Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dilluns, de gener 19, 2009

Canàries independent el 2010? L'historiador amb migranya i el guanche




Quant un pensa en Tenerife, una de les illes dels Cans a la costa nord occidental d'Àfrica la ment li suggereix calor, roques volcàniques i papas arrugas. Certament aquestes dues darrers idees s'han confirmat. L'altre, el sol s'ha fet pregar bastant més. Això, ha derivat en un refredat i mal de cap de l'historiador aquí present que li ha impedit exercir la seva habitual persecució del llibre local. Mal de temps i mal de cap al marge, la presència a La Laguna -màgnífic centre històric dels segle XVII i XVIII- no es produí sinó diumenge. I, tot i que a les Cànaries tot val per a vendre amb menys impostos, el diumenge es tanca.

Tanmateix, us reprodueixo dues imatges que esperen algun comentari, i sinó que hi farem. Per una banda teniu en primer lloc una instantània d'un monument als Guanches (no recordo el nom exacte d'aquest, perdoneu però l'estat de salud no era òptim). La llegenda al peu del monument parlava de la perfecta integració dels habitants originaris de Tenerife respecte a la societat colonial castellana creada entre 1402 i finals del segle XV. La veritat és que sorpren que es parli en aquests termes quan la relació entre conqueridors i conquerits fou la mateixa que experimentaren els pobles d'Amèrica a l'arribada de Colom i les successives onades colonitzadores, evangelitzadores i explotadores. Home, avui en dia l'illa de Tenerife està plagada de noms -tant de la toponímia com de comerços- amb la paraula Guanche, però això no compensa l'extermini cultural realitzat d'aquest poble. Arribats al 2009 o al 5769 segons els jueus, potser podríem deixar-nos ja de manipulacions tant estèrils i barroeres. Ni els guanches foren "el buen índio", ni els colonitzadors els tractaren com a iguals. Per cert, i dels gossos, dels cans de les Canàries que se n'ha fet? No vaig veure gaires dogos canàrisi si milers de jubilats europeus passant els seus últims anys amb uns vestuaris que feien mal a la vista.
Per altra banda, en l'altre imatge teniu una entrevista publicada ahir al diari de Tenerife "El Día" (18-I-2009) al membre del Congreso Nacional Canario, Honorio Marichal, braç polític de l'històric MPAIAC liderat per Antonio Cubillo. L'entrevista sorpren a l'historiador pel convenciment expressat per l'entrevistat d'una formació que no té cap tipus de representativitat política ni municipal ni general canària. Marichal assegura que l'any 2010 Canàries esdevindrà un nou estat a la costa africana, que Espanya no és una nació i que caldrà repensar la situació de la muntanya de jubilats europeus residents a les Illes -més gran que el propi Teide-. La veritat és que sorprén tanta convicció, però la història ha vist canvis més inesperats que aquest, no?