Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

divendres, d’agost 27, 2010

La història es pot explicar de diferents maneres (National Museum of American History i Library of Congress, Washington)

Sala de consulta de la Library of Congress

Library of Congress



Fa dies que havia d'escriure aquest post, però les onades de calor successives i diferents problemes informàtics ho havien impedit. Certament, ara que fa dies que vaig marxar dels Estats Units i, concretament de Washington, l'impacte de les visites museístiques ja no és el mateix.
Tot això, per a qui vagi a la capital federal dels EUA o per a qui ja hagi visitat el National Museum of American History i la Library of Congress... Dues institucions on la història del país s'explica de maneres molt diferents. En un, el primer, en el conjunt de l'Smithsonian tot és com un parc d'atraccions on els milers de turistes locals només esperen trobar una lectura de la seva trajectòria històrica totalment triomfalista, simplista i sense reflexions més enllà del "God bless America" o "The price of Freedom". Una explicació que obvia els pobladors originals del continent americà, que sitúa totes les guerres que el país provocà al llarg del segle XIX com la lògica de l'expansió territorial, que no dubta ni argumenta res, sinó és la necessitat del militarisme per a... Una visió molt senzilla, sense escletxes i sense elements de reflexió o autocrítica. Tot i què ben vist, no sé jo si trobaríem algun museu oficial d'història d'altres països on es fes autocrítica. Tanmateix, per a l'observador europeu, el cas nord americà és tant evident que fa una mica de feredat.

A l'altre institució de Washington a la que feia referència, la Library del Congrés, la història s'explica amb molta més seriositat. Amb un punt de vista sense fisures també, però amb prou contextualització, documentació i possibilitat d'interpretació per al visitant. Una visita molt més interessant però que ho és encara més si s'ha fet l'anterior. El contrast és radical tot i trobar certes similituts. Si en el primer hi havia poca lletra, al segon, amb molt més text, el percentatge de lectura dels visitants americans bé a aser el mateix. És a dir, que el plaer per la lectura és més aviat escàs. Absorts en els vídeos o les imatges, el text quedà totalment marginat en una exposició sobre els primers pasos constitucionals americans prou suggerent i digne de visitar-se.

País interessant, imprescindible de conèixer...
Us enllaço també, ja que hi som, amb les col.leccions digitals de la Library of Congress.

dimecres, d’agost 04, 2010

Del tour pels Estats Units: de Boston a Buffalo i fins Chicago via Canadà

Huntington (Massachusetts)

Eleccions a Saugatuck (Michigan)

Entre Holland i Zeeland (Michigan)

Finnville (Michigan)

Chicago

Moltes coses tindria a dir sobre els llocs, interessants, curiosos i freaks, que hem passat en una setmana. Des del petit i acollidor Boston, al turístic Coopertown o Saugatuck, a l'inquietant Hamilton al Canadà o el curiòs Port Stanley a la riba del llac Ontario o el no menys enigmàtic Buffalo. Per no dir res d'Albany, els prats canadencs... o la cua per als controls aduaners dels EUA a Sarnia. Dels canvis de limitacions de velocitat o de...
Poques informacions. A Chicago està de moda fer footing o simular-ho, a Grand Rapids hi ha un personal de pel.lícula de... Motels de nivell, carreteres que canvien de paisatge i ens porten a poblacions de noms europeus i americans: Rome, Valparaíso, Zeeland, Holland...
Tot els sembla històric. A tot edifici, carretera, entrada de municipi hi ha la pertinent advertència que allà va passar això o allò...
Hauria de sr obligatori per a tot historiador, i persona en general, voltar món. Però fer-ho al marge de les modes i de les rutes establertes. Perdre l'oremus i anar senguint carreteres buscant, en aquest cas, l'Amèrica profunda (Estats Units, vull dir, hi ha més continent per favor).

Imatges sense explicació...