint, Sr. Nadir Bingöl, la delegació ha conegut el funcionament de la institució municipal a la República de Turquia, amb molt poques competències i escassos recursos. Nadir Bingöl ha estat alcalde durant dues legislatures, que a Turquia són de cinc anys, i ha explicat que en accedir al càrrec pel partit pro-kurd HADEP -ara DTP-, el poble no tenia carrers, ni clavegueram, ni aigua corrent. Bingöl s’ha mostrat satisfet de deixar l’alcaldia de la ciutat amb els carrers, el clavegueram, les voreres i l’aigua corrent acabats.
Seguidament la delegació ha acudit a un acte electoral del partit kurd DTP, amb una assistència d’entre 5.000 i 7.000 persones. L’entrada al descampat estava controlada per la policia que registrava els assistents en busca, hem deduït, d’armes blanques. Als terrats del voltant del descampat, un grup de policies armats amb ametralladores han vigilat l’acte, mentre d’altres agents, tant d’uniforme com de paisà, han filmat tots els assistents durant l’acte. Pels carrers del pobles hem trobat grups d’agents antiavalots, tancs de l’exèrcit i tanquetes blindades de la policia antiavalots. No obstant la presència armada de la policia, no s’ha registrat cap incident visible.
A la tribuna han parlat el candidat a alcalde del DTP per Ergani, l’alcalde sortint i actual alcaldable per Diyarbakir, Osman Baydemir, i el diputat català per Esquerra i membre de la Delegació Catalana d’Observadors, Miquel Carrillo, que ha saludat el poble kurd de part del poble català.
Després de l’acte electoral, la Delegació ha visitat el nou Centre d’Art i Cultura construït per la municipalitat d’Ergani per salvaguardar i promoure la cultura i la llengua kurda, pròpia de la regió. L’alcalde sortint ha explicat que s’imparteixen classes de kurd de forma il·legal, o almenys alegal, atès que la legislació turca no permet l’ensenyament de l’idioma kurd excepte en centres privats degudament registrats com a tals. Al Centre d’Art i Cultura, on tots els treballadors són voluntaris, professors també voluntaris enviats per l’associació per la llengua kurda KurdiDer, situada a la veïna Diyarbakir, són els encarregats de dur a terme les classes de llengua kurda, tant per a nens com per a adults. Els projectes de formació de professors de llengua kurda de KurdiDer reben finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, a través del CIEMEN. En breu, un altre projecte de cooperació de l’Agència Catalana i el CIEMEN amb l’Institut Kurd d’Istambul ha de permetre dotar aquests cursos d’un mètode complet d’aprenentatge de la llengua kurda en quatre volums.

A la tarda, la Delegació ha visitat la seu central de l’Associació de Drets Humans (Insan Haklari Dernegi), a Diyarbakir. Fundada el 1988, l’Associacio va ser bombardejada el 1991 i una desena de coordınadors van ser assassinats els anys 90. Allí el seu president, Muharrem Erbey, ha mostrat l’augment exponencial de denúncies per violació de drets humans que s’està produint des de l’any 2005, coincidint amb l’aprovació de la nova legislació antiterrorista, la modificació de la llei de menors (que permet empresonar-los com adults) i l’acceptació de Turquia per part de la UE com a candidat oficial en procés d’integració. Erbey també ha volgut mostrat, a tall d’exemple, la roba tacada de sang que un pres kurd ha reeixit a fer arribar a l’Associació de Drets Humans com a prova de les tortures a les presons. Erbey ha volgut insistir en que les mesures d’oberura envers l’ús públic de la llengua kurda son pura façana: el govern d’Ankara obre canals estatals en kurd mentre tanca els canals kurds a Diyarbakir o omple els tribunals de processats per usar la llengua kurda, o escriure el kurd amb les tres lletres prohibides (pròpies del kurd, inexistents en l’alfabet turc): la X, la Q i la W.
Arxivat a Apunts Cap Comentari »
Leyla Zana conversa amb les delegacions internacionals d’observadorsMarç 25, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia

Leyla Zana, durant l’entrevista amb les delegacions internacionals (22/3/08)
La líder kurda Leyla Zana va oferir diumenge una conversa amb les delegacions internacionals presents a Diyarbakir per fer el seguiment de les eleccions municipals del proper diumenge 29 de març.
Leyla va formar part del grup de vuit diputats del pro-kurd DEP (Partit Democràtic) que l’any 1990 van entrar al Parlament de Turquia en coalició amb l’ara extingit partit turc SDP. En aquells anys, les regions kurdes de Turquia estaven immerses en un violent conflicte armat entre les guerrilles del PKK i l’Exèrcit turc. Parlar kurd al carrer estava prohibit i la discursiva oficial de la República de Turquia no reconeixia l’existència de cap altra cultura ni llengua que no fos la turca. Els kurds eren ‘turcs de les muntanyes’. L’any 1994 Leyla va trencar la disciplina del grup i va fer un parlament en kurd, per demanar el cessament de les hostilitats i el reconeixement dels drets i les llibertats del poble kurd dins la República de Turquia. Ahmet Türk, l’actual President del partit kurd DTP, Orhan Doğan, Leyla Zana i un quart diputat van ser empresonats per aquesta intervenció. Els altres quatre diuptats van fugir a Europa, a l’exili. Aquell mateix any el Parlament Europeu va concedir el premi Sakharaov per la llibertat d’expressió a la jove Leyla, convertida en símbol de la llibertat de la dona kurda. Orhan Doğan i Leyla van sortir finalment en llibertat l’any 2004.
Actualment Leyla rebutja implicar-se de nou en les institucions, tot i que el DTP, el seu partit, té ara 21 diputats al Parlament que diuen obertament que són kurds i treballen públicament per als drets colectius d’aquest poble que a Turquia compta 20 milions de persones.
Creus que el procés d’integració de Turquia a la Unió Europea beneficiarà també la causa kurda?
Leyla: Nosaltres sempre diem que el procés d’integració és a tres bandes: la Unió per una banda, Turquia per l’altra i, finalment, els kurds. Turquia va iniciar forçadament el procés de reformes democràtiques cap a l’any 1999, i al principi les priemeres reformes del codi penal i l’aixecament de l’estat militar d’excepció permanent a les províncies kurdes van despertar moltes esperances. La victòria a les urnes dels islamodemòcrates de l’AKP, reemplaçant els militaristes i nacionalistes del CHP, també van despertar moltes esperances. A l’any 2009 les reformes s’han aturat, la Unió ha deixat de preocupar-se per la situació dels kurds, i des d’aquí tenim la sensació que la Unió Europea tan sols volia que les imatges més inacceptables de l’Exèrcit reprimint els pobles del Kurdistan desaparegués. Però que alhora d’implementar reformes democràtiques, l’interès d’Europa s’ha mogut cap als recursos naturals i les reformes econòmiques.Els kurds tenim clar de nou que ni Turquia ni la UE ens duran el que nosaltres no lluitem per tenir.
Mentre els anys 80 i 90 el PKK lluitava per la independència del Kurdistan, ara el moviment kurd demana l’Autonomia Democràtica. És que el moviment veu que el suport ara és més feble que abans?
Leyla: El suport no és més feble. Des dels inicis de les lluites kurdes, el 1926, els cicles de lluita del poble kurd han reproduit el mateix patró. S’organitza la revolta, suma gent, aconsegueix àmplies victòries, i llavors intervenen potències estrangeres que restableixen l’ordre i col·laboren en la repressió. Va passar el 1926, a la revolta de l’Ararat, que fou esclafada el 1928 per la intervenció de la Unió Soviètica. Va passar el 1936, a la revolta de Dersim, que va finalitzar el 1938 amb el bombardeig de Dersim que va deixar 30.000 morts. I ha passat amb la lluita dels 90, quan Rússia, la CIA, el Mossad i Turquia es van posar d’acord per organitzar la detenció i empresonament d’Abdullah Öcalan.El suport doncs hi és i hi ha estat sempre, però l’estratègia política no depén només del suport popular, malauradament.
Quina és la situació dels drets humans a Turquia?
Leyla: Si em posés a descriure les violacions, avui no acabaríem. Diré tan sols que quina mena de respecte als drets humans pot tenir un país que empresona a menors de 13 i 14 anys en les mateixes condicions que els adults?
Després de 10 anys a la presó, ara t’enfrontes a infinitat de processos judicials, quasi tots altra vegada per declaracions compromeses. E el darrer cas que ha estat fallat en primera instància se’t condemna de nou a 10 anys de presó. Quina és la situació del procés ara mateix?
Leyla: No és important la situació d’aquest procés ni la de tota la resta de processos que tinc en marxa. Jo no reconec la legalitat turca ni la seva justícia. I així ho dic als tribunals, jo no reconec la vostra Constitució, perquè nega la meva existència. No són lleis democràtiques, són imposades. Per tant, qualsevol cosa que faci serà sempre delicte, si la meva vida va lligada a la lluita del poble kurd.
Arxivat a Apunts Cap Comentari »
Multitudinària celebració del Newroz sense incidents destacablesMarç 24, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia

Newroz a Diyarbakir, a una setmana de les eleccions. Foto: Joan Alvado
Dissabte 21 de març es va celebrar el Newroz, l’any nou kurd, una festa d’arrels milenàries que ha esdevingut amb el temps una festa nacional de reivindicació de la llibertat delpoble kurd. Al contrari que els dos darrers anys, enguany la celebració del Newroz no s’ha vist en fosquida per cap incident destacable. Fa dos anys, el Newroz a Diyarbakir, la ciutat considerada capital del territori conegut com a Kurdistan Nord o Sud-est de Turquia, va viure una setmana de disturbis que van deixar fins a 13 morts per trets de bala de la olicia,la majoria menors. L’any passat, la repressió va deixartambé un balanç de tres morts a altres ciutats de la regió, com Van, a l’est de Diyarbakir.
A una setmana de les eleccions locals, que prendran el pols a la proposta d’autonomia democràtica per a la regió kurda de Turquia que proposa el pro-kurd Partit de la Societat Democràtica, el Newroz s’ha viscut especialment en clau de reivindicació de drets i llibertats, i d’autoafirmació del poble kurd. En els parlaments polítics cal destacar la intervencíó de Leyla Zana, símbol de la lluita delpoble kurd i de les dones kurdes, en afirmar que ‘mai no oblidarem els nostres màrtirs (referint-se als guerrillers kurds que cauen en combat) que han lluitat per la independència de lşa nostra terra, el Kurdistan’. També va comparar Abdullah Öcalan, el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan(PKK) a presó des de 1999, amb Nelson Mandela i va assegurar al més de mig milió d’assistents que en menys d’un any Abdullah seria alliberat.
Osman Baydemir, alcalde sortint i candidat de nou a l’alcaldia de Diyarbakir, va utilitzar per primera vegada en un míting públic la paraula Kurdistan per referir-se a les províncies i regions de Turquia, İraq, Síria i İran de majoria kurda. En el seu parlament va denunciar el tancament judicial de la televisió local Gün TV, que justament ha estat suspesa d’activitats per 12 dies (els dies de la campanya electoral) per emtre en kurd, al mateix temps que el govern d’Ankara ha posat en marxa una televisió estatal en kurd (TRT6) que emet des d’Ankara. Baydemir va aprofitar per denunciar l’electoralisme d’aquesta inicativa estatal i va recordar que cap artista kurd ha acceptat fins ara tocar per TRT6.
L’última de les intervencions més esparada fou la d’Ahmet Türk, co-president del DTP (Partit per una Societat Democràtica) i diputat al Parlament de Turquia, que va fer una crida a no acceptar els xecs que l’AKP (el partit del primer ministre Erdogan) està repartint per comprar vots. També va demanar al públic que revisés els cenoss electorals dels seus districtes i s’assegurés que els familiars morts estan efectivament fora del cens, ja que s’ha detectat en nombrosos districtes un augment artifical de la població censada. ‘Volen fer votar els morts, per no deixar guanyar els vius’, va afegir.
Des de divendres, el CİEMEN és present a la campanya electoral per a les municipals de Turquia als territoris de majoria kurda. Dijous que ve, 26 de març, arriba la delegació catalana d’observadors que durant quatre dies recorrerà actes polítıcs, associacions i colegis electorals per supervisar el procés electoral.
Arxivat a Apunts Cap Comentari »
Una delegació catalana d’observadors vetllarà per la regularitat de les eleccions al Kurdistan turcMarç 19, 2009 by eleccionsmunicipalsturquia
BARCELONA, 19 de març. La seu del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) acull avui una jornada de formació de la delegació catalana que durant els propers dies es desplaçarà a Turquia amb l’objectiu de supervisar les eleccions municipals del proper 29 de març. Aquest grup d’observadors està format per un diputat del Parlament de Catalunya, diversos periodistes i representants de la societat civil.
ProgramaEstà previst que entre demà i dimecres que ve els membres de la delegació es trobin a Diyarbakir, la principal ciutat del sud-oest de Turquia, que és de majoria kurda. El programa inclou reunions amb institucions, representants polítics i associacions civils, així com l’observació d’actes electorals, els dies previs als comicis. Durant la jornada electoral es visitaran diversos col·legis, i es farà un seguiment de l’escrutini. Aquestes activitats es realitzaran a Diyarbakir i diverses ciutats del voltant.
Seguiment via InternetDes de Catalunya es podrà fer un seguiment de les activitats que la delegació durà a terme gràcies a aquest bloc, http://eleccionsmunicipalsturquia.wordpress.com/, que serà actualitzat periòdicament. També us podeu posar en contacte amb el CIEMEN, a Barcelona, que us facilitarà -dins de les seves possibilitats- el contacte amb els membres de la delegació.
Informe i roda de premsaLa delegació s’encarregarà d’elaborar un informe sobre el desenvolupament del procés electoral, document que serà presentat als mitjans de comunicació el proper 1 d’abril amb la presència del coordinador de l’activitat, Quim Arrufat -responsable de relacions internacionals del CIEMEN-, i la resta de participants.
Per què una delegació internacional?Les eleccions municipals del 29 de març representen una ocasió històrica per al principal partit kurd, el Partit de la Societat Democràtica (DTP), que calcula triplicar el nombre d’alcaldies kurdes -actualment en té una seixantena-. El DTP, però, tem que l’Estat turc pugui intentar influir en l’elecció amb mitjans judicials o fins i tot militars. És per això que fa una crida a partits polítics i entitats europeus perquè ajudin a garantir un procés netament democràtic i una jornada electoral en pau i amb seguretat democràtica.
El CIEMEN ha respost a la crida del moviment kurd, tot posant en contacte representants del DTP amb partits polítics catalans, així com coordinant la delegació catalana d’observadors internacionals i la seva formació.

dimecres, de març 25, 2009

Actualitat pròpia. Per si interessa a algú?!...



Aquesta nota és simplement informativa. No estaria malament que els historiadors ens informessim del que estem fent i, encara més, del calendari d'aparició dels nostres llibres. Així, amb voluntat d'informar als pocs o molts interessats en la meva feina, us diré que entre la propera setmana i mitjans d'abril de 2009 apareixerà: "Els diputats de Catalunya a les Corts republicanes (1933-1939)", Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Per altra banda, en aquesta moments s'estan acabant les proves del llibre "Cataluña bajo vigilancia. El Fascio y el Consulado italiano de Barcelona (1930-1943)", València, Publicacions de l'Universitat de València. Que, suposo, estarà enllestit pel mes de maig.
La resta d'obres pendents de publicar: "De com es guanyes els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona (1931-1936)", Mallorca, Lleonard Muntaner, no estarà fins a finals del 2009. I el referent a les "Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC), 1931-1952 i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), 1972-2008", no té una data precisa.
En darrer lloc, el llibre "Andorra: 1933, la revolució de la modernitat", està en procés de trobar editorial. Ja trobada i, suposadament, iniciant el procés d'edició.
Per cert la imatge del cartell "Itàlia-Catalunya" respon a una possible portada del llibre de les PUV que no serà. Cal dir que el peu és erroni, el cartell és del 1934 i no del 1936, com indica la llegenda "III aniversari de la República".

dilluns, de març 23, 2009

Copiant cartes.....



Setmanes de copiar cartes. Els llibres d'epistolaris, ai amics, són així. Apa a copiar. Haurem d'agrair al personal que es dediques a escriure tanta epístola, però com cansa mentalment copiar-les, transcriure-les.

divendres, de març 20, 2009

Del passat quan és present (tot plagiant, no del tot, a Maurici Serrahima)



En aquests dies de desaparicions familiars, reflexiono sobre la història, el passat i el present. Darrerament, treballant sobre les figures de Carles Eugeni Mascarenyes i Ramon Sugranyes de Franch, s'ha produït un fenòmen ben curiós i, certament, rar. Llegia les seves cartes del període 1936-1940, entre dos joves amb tota la vida per construir, i ara parlo amb alguns dels protagonistes d'aquelles cartes, quasi 70 anys després. La veritat és que la xifra fa feredat, 70 anys!!!! Parlar amb la vídua de Mascarenyes, la Sra. Concepció Rubiés, em trasllada als anys de la guerra i primers quaranta. Un túnel en el temps... un anar enrera que sembla impropi de la condició humana. Com recordar tanta vida, tantes experiències, tants canvis al voltant d'un mateix. I l'historiador, de 29 anys, es troba allà al mig, llegint cartes escrites el 1938 i parlant amb una protagonista d'aquell moment. La història a vegades té aquesta grandeses, alhora que extranyes situacions. Com s'afronta el fet de llegir quelcom de privat de set dècades abans i parlar-ne amb qui potser ja no ho recordava. Quina paradoxa recordar 70 anys després a una persona allò que es deia sobre ella, o allò que ella mateixa escrivia. Certament, aquestes situacions no es repeteixen en moltes ocasions, però és fantàstic quan són possibles.

dimarts, de març 17, 2009

Decepció


Notes breus i ràpides:

-87 alumnes matriculats.
-18 assistents a la darrera sessió. Mitjana de 25-30.
-on estan els altres 45? Tots treballen? No ho crec.
-no hi ha examen. Assistència necessària.

dijous, de març 12, 2009

Festival: el "Journal de Genève" (1826-1998) digitalitzat


Benvolguts amics, la festa continua, aquí teniu el link del "Journal de Genève" digitalitzat desde 1826 a 1998 a la pàgina de la Biblioteca Nacional Suïssa (on trobareu d'altres fons).

I el text: 200 ans d’histoire en ligne
LE TEMPS a souhaité assurer les conditions de conservation et de consultation à long terme du patrimoine écrit dont il est dépositaire et ainsi rendre accessible une source d’information inestimable.
Chaque article de chaque édition est à présent disponible de manière électronique. L’accès aux contenus se fait par mot-clé, date ou édition, la recherche et les modes de visualisation des articles sont aisés et intuitifs.
La numérisation permet de retrouver l’esprit du titre, les femmes et les hommes qui l'ont fait, qui lui ont donné une chair, des moyens, mais surtout une âme, un souffle. Un sens.
Le Journal de Genève est aujourd’hui en ligne et sera prochainement rejoint par La Gazette de Lausanne et Le Nouveau Quotidien.
Le Journal de Genève
Fondé par James Fazy, le quotidien suisse paraît le 6 janvier 1826 et son dernier numéro est daté du 28 février 1998. La collection complète représente 550'000 pages imprimées équivalent à 2'000'000 articles.
Le quotidien milite dès ses débuts en faveur d’un libéralisme à visage humain. Il plaide pour le suffrage universel et la liberté de la presse. Il s’engage en faveur des causes indépendantistes. Pendant la Deuxième Guerre mondiale, ses chroniques valent au journal un renom international.
Durant des décennies, le Journal a considérablement façonné la Suisse sur le plan politique, économique, culturel et social. Il a été le témoin constant et souvent engagé de ce qui se passait dans le monde, à l’affût permanent du débat d’idées.

dimarts, de març 10, 2009

Visca els epistolaris, morin les converses orals!!!!!



Secció d'epistolaris de "L'Espai Mallorca" de Barcelona

Les cartes, les correspondències, la obssessió d'escriure i escriure sense parar i enviar pàgines i pàgines a amics, desconeguts o enemics és una gran tradició en desús. La veritat és que m'encanta treballar amb epistolaris, ja que ens expliquen el que no podríem sabre per cap altra via. És en les cartes personals en les que s'expliquen amb més precisió les posicions polítiques o personals de les persones que intercanvien les epístoles. Quina desgràcia per als historiadors que hagin de treballar l'era dels mails, quan descobreixin que no tenen cap testimoni de les milers de comunicacions fetes per telèfon, correu electrònic o de viva veu. Visca les cartes!!!
Això si, transcriure-les és una tocada de nassos, però que hi farem...

dijous, de març 05, 2009

Recuperant la història que no fou: Carles Eugeni Mascarenyes (1911-1968)


Esta fotografía histórica recoge el justo momento en que el Padre Fremiot Torres Oliver presenta a Carlos Mascareñas ante el Padre Thomas Stanley, entonces rector de la PUCPR. (Fotografia extreta de l'article "Recuerdan la obra de un visionario al diari de P. Rico "La Perla")


Portada del llibre d'Eugenio Mascareñas -avi de Carles E. Mascarenyes-, El aire atmosférico.


En les darreres setmanes he continuat la investigació que vaig deixar durant una temporada per a escriure el llibre "La cruïlla andorrana de 1933". És a dir, he recuperat les figures de Ramon Sugranyes de Franch i, especialment, la de Carles Eugeni Mascarenyes i Portusach. La veritat és que he entrat en contacte amb la família d'aquest i això -ja passa a vegades- m'ha fet pensar en alguns fons documentals que caldria mirar. I... sí. A les desenes de cartes ja transcrites de Sugranyes i Mascarenyes creuades entre ells i diferents protagonistes de l'exili català de guerra, s'hi afegiran unes altres desenes provinents de diferents arxius.

En resum només volia aportar una primera veu biogràfica de Carles E. Mascarenyes per a que tot historiador o persona interessaa en la seva figura pugui tenir una orientació fins al moment inexistent. Evidentment, quan el llibre estigui enllestit a finals de 2009 o principis del 2010 ja hi haurà ocasió per a donar a conèixer de manera àmplia la trajectòria de Mascarenyes entre 1936 i 1940, alhora que al llarg de la seva vida.

De moment un tast: Carles E. (Eugeni) Mascarenyes (o Mascareñas) Portusach (Barcelona, 1911-Ponce, Puerto Rico, 1968). Net del Físic i Catedràtic d’origen andalús i avantpassats portuguesos de la Universitat de Barcelona, Eugenio Mascareñas Hernández (Almagro 1853-Barcelona 1934). Mascareñas Hernández fou responsable de la secció de Química orgànica de la UB des de 1879 i catedràtic entre aquest any i 1924. Degà honorari de la Facultat de Ciències de la UB. Creador de l’assignatura de Química Analítica el 1922. Membre acadèmic físic-químic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de 1883. Escollit tresorer de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts el 1927 i el 1930. Per altra banda, la família materna, els Portusach, eren originaris de Blanes a la Costa Brava. Encara que la mare de Mascarenyes tenia orígens filipins degut a les propietats familiars a aquell arxipèlag i d’altres territoris d’ultramar de l’oceà Pacífic.
Tot i provenir d'una família no catalana i castellanoparlant, Carles Eugeni fou un fervent catalanista i catòlic, membre i vicepresident de la Joventut Universitària de la Lliga Regionalista el 1931 i militant del partit (fou secretari de J. M. Tallada). Membre de la Federació Nacionalista d’Estudiants de Catalunya (FNEC) el 1936, col·laborador de la Federació d’Estudiants Catòlics de Catalunya, Secretari General de l’Associació Universitària Catalana Pro Societat de Nacions i President de l’entitat homònima espanyola creada l’abril de 1936. President de l’Associació Acadèmica Missionera. Llicenciat en dret i advocat. Casat amb Concepció Rubiés i Trias (Badalona, 1919) el 21 de juliol de 1939 a Paris -a qui conegué a Toulouse el 1938- i amb qui tingué set fills. Exiliat a França -París i Toulouse- l’agost de 1936 gràcies a l’ajuda dels Consellers de la Generalitat Ventura Gassol i Pere Bosch-Gimpera hi restaria fins 1941, realitzant curtes estades a Holanda. Mestre de l’Ecole Normale de Toulouse el 1938. El juny de 1940, quan les tropes nazis entren a Paris, Mascarenyes es troba a la capital francesa amb la seva dona –en aquells moments treballa en una fàbrica d’armament-. Immediatament es traslladarà a Toulouse. Retornat a Catalunya el 1941 –la seva dona ho havia fet el 1940-, residiria a Badalona per a traslladar-se a Reus com a secretari judicial. Als anys cinquanta acceptaria una oferta per anar a impartir docència a la Universitat de Río Piedra a Puerto Rico, on hi fundà la Facultat de Dret de la Universidad Pontificia de Puerto Rico el 1961 i on fou el primer degà. També hi fundà el mateix any la “Revista de Derecho Puertoriqueño” realitzada a mig camí de P. Rico i Barcelona on era impresa i corregida per una filla seva. Posteriorment a la Guerra Civil publicaria diferents obres jurídiques de rellevància com la "Nueva enciclopedia jurídica", Barcelona, Seix Barral, 1951. Als anys cinquanta fou vicepresident del cercle jurídic de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona. Soci de la Societat Catalana d’Economia de l’IEC entre 1953 i 1963. La seva correspondència amb Sugranyes de Franch serà molt intensa entre 1937 i 1939. Precisament durant el període 1938-1939 intentaria impulsar pel seu propi compte una organització anomenada “Jove Catalunya” a partir de la qual pretenia crear una Oficina de Propaganda que difongués la causa catalana en la política i diplomàcia europea.

dilluns, de març 02, 2009

Entre tots ho farem tot: dels errors pròpis i dels aliens


Revisant per la xarxa el que es deia de la meva obra, cosa que cal fer periodicament, he localitzat un interessant article dels professors de la Universitat de Màlaga, Manuel J. Peláez i Patricia Zambrana. El text fa referència al meu llibre "Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo", i porta per títol EL MINISTRO DE LA MONARQUÍA Y DE LA REPÚBLICA DEL EXILIO ÁNGEL OSSORIO Y GALLARDO (1873-1946) Y CATALUÑA A TRAVÉS DE SU CORRESPONDENCIA DE 1930 A 1936 (el podeu consultar aquí i a l'apartat de llibres i articles del blog). Es tracta d'una llista dels defectes de la meva obra, certament reals i existents. Per una banda, a la ja llarga mostra de l'epistolari català que vaig publicar ja fa més d'un any, Peláez i Zambrana ens aporten encara unes 30 pàgines de noves epístoles. Algunes obviades per mi intencionadament, d'altres desconegudes. A més, no s'inclouen cartes de la Guerra Civil, com reclamen els autors, pel fet de no haver-ne trobat cap. Si que hi ha d'altres fonts arxivístiques, com la donació Fornàs del Parlament de Catalunya, on hi ha cartes d'Ossorio amb Marcel.lí Domingio, alhora que les de l'exili són de la Universitat de Barcelona. Alhora que les cartes creuades amb Lluís Companys, i ja publicades al llibre escrit amb Gisela Bou "La creació del mite Companys. El 6 d'octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo", Ed. Base, 2007, provenien dels fons de la Generalitat de Catalunya mantinguts a França pel PNB.
Per tant, l'article esdevé una aportació molt interessant per a ampliar encara més el coneixement de les relacions d'Ossorio y Gallardo amb Catalunya. Fantàstic! Quantes més aportacions millor. I que dir, per exemple, de tot el que es podria afegir si "La Vanguardia" s'hagués digitalitzat abans. Ai!!!
Per altra banda, els dos autors s'extranyen de la no citació per part meva d'algunes obres seves en que es feia referència a Ossorio en el context català. Demano disculpes, personals i científiques. Caldrà esmerçar-se més a treballar amb major rigorositat. Sempre hi ha un gran marge de perfeccionament del propi treball.
Al marge d'això, voldria fer una crida als dos autors. En primer lloc, cal dir-los que també haurien de fer un esforç per a millorar la seva obra en certs aspectes. Tot i que això caldria dir-ho amb una ressenya o crítica formal d'algun treball concret. No ho faré. I, en segon lloc, caldria que fessin una tasca de major solidaritat professional. Recordo haver-me possat en contacte amb ells per un altre aspectes referent a l'Arxiu de Ferran Valls i Taberner que resta dipositat a la Universitat de Màlaga i, en concret, a les sevs mans. La resposta fou negativa quan no inexistent.
Pel que fa a Ossorio també vaig enviar alguna carta que no va rebre resposta.
Bé, només es tractava de fer evident que cal i es pot millorar la feina d'uns i altres, amb una mica de comunicació i amabilitat entre col.legues. Bé, jo si més no, predico amb l'exemple i intento facilitar tot allò que se'm demana i sobre el que puc aportar alguna cosa.
Per a qui hagi llegit o consultat la meva obra, li recomano que també ho faci de l'article de Peláez i Zambrana.