Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimarts, de juny 07, 2011

Compro la història a 3€


Estic escrivint un llibre sobre els Consolats d'Itàlia, França i Portugal a Barcelona durant la Guerra Civil. Constantment abordo qüestions referents a l'evacuació de ciutadans de diferents nacionalitats, de religiosos, burgesos,...
Compro per 3 € (a Gràcia, Barcelona) una agenda "Calendario Histórico Médico de Wraner" del 1935 amb alguns apunts interessants. Era d'una tal Adela Massot Yglesias de la qual només trobo que morí el dia 11 de maig de 1994 a Barcelona (hemeroteca de "La Vanguardia") i que potser havia nascut a Puigverd (Lleida). Potser era una monja? De fet tenia o té dues germanes monjes.
I trobo apunts inconnexes, o m'ho sembla a mi. Tanmateix alguns ens expliquen o, que era una simple religiosa o persona perseguida a la Barcelona de la guerra o, segona opció, que feia algun tipus de servei d'espionatge.
A la contraportada (interior) hi trobem marcats els dies de l'esclat de la guerra en el calendari del 1936. I un apunt del 6 de gener de 1937 en el qual es feia evident l'evacuació que Massot visqué aquell dia des de Barcelona a Marsella amb la nau francesa Imerethie II.
Per a la segona teoria, la més fantasiosa, aporto imatge de l'alfabet morse que conté l'agenda. Algunes paraules en caló i basc (podrien servir de claus per a evitar que s'interceptessin els missatges?).
I, que dir, de la fòrmula per a "borrar tinta en tela o papel"? escrita al full del dia 1 d'octubre de 1935.
En darrer lloc, trobo un apunt de l'11-IV-1938 escrita suposadament a Puerto Rico (ciutat d'Arecibo). De fet, buscant per la xarxa trobo que un que podria ser germà d'Adela, Ramon Massot-Yglesias, nascut a Puigverd (Lleida) i casat a Nova York el 1933 amb una dona nascuda a Puerto Rico possiblement d'ascendència catalana.
Fins aquí el conte. Si algú té alguna pista més ja avisarà.

dimarts, de març 22, 2011

Evolucionant constantment...

Captura de pantalla dels meus documents de l'Arxiu d'Affari Esteri de Roma.


Fa uns mesos maleïa la necessitat de treballar amb fotografies de milers de documents. Després de setmanes als arxius d'exteriors italians, portuguesos o francesos em deia a mi mateix: "Seria molt millor tenir-ho en paper!" Però certament la vida evoluciona, no sempre a millor cal dir. En aquest aspecte però, ara mateix acabo de fer el click que m'ha fet canviar de posició. Coi, molt millor, sens dubte, tenir els milers de documents a l'ordinador (amb múltiples còpies de seguretat i molt ben ordenats evidentment).


Cal fer el pas, res tornarà a ser igual després d'Internet, la càmera digital i l'obertura de mires d'arxius i historiadors. I sé de que parlo! La meva pàgina http://www.documentsforhistory.com/ no avança com caldria. Ja està enllestida, ara només cal dil.lucidar en quina direcció seguirà la seva trajectòria.

dilluns, de febrer 21, 2011

La caiguda del Mur de Berlin al món àrab


Caldrà veure cap a on es dirigeix el tsunami de revoltes populars del món àrab i musulmà. Sigui com sigui que cada poble faci la seva via. Quan tot es tranquil.litzi caldrà redefinir els tòpics que Europa i occident en general han anat teixint sobre aquests països durant dècades. Gaddafi serà el proper? Esperem que si! Quins efectes tindrà a Iran? Israel? Al Marroc? Estem davant d'una onada democratitzadora?

dimecres, de gener 26, 2011

La Biblioteca de Josep Termes al Museu d'Història de Catalunya




El Museu d'Història de Catalunya rep més de 25.000 volums de la biblioteca de Josep Termes
Ara fa un any l'historiador va ensenyar la biblioteca, ara venuda, a VilaWeb TV

Fa un any l'historiador Josep Termes va ensenyar la seva extraordinària biblioteca, constituïda per 25.400 volums i uns 10.000 documents i col·leccions d'objectes curiosos, al periodista Andreu Barnils (vídeo). Aquest document videogràfic és ara un material testimonial de primer ordre, perquè Termes s'ha venut la biblioteca. Tenia la idea que algun dels seus fills se'n fes càrrec, però cap no s'hi ha interessat, i aquesta tardor se la va vendre a l'Obra Social de la Fundació la Caixa que l’ha lliurada al Museu d'Història de Catalunya. És una de les grans biblioteques especialitzades en moviment obrer i nacionalisme.

Aquesta setmana ha començat el trasllat a la biblioteca del museu, que amb aquesta incorporació doblarà amb escreix els volums que tenia fins ara.

La Caixa va comprar els 25.400 llibres i documents per 1.800.000 euros, segons el museu. Aquesta biblioteca és única, entre més coses, pels cent títols i escaig sobre estudis de la premsa; pels llibres dedicats als moviments polítics i socials propis del país o que hi han tingut presència; per molts llibres publicats a l'exili des del 1939; per la col·lecció de revistes d'època i la de làmines, cartells, auques, postals, cromos…; fins i tot hi ha un disc que narra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. A més, conté les traduccions d'autors russos i soviètics d'Andreu Nin, publicades per l'editorial Proa els anys trenta.

dimarts, de gener 11, 2011

Hitler und die deutschen. N'esperava més!



Fa pocs dies vaig visitar l'exposició del Museu d'Història Alemanya de Berlin "Hitler und die deutschen". Certament, era interessant veure com explicaven els propis alemanys el període nazi i les implicacions col.lectives de la societat local respecte al règim liderat per Adolf Hitler. Tot i aquestes expectatives, i sense desmerèixer el discurs de la mostra per al públic general, jo m'esperava més. Sens dubte que és molt interessant visualitzar en directe una bona mostra d'objectes d'e`poca molt variats, però trobo a faltar un anàlisi en profunditat dels motius que varen conduir una part substancial de la societat alemanya a donar suport al NSDAP en els anys previs a l'ascens al poder (1929-1933) i ja després en plena dictadura i guerra (1933-1945). No s'em va explicar res de nou. Tanmateix, si algú ha de passar per Berlin que hi vagi, no fa cap mal.
Aprofito per a dir quelcom de similar del Museu Jueu de Berlin. Hi manca una certa revisió del seu discurs.

dimecres, de desembre 22, 2010

La Storia siamo noi, sempre!!!!




Per a qui pugui mirar-ho per satèl.lit o per Internet:

L'appuntamento con La Storia siamo noi è per giovedì 23 dicembre alle 23.40 su Rai Due con "L'enigma Violet Gibson. La donna che voleva uccidere Mussolini"
Anteo Zamboni vindria després... l'any 1926 va ser prolífic amb mostres d'afecte frustrades al Duce.

spot

Per a la pàgina del programa:
http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/




Per a Rai 2 i Rai Storia per Internet



dimecres, de desembre 15, 2010

Ai, quines coses que té la vida!





Wikileaks

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
Cable del consolat de Barcelona

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
El consolat de Barcelona va mostrar la seva inquietud per les tensions entre els socialistes catalans i el PSOE, segons un cable que publica avui el diari 'El País'

REDACCIÓ Barcelona Actualitzada el 15/12/2010 09:56

El fundador de WikiLeaks, l'australià Julian Assange Reuters.
La diplomàcia nord-americana estava preocupada per la política suposadament "separatista" d'alguns membres del PSC, segons un cable del consolat de Barcelona filtrat per Wikileaks que publica avui el diari El País. En el missatge, de l'agost de 2008, després del congrés celebrat pels socialistes catalans, el consolat va fer-se ressò de la tensió entre el PSC i el PSOE, les veus que reclamaven un grup propi al Congrés i d'un hipotètic "risc de ruptura", que "portaria a la derrota totes dues formacions".

Els funcionaris del consolat es van fixar en la frase de José Montilla al congrés del PSC: "T'estimem, José Luis, però estimem més Catalunya". El consolat es va preguntar per què el PSC donava prioritat al catalanisme per davant del socialisme i va concloure que "tot i que una gran majoria de catalans no volen la independència, el que sí que volen és ser respectats per la resta d'Espanya". El cable també mostra sorpresa per l'actitud "agressiva" d'Antoni Castells en la negociació pel model de finançament.

El missatge del consolat considera que el Partit Popular català té "líders impopulars amb idees impopulars" i augura que si no aconsegueix més suport a Catalunya difícilment podrà tornar al govern de Madrid. El document fins i tot esmenta que Mariano Rajoy va situar Alicia Sánchez-Camacho a la presidència del partit "unilateralment i a l'últim minut".

El consolat opinava també sobre la Casa Gran del Catalanisme, el projecte d'Artur Mas, restant importància al gir catalanista de CiU perquè "reclamava vagament una Catalunya sobirana a l'Europa del segle XXI". Pel que fa a ERC, els funcionaris nord-americans eren profètics en pronosticar "temps difícils" per les pugnes internes.

diumenge, de desembre 12, 2010

Viva os Alfarrabistas do Porto e outras livrarias!!





Gran ciutat Porto. Bones llibreries. Cal anar-hi. Potser amb un excès de turisme espanyol mancat de la delicadesa pel gust de la llengua portuguesa i de les seves varietats de "bacalhau". Exemple de la situació portuguesa. Vestigi del que ja no passa enlloc. Centre abandonat amb edificis de gran factura però sense habitants. Negocis pels quals pagaria qualsevol a la resta d'Europa buits... Llibres a preus raonables (Rúa das Flores, Rúa Ceuta...). No té pèrdua. Menjar a preus ridículs. Visca Portugal i el portuguès!!!

Recomanació? Un llibre del 2007: Pedro Aires Oliveira, Os despojos da Aliança. A Grã-Bretanha e a questão colonial Portuguesa 1945-1975, Lisboa, Tinta da China, 600 p., 24,15 € (preu on-line). Per altra banda, és del tot recomanable la visita a la web de l'editorial.

dijous, de desembre 02, 2010

Tot canviarà per a deixar-ho tot igual? Quin mareig!


Caldrà veure que canvia. El que està més clar que mai és que el mareig del nacionalisme català és històricament extraordinari. Quantes voltes serem capaços de donar abans de ser decididament independentistes? Mamma mia! Quanta biodramina! Quin ridícul més extraordinari! Anys de discursos a mig camí, amb cops de volant monumentals, amb frenades en sec, amb metàfores... per favor, que això és més esgotador que participar en una marató! Algun cervell ja ha mort, dimitit o deixat estar! Passem a d'altres coses!

dijous, de novembre 18, 2010

Ha començat el circ electoral!

Quantes neurones perdrem pel camí?

dijous, de novembre 11, 2010

Per sort algunes coses canvien al llarg de la història (del llibre 'Il buon comportamento', Ministero della Difesa, 1952)




Les minories russes al Bàltic i altres recomanacions


Llegeixo i recomano el llibre de Giulietto Chiesa, Il candidato lettone. Inedite avventure di un alieno in Europa, Milano, Ponte alle Grazie, 2010, 16 €, 240 p Interessant assaig d'un candidat italià, comunista, a les llistes d'un partit russòfon de Letònia durant les eleccions europees del 2009. Suggerent per a conèixer d'una manera parcial, a vegades prou discutible, però a la fi útil per a començar a familiaritzar-se amb la situació de les minories russes que quedaren atrapades en tots els estats ex-soviètics després del 1991.

Escolto i recomano també Ali Farka Touré i preparo futurs viatges per Europa amb la guía 'Guide du voyager en Europe', d'Hachette de 1860 comprada a Bologna el darrer cap de setmana.
Benvolguts, si voleu comprar llibres a bon preu, aneu a Bologna. Per totes bandes afloren els llibres i el paper imprès en general.

dissabte, d’octubre 30, 2010

La Stampa (1867-2005), per fi!!!


Alla fine!!!! Già é accessibile!!!! Ja podeu consultar l'Hemeroteca Digital del diari de Torino "La Stampa", tot i que amb alguns problemes a l'adreça :
http://www3.lastampa.it/archivio-storico/
2-XI-2010: això ja funciona!!!!

dilluns, d’octubre 11, 2010

Desapareixen les Antilles Holandeses del Carib


Curaçao i Sint Maarten: dos nous estats al mapa
Ahir van desaparèixer formalment les Antilles Neerlandeses

Ahir, 10-10-10, van deixar d'existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l'antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s'havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d'aquests canvis.

Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d'ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.

Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l'endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L'acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s'acosta a 1.700 milions d'euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d'ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat.

Tant a Curaçao com a Sint Maarten s'han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.

A més del neerlandès i l'anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d'espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes.