Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimecres, de juliol 16, 2008

Oda, crítica, insults, desesperació i lloança dels arxius




Tot historiador que vulgui poguer lluïr aquest nom ha de trepitjar arxius sovint. Com l'oxigen, la cerca de documents, premsa o bibliografia en aquests, sempre sorprenents centres, és el leimotiv de la nostra professió. Remener documentació inèdita, sovint desordenada, en mal estat de conservació, d'altres ocasions amb ordre prussià i digitalitzada, és un plaer, una droga diria fins i tot. Tanmateix, la idiosincràcia i casuística del món arxívistic és tant variada i diversa que a vegades, i no poques, provoca certs atacs de bogeria transitòria. He de reconèixer que difícil i ocasional és la meva bona relació amb algú vinculat a un arxiu, però d'aquí a certes normatives d'alguns centres, la nul.la simpatía i la violència verbal que et vomiten a sobre és digne d'una pel.lícula de terror.


Tot alegat, no se sap si en contra o a favor dels arxius i els éssers humans que hi habiten dins, perquè? Perquè ahir al Pavelló de la República de la UB a Barcelona, vàren dir-me que podia demanar 3 o 4 còpies del Fons Josep Maria Trias Peitx. Jo en necessitava 25 o 30 dels centeners de documents que conté, però la norma de l'arxiu diu que només unes poques. I jo em pregunto: de que serveix tenir en un arxiu públic una documentació que l'historiador pot consultar però, AI!!!, si vol obtenir en forma de còpia per a treballar en articles o llibres ha de copiar a mà. Al segle XXI, per favor!!!!!! En aquest mateix centre, per altra banda, fantàsticament dotat bibliogràficament, en una ocasió em vàren autoritzar a fer fotografies digitals de certs documents amb la meva càmera, però van i em cobren 30 cèntims per ada foto. INCREIBLE!!!




Pel món et trobés de tot. A cada país els arxius són diferents, però jo díria que enlloc et dificulten tant la feina com aquí. Deixem al marge la velocitat de tortuga de l'estructura de la Biblioteca de Catalunya. De les limitacions de l'Arxiu Tarradellas de Poblet, només es pot fer un 10% de fotocòpies de cada carpeta=10 viatges per a una carpeta de 10 fulls. Al del Castell de Peralada, Arxiu Miquel Mateu, persecució per part del cap. A l'ANC no direm que tot va com la seda. I l'Ardiaca, amb aquelles màquines de microfilms que no pots fer còpies!!!!!!!!+


En canvi, allà a Europa, a Londres, per exemple, als arxius diplomàtics a Kew, pots fer totes les fotografies digitals teves que vulguis, i sense pagar. No has de parlar amb cap funcionari i no tens cap problema. A Nantes als diplomàtics francesos pots demanar totes les fotocòpies que vulguis i fer certes fotos. A Lisboa a Negocios Estrangeiros, no et cobren res, tu has de portar els fulls blancs i ells possen la fotocopiadora i el toner i vas fent. A Andorra, a l'ANA, són ben amables. A Roma, a la Farnesina eren lents, 3 caixes al dia, però podies fer totes les còpies que et vinguessin en gana. A l'ACS (FOTO DE SOBRE ENVIAT a la Signora Arnau i amb 30 segells, Itàlia è cosí) te les fan ells sense problemes.




Que passa a Catalunya???? Perquè aquests impediments? Que no estàn els arxius per a consultar-los i anar explicant la història del país a través dels documents? Potser no eren per això. Ves que no fossin per a donar feina a certa gent.