Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

diumenge, de gener 25, 2009

La revolució de la digitalització documental


Ahir escrivia un correu a l'Hemeroteca Municipal d'Eivissa per a saber si tots els fons de premsa que deien tenir digitalitzats estarien disponibles a la xarxa. La resposta era que no, que calia anar a l'illa d'Eivissa per a consultar-los. Aquest fet em fa reflexionar sobre el gran canvi que s'està operant en l'àmbit dels arxius, hemeroteques o biblioteques amb la digitalització massiva dels seus fons documentals. La pregunta és: perdran sentit aquestes institucions? o realment aquesta és la seva missió actual. És a dir, han de potenciar l'ampliació fins al final dels documents disponibles a Internet? Jo crec que sí. No te sentit que hagi d'anar a Eivissa per a consultar una premsa que ja ha estat digitalitzada. Com tampoc cal que un historiador eivissenc vagi a Madrid a consultar res que ja pugui veure al seu ordinador i que, fisicament, està a Berlín, Viena o Barcelona.

Fa un any i mig, en un arxiu català, em prohibien fer un cert nombre de fotocòpies. Deien: no pots fer tantes còpies, l'arxiu perdria el seu sentit! No perdran investigadors! Precisament en alguns arxius als que només acudeixen una desena de persones a l'any! Més aviat potenciaran l'utilització dels fons conservats!

Doncs ben bé el contrari. La revolució que està significant el poder consultar Le Figaro del 1925, The Times de 1834, La Vanguardia del 1905 o el New York Times del 1899 des d'un ordinador de qualsevol lloc del món, ho canvia tot. Cal potenciar més i més aquesta tendència. En primer lloc, perquè les investigacions històriques han de ser, forçosament, molt millors i perquè del que es tracta és de l'intercanvi d'informació documental. No de ser els guardians celosos d'aquell paper.

Per tant, aquesta és una crida als responsables de centres documentals que encara no ho veuien clar: si digitalitzeu un fons penjeu-lo a Internet i si encara no ho heu fet, començeu a digitalitzar.

Per altra banda, caldria que alguna institució fes un esforç per a unificar en alguna pàgina web els recursos electrònics existents. Jo ho intento en la mesura del possible.