Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dilluns, d’octubre 11, 2010

Desapareixen les Antilles Holandeses del Carib


Curaçao i Sint Maarten: dos nous estats al mapa
Ahir van desaparèixer formalment les Antilles Neerlandeses

Ahir, 10-10-10, van deixar d'existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l'antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s'havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d'aquests canvis.

Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d'ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.

Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l'endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L'acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s'acosta a 1.700 milions d'euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d'ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat.

Tant a Curaçao com a Sint Maarten s'han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.

A més del neerlandès i l'anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d'espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes.

Cap comentari: