Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

divendres, de març 20, 2009

Del passat quan és present (tot plagiant, no del tot, a Maurici Serrahima)



En aquests dies de desaparicions familiars, reflexiono sobre la història, el passat i el present. Darrerament, treballant sobre les figures de Carles Eugeni Mascarenyes i Ramon Sugranyes de Franch, s'ha produït un fenòmen ben curiós i, certament, rar. Llegia les seves cartes del període 1936-1940, entre dos joves amb tota la vida per construir, i ara parlo amb alguns dels protagonistes d'aquelles cartes, quasi 70 anys després. La veritat és que la xifra fa feredat, 70 anys!!!! Parlar amb la vídua de Mascarenyes, la Sra. Concepció Rubiés, em trasllada als anys de la guerra i primers quaranta. Un túnel en el temps... un anar enrera que sembla impropi de la condició humana. Com recordar tanta vida, tantes experiències, tants canvis al voltant d'un mateix. I l'historiador, de 29 anys, es troba allà al mig, llegint cartes escrites el 1938 i parlant amb una protagonista d'aquell moment. La història a vegades té aquesta grandeses, alhora que extranyes situacions. Com s'afronta el fet de llegir quelcom de privat de set dècades abans i parlar-ne amb qui potser ja no ho recordava. Quina paradoxa recordar 70 anys després a una persona allò que es deia sobre ella, o allò que ella mateixa escrivia. Certament, aquestes situacions no es repeteixen en moltes ocasions, però és fantàstic quan són possibles.

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Som l'única generació que podrem tenir contacte directe amb persones (cada vegada menys) que visqueren la Guerra Civil espanyola de manera directa.
Cal aprofitar-ho i gaudir-ne.

MilenidePlata ha dit...

Després d'una dies sense conexió et torno a llegir/escriure.
Al final vaig visitar l'exposició qui citaves en alguna de les teves entrades anteriors.

arnau ha dit...

I que n'opines?

MilenidePlata ha dit...

bé, jo no és que sigui una gran experta en història, hi vaig anar bàsicament perquè soc un projecte d'artísta, o almenys vull considerar-m'hi, vaig anar-hi perquè hi havia al cartell el nom de certs autors que m'interessaven, com Dalí i Le Corbusier, així que no puc donar-te tampoc una opinió massa solida sobre el tema, però si que puc dir que em va agradar força :P

Salutacions