Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

divendres, de setembre 05, 2008

Algunes altres veritats (parcials, incomplertes o... qui sap si personals i intransferibles) sobre els (alguns) historiadors

"Historiador A. nònim, 2. Buscant el passat amb la pretensiositat del blanc i negre. El gos segueix estressat però ara en comunió amb l'espectre de colors del món que l'envolta", Gisela Bou, Col.lecció particular, 2008.
Nota de l'editor: el gos no va patir cap tipus de coacció per a posar despullat davant la càmera. La seva personalitat, lliure i llibertina, el fan insensible a l'escàndol públic generat per la bellesa del seu cos nu. Fet suficientment constatable amb la seva actitud davant l'objectiu.
1.- Deia el dia 4 de setembre de 2008, és a dir, ahir, amb precisió d'historiador pessat, que hi havia certes qüestions de la professió-passió que m'amoinaven. O deia prenent alguns arguments de Mosse que tants patiments va tenir i no pas per la història que va escriure però si per la que va viure com a individu i com a protó (o neutró) dins de l'atom de la humanitat.
No serà que escrivim sobre el passat per evadir-nos del present. És cert allò de que explicant-nos el passat remot, menys remot, la setmana passada, ahir, podem canviar o evitar el present. Home?!! el present del passat i el present del futur, amb la sequera neuronal existent, no l'atura ni l'evita ni un tsunami de llibres d'història. Ni un diluvi de llibres de baix preu de La Feltrinelli, ni la visió obligatòria de tots els documentals del Segle XX del 33.
2.- Aquí arriba la qüestió. El "meollo" que en dirien en espanyol: per qui coi escrivim??? Som uns hedonistes, uns onanistes, uns llenyadors sense camises de quadres que desforestem el planeta per a omplir-nos les pròpies estanteries? Ah, amics... i la reposta és...? Jo, certament, escric per a que algú s'ho llegeixi. També ho faig per a mi mateix, que cony ("coi" dues vegades ja era massa). Home descobrir i explicar-te fets històrics és fantàstic.
3.- "Arbeit macht Frei" deia l'entrada d'Auschwitz, el treball dignifica diu la fraseología popular i la medalla al mèrit del treball algú la rep. Però convindrem que, tot i el càstig diví derivat del pecat original, treballar no és el nostre estat natural. I, per cert, perquè han de treballar els musulmans, budistes, ateus... si no formem part dels seguidors del que va trencar la vida ociosa??!! Bé, venia aquesta qüestió, a tomb del que ja deia de Mosse ahir. La voracitat, la desesperació del i pel treball de certs historiadors. Ho reafirmo i ho deixo aquí.