Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimarts, de juny 07, 2011

Compro la història a 3€


Estic escrivint un llibre sobre els Consolats d'Itàlia, França i Portugal a Barcelona durant la Guerra Civil. Constantment abordo qüestions referents a l'evacuació de ciutadans de diferents nacionalitats, de religiosos, burgesos,...
Compro per 3 € (a Gràcia, Barcelona) una agenda "Calendario Histórico Médico de Wraner" del 1935 amb alguns apunts interessants. Era d'una tal Adela Massot Yglesias de la qual només trobo que morí el dia 11 de maig de 1994 a Barcelona (hemeroteca de "La Vanguardia") i que potser havia nascut a Puigverd (Lleida). Potser era una monja? De fet tenia o té dues germanes monjes.
I trobo apunts inconnexes, o m'ho sembla a mi. Tanmateix alguns ens expliquen o, que era una simple religiosa o persona perseguida a la Barcelona de la guerra o, segona opció, que feia algun tipus de servei d'espionatge.
A la contraportada (interior) hi trobem marcats els dies de l'esclat de la guerra en el calendari del 1936. I un apunt del 6 de gener de 1937 en el qual es feia evident l'evacuació que Massot visqué aquell dia des de Barcelona a Marsella amb la nau francesa Imerethie II.
Per a la segona teoria, la més fantasiosa, aporto imatge de l'alfabet morse que conté l'agenda. Algunes paraules en caló i basc (podrien servir de claus per a evitar que s'interceptessin els missatges?).
I, que dir, de la fòrmula per a "borrar tinta en tela o papel"? escrita al full del dia 1 d'octubre de 1935.
En darrer lloc, trobo un apunt de l'11-IV-1938 escrita suposadament a Puerto Rico (ciutat d'Arecibo). De fet, buscant per la xarxa trobo que un que podria ser germà d'Adela, Ramon Massot-Yglesias, nascut a Puigverd (Lleida) i casat a Nova York el 1933 amb una dona nascuda a Puerto Rico possiblement d'ascendència catalana.
Fins aquí el conte. Si algú té alguna pista més ja avisarà.

dimarts, de març 22, 2011

Evolucionant constantment...

Captura de pantalla dels meus documents de l'Arxiu d'Affari Esteri de Roma.


Fa uns mesos maleïa la necessitat de treballar amb fotografies de milers de documents. Després de setmanes als arxius d'exteriors italians, portuguesos o francesos em deia a mi mateix: "Seria molt millor tenir-ho en paper!" Però certament la vida evoluciona, no sempre a millor cal dir. En aquest aspecte però, ara mateix acabo de fer el click que m'ha fet canviar de posició. Coi, molt millor, sens dubte, tenir els milers de documents a l'ordinador (amb múltiples còpies de seguretat i molt ben ordenats evidentment).


Cal fer el pas, res tornarà a ser igual després d'Internet, la càmera digital i l'obertura de mires d'arxius i historiadors. I sé de que parlo! La meva pàgina http://www.documentsforhistory.com/ no avança com caldria. Ja està enllestida, ara només cal dil.lucidar en quina direcció seguirà la seva trajectòria.

dilluns, de febrer 21, 2011

La caiguda del Mur de Berlin al món àrab


Caldrà veure cap a on es dirigeix el tsunami de revoltes populars del món àrab i musulmà. Sigui com sigui que cada poble faci la seva via. Quan tot es tranquil.litzi caldrà redefinir els tòpics que Europa i occident en general han anat teixint sobre aquests països durant dècades. Gaddafi serà el proper? Esperem que si! Quins efectes tindrà a Iran? Israel? Al Marroc? Estem davant d'una onada democratitzadora?

dimecres, de gener 26, 2011

La Biblioteca de Josep Termes al Museu d'Història de Catalunya




El Museu d'Història de Catalunya rep més de 25.000 volums de la biblioteca de Josep Termes
Ara fa un any l'historiador va ensenyar la biblioteca, ara venuda, a VilaWeb TV

Fa un any l'historiador Josep Termes va ensenyar la seva extraordinària biblioteca, constituïda per 25.400 volums i uns 10.000 documents i col·leccions d'objectes curiosos, al periodista Andreu Barnils (vídeo). Aquest document videogràfic és ara un material testimonial de primer ordre, perquè Termes s'ha venut la biblioteca. Tenia la idea que algun dels seus fills se'n fes càrrec, però cap no s'hi ha interessat, i aquesta tardor se la va vendre a l'Obra Social de la Fundació la Caixa que l’ha lliurada al Museu d'Història de Catalunya. És una de les grans biblioteques especialitzades en moviment obrer i nacionalisme.

Aquesta setmana ha començat el trasllat a la biblioteca del museu, que amb aquesta incorporació doblarà amb escreix els volums que tenia fins ara.

La Caixa va comprar els 25.400 llibres i documents per 1.800.000 euros, segons el museu. Aquesta biblioteca és única, entre més coses, pels cent títols i escaig sobre estudis de la premsa; pels llibres dedicats als moviments polítics i socials propis del país o que hi han tingut presència; per molts llibres publicats a l'exili des del 1939; per la col·lecció de revistes d'època i la de làmines, cartells, auques, postals, cromos…; fins i tot hi ha un disc que narra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. A més, conté les traduccions d'autors russos i soviètics d'Andreu Nin, publicades per l'editorial Proa els anys trenta.

dimarts, de gener 11, 2011

Hitler und die deutschen. N'esperava més!



Fa pocs dies vaig visitar l'exposició del Museu d'Història Alemanya de Berlin "Hitler und die deutschen". Certament, era interessant veure com explicaven els propis alemanys el període nazi i les implicacions col.lectives de la societat local respecte al règim liderat per Adolf Hitler. Tot i aquestes expectatives, i sense desmerèixer el discurs de la mostra per al públic general, jo m'esperava més. Sens dubte que és molt interessant visualitzar en directe una bona mostra d'objectes d'e`poca molt variats, però trobo a faltar un anàlisi en profunditat dels motius que varen conduir una part substancial de la societat alemanya a donar suport al NSDAP en els anys previs a l'ascens al poder (1929-1933) i ja després en plena dictadura i guerra (1933-1945). No s'em va explicar res de nou. Tanmateix, si algú ha de passar per Berlin que hi vagi, no fa cap mal.
Aprofito per a dir quelcom de similar del Museu Jueu de Berlin. Hi manca una certa revisió del seu discurs.