Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dijous, de maig 28, 2009

Els historiadors del futur no sabràn que interpretar...

Perfum del PSC. Serà perquè fan pudor (pregunta sense mala intenció que només busca una resposta)?Tot escoltant la inquietant cinquena peça de "Les Quatre Overtures" de Bach en versió de Jordi Savall (2000).
Fa dies que no escric res, però ja se sap la manca de fluïdesa quan s'escriu un llibre genera un tap al cervell. No obstant, hi ha un altre fenomen que no em deixa pensar amb claredat i no és cap altre que la campanya de les eleccions europees. Deixant al marge tota consideració de la importància de la UE, el que més m'inquieta, i hauria d'inquietar a la societat en general, és el pla d'extermini neuronal que estan perpetrant els partits polítics. I és què em faig una pregunta: com escriuran llibres d'història política els historiadors d'aquí a 50 anys a través de les campanyes electorals. Que interpretaran? Llegiran literalment els missatges vomitats per candidats i candidates o tindran suficient criteri per blasmar els seus avantpassats. És clar, que si les campanyes actuals són fruït dels suposats "spin doctors", les mens pensants privilegiades que calculen, analitzen, estudien el comportament de la societat actual... no diguem els que hi haurà d'aquí a mig segle.
Tots sabem que les campanyes són eines d'excitació dels electors potencials, dies i dies de demagògia brutal i d'imbecilitat extrema, però hi ha coses que s'escapen del sentit comú i del no comú. La veritat és que havia pensat encapçalar el post amb una fotografia de José Zaragoza del PSC amb un cartellet d'aquells seus: "Si tu no vas, vindrem nosaltres i ja t'ho trobaràs". Però m'ha semblat massa pornogràfic.
I és la pregunta esdevé cada cop més fàcil de respondre: ens creuen imbècils? o potser la bona interrogació és una altra: són ells els ineptes? Els anuncis del PSC-PSOE, PP i ICV són testimoni de la "decadència de la cultura occidental". Les efiges de Berlusconi, Chirac (retirat fa 2 anys), Bush (no hi ha Barack "Màgic" Obama), Aznar (per favor) i altres com l'il.lustre polonès... ens produeixen un suicidi neuronal cada cop que els meus ulls visualitzen un cartell i envien la informació al cervell. Serem apàtics, imbècils o d'altres qualificatius, però si més no ens diguin que som analfabets. L'anunci del PSOE amb capellans inquisitorials, empresaris esclavistes i altres dimonis ultraconservadors fa una pudor que la TV m'està a punt d'explotar. I el del senyor de la Orella Gran ja no diguem: és un pistoler desafiant a algú a l'altre banda del carrer de Vitoria Town? I que dir d'ICV... aquella demagogia... aquella gestió plena de radicalisme ecologista... potser millor que s'encadenin a un plataner de Barcelona i callin.
Per favor, deixin d'insultar als altres partits, parlin del seu no-programa. No utilitzin la por, a qui? A Aznar? Home espanta la seva estètica i discurs perquè forma part d'aquesta manera de fer política precisament. I no diguem ja la por a ZP, això si que fa por!!! Uuuuuuu!!!!
D'altra banda, d'ERC i CiU ja ni en parlo, com a mínim només es mouen en un àmbit estètic més propi dels anys vuitanta del segle XX, amb menys estridències, i potser alguna idea més, però fent-se partícips del naufragi global de la política catalana. Alguns d'estar a punt de capgirar la història del país, han passat a ocupar-hi una cadira residual, però amb remuneració.
Aquest és un testimoni per a qualsevol historiador futur que cregui poder interpretar les campanyes electorals del 2009. Potser tot és causa d'escoltar els Spin Doctors massa fort.
De totes maneres no es prenguin això seriosament, és que tinc un dia poc inspirat i sempre ajuda treure's la tensió per alguna banda.