"Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943)", darrera novetat

Benvolguts, en breu estarà a les llibreries el meu darrer llibre publicat "Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943)", València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

"Politique étrangère, 1936-2005" una interessant revista sobre relacions internacionals

En aquest enllaç trobareu tots els números de la revista sobre relacions internacional francesa "Politique étrangère" entre 1936 i 2005. I, aquí, una àmplia llista de revistes científiques d'història i ciències polítiques i altres. Apa a llegir!!

Explicar la història com una història

Fa uns dies a Bologna vaig trobar una edició del 1949 del llibre de Stefan Zweig, Brasil, pel mòdic preu de 4,5 €. Una joia, si més no per a la meva col.lecció d'edicions de l'austríac anteriors al 1950. De fet és tracta d'una reflexió sobre Brasil, la seva història i societat. Una mena de manual d'història, a l'estil dels millors llibres de Zweig (moments estal.lars de la humanitat, biografies de Magalhanes...). La qüestió interessant és que t'explica la història de la creació del Brasil colonial i independent com si es tractés d'una novel.la. Un format molt interessant per a un historiador. La pregunta és fa present: que és millor la història explicada com una història, com una novel.la, o els llibres d'història acadèmica amb peus de pàgina, referències bibliogràfiques, etc...

La reflexió és curta. Hi ha cansament, fa calor, fan falta vacances i vull tancar dos llibres en pocs dies.

Apa.

Del perquè de la dificultat de trobar certs llibres a Itàlia

Mario Ivani, "Esportare il fascismo. Collaborazione di polizia e diplomazia culturale tra Italia fascista e Portogallo di Salazar (1928-1945)", Clueb, Bologna, 2008, 323 p., 27 €

Després de passar uns dies a Bologna, fantàstics com sempre, torno a preguntar-me del perquè de l'estranya vida dels llibres a Itàlia. I és què, com sabrà tothom que hagi remenat una mica per les seves llibreries, allà sempre costa trobar llibres de més de dos o tres anys d'antiguitat. Certament es venen grans quantitats, però de veritat s'esgoten totes les edicions? Potser si, no cal desestimar un mercat de 60 milions de consumidors potencials, alhora que potser haurem de concloure que aquí som analfabets funcionals que no gastem ni 1 € en paper imprès. Però, és així? La veritat és que resulta un problema, perquè costa déu i ajuda poder comprar llibres de fons, llibres clàssics que per desgràcia no s'han reeditat a diferència de molts altres que si. Aquí, a Catalunya i Espanya, saps que pots localitzar llibres de fa 10, 15 o 20 anys o més en les llibreries sense problemes. Però bé, que hi farem. Per això els autors de llibres d'història en català o castellà no guanyem ni per a pipes amb els drets d'autor.

Això sí, a Bologna, com a Roma o altres parts d'Itàlia hi ha llibreries d'aquestes que aquí anomenariem de restes d'edició que venen bons llibres dels darrers 30 anys a uns preus ridículament fantàstics. Ahir vaig comprar-ne un amb el 70% de descompte. I només era del 1998.

A dalt una de les compres d'aquests dies.

Que em busquin a l'Ada e Alfredo...

M'han concedit una beca Postdoctoral Beatriu de Pinòs per a realitzar una estada de 2 anys a Roma. Benvolguts, benvolgudes i altres, que em busquin a Roma. Als arxius com l'ASMAE, a l'ACS o als restaurants com l' "Ada e Alfredo" o "Il Grillo". Pels voltants del Vaticà o alla Piazza del Pooooopppppolo.

Prossima fermata....

Ai, dio mio!!!!!!

Suposada aula del futur.

Dia de correcció massiva de treballs dels alumnes de les dues llicenciatures en les que he impartit docència (ara graus o no sé com..., al cap i a la fi tot és anar canviant els noms per a semblar que es fa alguna cosa). Dia de publicació de l'informe en què s'acredita el nivell d'aprenentatge dels alumnes catalans de primària: 1/4 suspenen. Em sembla poc, per com arriben a la universitat. Dia de certs contrastos. Grans contrastos diria. Potser uns al pic de l'Everest i els altres al centre de la Terra. Ho dic perquè la lectura de les ressenyes és com una muntanya rússa, com el Dragon Kahn diria Maragall (Pasqual, no el poeta Joan, sinó el seu net). El poeta faria una "Oda a l'estudiant" o "Oda a la intel.ligència crítica". I podria escriure: O estudiant, et parla un jove professor en llengua comprensible, intentant no fer faltes d'ortografia i amb un mínim sentit comú i crític. Perquè no ens escoltes? Ets sord, la genètica t'ha extirpat les orelles o tens una freqüència auditiva diferent (com allò dels xiulets dels cans)?

Alguns treballs excel.lents, altres ruïnosos, així com les ruïnes de la cultura clàssica. Ja sé que la bellesa de les ruïnes no té preu, però... Una ressenya o comentari crític, ai Dio mio, no és un resum home, i dona, és clar. No veniu, vinc, anem o vaig, a l'aula a vomitar dues hores de paraules per a què llegiu un llibre i el resumiu. Per això ja tenim la contraportada, els diaris, les ressenyes de les revistes o les cerques al Goooooooogle. Es tracta de llegir i reflexionar. Ai, no ho havia pensat mai això, aquest argument em fa pensar en aquell documental del Mobutu Seseko i les bessones que tenia com a amants, no estic d'acord amb aquesta posició sobre la cultura europea que expressa en Fontana, ai, quantes coses que podem dir i que els dits s'entesten en no escriure colpejant, amb força com jo, el teclat de l'ordinador.

Visió crítica, amics, crítica. Si voleu resumida, però crítica i no només resumida.

Espero tota mena de comentaris. Sobretot dels que sol.licitaven alguna nova entrada al blog.

Som els dignes successors d'una llarga nissaga de malalts bibliòfils

Falsa postalBarcelona. Sèrie 3, Vida Urbana.

Mercat de llibres de la Ronda de Sant Antoni, agost de 1915

Fotografia de Frederic Ballell

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Arxiu Fotogràfic

Editat en format postal pel Museu d'Història de Barcelona i Edicions La Central, 2009

Som una part més de la llarga cadena de malalts pels llibres que, des de fa segles, van pel món intentant salvar-los d'altres que volen destruir-los.

El valor subjectiu del paper

Fa uns dies, passejant per Vic em vaig acostar a la Llibreria de vell, Costa Llibreter. Veritable temple del paper imprès antic i vell, de les curiositats i bon recurs per trobar veritables tresors desconeguts. Tanmateix, tot i la clara voluntat de gastar els diners sense miraments, no vaig adquirir res més que dues fantàstiques revistes d'arquitectura per 10 € l'exemplar. La veritat és que no m'agrada pagar molt per un llibre antic, de fa 20, 30, 50, 70 o 110 anys. No puc assumir pagar 35 € per un exemplar que potser trobaré per 3 al Mercat de Sant Antoni, a Talamanca o a qualsevol mercat de vell de ves a saber on. Però, perquè valoro menys econòmicament una obra en si mateixa de valor històric que no pas un llibre mal editat i de preu exorbitat del 2009. La veritat és que sóc injust amb els llibres de vell. De fet haurien d'ésser molt més cars. Són més estranys, n'hi ha menys, i tenen en si mateixos història al marge del seu contingut. I, a més, quants n'he comprat amb sorpreses a dins: bitllets de tramvia, signatures de l'autor, retalls de premsa... i això quin valor té? Un gran dil.lema... I és que després menystinc els venedors de vell a 2 €: "No saben el que tenen". Però si ho saben llavors els maleeixo.

Qui m'entengui que em compri.

Una novetat interessant: "Pretérito imperfecto. Memorias de un utopista"

Fa uns mesos, mentre començava a treballar el llibre sobre Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes vaig trobar, per casualitat, la referència d'unes memòries inèdites del que fora ànima dels Comitès per la Pau Civil i religiosa a Espanya durant la Guerra Civil: Alfredo Mendizábal Villalba (1897-1981). Un dels representants de la tercera via. D'una manera d'analitzar i encarar la Guerra Civil espanyola diversa dels dos grans bàndols (dividits en múltiples d'altres). Una via que pretenia aconseguir la pau, des d'una concepció d'un catolicisme democratacristia. Un moviment que s'inseria en els corrents catòlics més moderns liderats per Luigi Sturzo, Jacques Maritain o les revistes "Sept" o "Esprit". Un corrent en el què destacarien alguns catalans com el membre d'UDC, Joan Baptista Roca i Caball, o els dos joves catalanistes R. Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes.

Avui per fi podem llegir les memòries de Mendizábal. I ho podem fer en una magnífica edició de B. Rivaya García, E. González López i R. Sempau Díaz del Río, Pretérito imperfecto. Memorias de un utopista. Alfredo Mendizábal Villalba, Oviedo, Real Instituto de Estudios Asturianos, 2009, 335 p., 40 €

Per altra banda, els editors ja ens avançen la propera edició d'un clàssic de Mendizábal de gran influència durant la Guerra Civil en l'opinió pública i catòlica francesa: "Aux origines d'une tragédie". Obra que podeu comprar per internet a preus molt assequibles (mirar l'enllaç de l'obra). Jo, per sort i fetitxisme meu, la vaig comprar en aquesta pàgina i, ves per on, va arribar amb dedicatòria del matekix Mendizábal.

Els historiadors del futur no sabràn que interpretar...

Perfum del PSC. Serà perquè fan pudor (pregunta sense mala intenció que només busca una resposta)?Tot escoltant la inquietant cinquena peça de "Les Quatre Overtures" de Bach en versió de Jordi Savall (2000).

Fa dies que no escric res, però ja se sap la manca de fluïdesa quan s'escriu un llibre genera un tap al cervell. No obstant, hi ha un altre fenomen que no em deixa pensar amb claredat i no és cap altre que la campanya de les eleccions europees. Deixant al marge tota consideració de la importància de la UE, el que més m'inquieta, i hauria d'inquietar a la societat en general, és el pla d'extermini neuronal que estan perpetrant els partits polítics. I és què em faig una pregunta: com escriuran llibres d'història política els historiadors d'aquí a 50 anys a través de les campanyes electorals. Que interpretaran? Llegiran literalment els missatges vomitats per candidats i candidates o tindran suficient criteri per blasmar els seus avantpassats. És clar, que si les campanyes actuals són fruït dels suposats "spin doctors", les mens pensants privilegiades que calculen, analitzen, estudien el comportament de la societat actual... no diguem els que hi haurà d'aquí a mig segle.

Tots sabem que les campanyes són eines d'excitació dels electors potencials, dies i dies de demagògia brutal i d'imbecilitat extrema, però hi ha coses que s'escapen del sentit comú i del no comú. La veritat és que havia pensat encapçalar el post amb una fotografia de José Zaragoza del PSC amb un cartellet d'aquells seus: "Si tu no vas, vindrem nosaltres i ja t'ho trobaràs". Però m'ha semblat massa pornogràfic.

I és la pregunta esdevé cada cop més fàcil de respondre: ens creuen imbècils? o potser la bona interrogació és una altra: són ells els ineptes? Els anuncis del PSC-PSOE, PP i ICV són testimoni de la "decadència de la cultura occidental". Les efiges de Berlusconi, Chirac (retirat fa 2 anys), Bush (no hi ha Barack "Màgic" Obama), Aznar (per favor) i altres com l'il.lustre polonès... ens produeixen un suicidi neuronal cada cop que els meus ulls visualitzen un cartell i envien la informació al cervell. Serem apàtics, imbècils o d'altres qualificatius, però si més no ens diguin que som analfabets. L'anunci del PSOE amb capellans inquisitorials, empresaris esclavistes i altres dimonis ultraconservadors fa una pudor que la TV m'està a punt d'explotar. I el del senyor de la Orella Gran ja no diguem: és un pistoler desafiant a algú a l'altre banda del carrer de Vitoria Town? I que dir d'ICV... aquella demagogia... aquella gestió plena de radicalisme ecologista... potser millor que s'encadenin a un plataner de Barcelona i callin.

Per favor, deixin d'insultar als altres partits, parlin del seu no-programa. No utilitzin la por, a qui? A Aznar? Home espanta la seva estètica i discurs perquè forma part d'aquesta manera de fer política precisament. I no diguem ja la por a ZP, això si que fa por!!! Uuuuuuu!!!!

D'altra banda, d'ERC i CiU ja ni en parlo, com a mínim només es mouen en un àmbit estètic més propi dels anys vuitanta del segle XX, amb menys estridències, i potser alguna idea més, però fent-se partícips del naufragi global de la política catalana. Alguns d'estar a punt de capgirar la història del país, han passat a ocupar-hi una cadira residual, però amb remuneració.

Aquest és un testimoni per a qualsevol historiador futur que cregui poder interpretar les campanyes electorals del 2009. Potser tot és causa d'escoltar els Spin Doctors massa fort.

De totes maneres no es prenguin això seriosament, és que tinc un dia poc inspirat i sempre ajuda treure's la tensió per alguna banda.

Tornant d'Eivissa torrat i amb uns quants llibres...

Tornat d'Eivissa i Formentera després de quatre dies d'investigació a l'Arxiu Històric de la major de les Pitïuses, he de dir que m'esperava trobar una mica més de bibliografia sobre el segle XX a aquestes dues illes. La veritat és que la producció historiogràfica sobre Eivissa i Formentera és bastant pobre. Vegeu, per exemple, el catàleg de l'Institut d'Estudis Eivissencs o el de l'editorial Mediterrània. No obstant això, hi ha certes obres d'interés com, per exemple: J.M. L. Romero i M. J. Vidal, Cartes a Lerroux. La II República a les Pitiüses, Eivissa, Mediterrània, 2004; M. J. Vidal, La Causa General de les Pitïuses, Eivissa, Mediterrània, 2001.

Per altra banda, al marge d'aquestes dues obres, també n'he adquirit d'altres més actuals com els reculls d'articles d'Enric Ribes Marí, Una veu d'Eivissa, Eivissa, Edicions Can Sifre, 1991 o el de Joan Guasp, En llengua pròpia. Articles periodístics (1993-2003), Eivissa, Mediterrània, 2007. A més de l'interessant anàlisi de la història del turisme a Eivissa i Formentera de Joan-Carles Cirer, De la fonda a l'Hotel, Palma de Mallorca, Documenta Balear, 2004.

Paul-Henrie Spaak una descoberta política belga (si més no per a mi)

Del meu darrer viatge a Bèlgica, anterior en el temps al de París, tenia una qüestió a comentar que crec de gran interés. I és el descobriment definitiu de la figura de Paul- Henrie Spaak (1899-1972). Líder socialista belga i europeista convençut, ministre d'exteriors i primer ministre durant diferents etapes. La veritat és que ja tenia present Spaak des de que resseguint els informes diplomàtics italians durant la Guerra Civil vaig trobar els rumors d'una entrevista entre Lluís Companys i Spaak. Des d'aquell moment Spaak, aquest cognom tant espacial, se'm gravà al cervell. De fet en arribar a terra belga, concretament a la flamenco-valona però sobretot valona Brussel.les, no vaig fer res més que buscar-ne una biografia. I de fet la vaig localitzar, tot i que no fou fàcil. En una llibreria de vell amb uns preus extraordinaris el llibre m'estava esperant allà, ben situat, visible, amb un llom gruixut com l'aspecte d'Spaak (una mena de Churchill a l'altre banda del Canal). Però la botiga semblava tancar o no? l'horari de la porta marcava les 20h però eren les 21h i allà ningú protestava. Per sort, la meva acompanyant en un segon localitzà el llom: Spaaaaaaaakkkkkkk, semblava dir, Spaaaaakkkkk.... En definitiva el llibre de Michel Dumoulin, Spaak, Editions Racine, Bruxels, 1999, 736 p. ja era meu.

Lectura d'alguns capítols sensacionals, d'interés superlatiu: sortida belga del Congo, relacions amb França... Però això no podia ser tot. A Anvers, oh, Anvers!! sense jueus ni diamants... o sí? Alguns jueus, certament, algunes joieries també... però el millor és pensar que bé que s'ha de viure en aquella ciutat. Però bé, deia que allò no podia finir d'aquella manera, Spaak no podia ser només aquella biografia (de fet vull investigar la seva actitud durant la Guerra Civil Espanyola als arxius d'exteriors de Brussel.les). Així que a Anvers-Anthwerp vaig localitzar les memòries de Spaak en dos volums. Però tot era més complicat, la meva contenció darrera en la compra de paper imprés, em feu dir: "És igual, no em farà servei." No el vaig adquirir, però quan de retorn a casa vaig reflexionar, amb un moment l'havia comprat per Internet en versió castellana, P. H. Spaak, Combates sin acabar, Madrid, Espasa-Calpe, 1973, 541 p. (antigament propietat de Manuel Carrasco Rodríguez). Quina lectura, renoi! Interessantissima l'explicació de l'actitud del govern i del rei dels belgues durant l'ocupació alemanya i l'exili, Congo o la construcció de l'OTAN, la CECA o la CEE, entre d'altres.

I aquí acaba la meva història amb el capità Spaak. Benvolguts, intenteu conèixer Spaak, ell us espera!!!

P.S.: alguns alumnes fan creure en el futur de la raça humana com a éssers més intel.ligents i crítics que una tifa de mosca. Només ho constato per a alleujerir la càrrega de catastrofisme que m'ataca constantment.

Dos afegits:

-Degut a certes crítiques casolanes, em veig amb la obligació de dir que el comentari escatològic i volador és, us ho asseguto, de caire positiu.

- Que se n'ha fet d'aquelles edicions de llibres de memòries de polítics europeus que al llarg del segle XX inundaren els mercats de lletra impressa? Quin plaer!!! I les edicions en castellà, aquelles traduccions? I haurà notícies sobre aquesta qüestió en els propers temps?

Tot això amb les notes de la banda sonora de "In the mood for love" de Wong Kar-Wai interpretant-se, en directe, al costat amb acordió. Música imnòtica i de possibles conseqüències depressives-eufòriques.

Tornant de Paris sense cap llibre... tot un èxit!!!!!!!!!!!!!

Paris, 12 de maig de 2009

Benvolguts,

els viatges, siguin per plaer o feina, i sempre que es realitzin a un país amb un idioma comprensible (i en això reconec la meva limitació) són un perill econòmic i d'espai. I és que un no pot resistir-se a la compra d'uns quants llibres d'història que saop que no trobarà ni a La Central del Raval (encara que sempre es poden demanar). Aquests darrers dies, en una escapada a Paris, he aconseguit el que no creia possible: no comprar cap llibre... i no serà perquè no n'hi hagueesin d'interessants i a bon preu. Però per una vegada no he caigut a la meva pròpia trampa. De totes maneres alguns llibres haguessin caigut de no esforçar-me en mantenir una contenció extrema: la història de les Antilles franceses, de la Martinica, l'ús dels arxius soviètics després de 1991... Quanta temptació!!! En properes sortides prometo no aguantar-me i fer-m'ho a sobre.

Això sí, com podeu veure a la imatge, un no és de pedra i després de no comprar paper imprés, m'he permès una concesió a la moutarde de Dijon. Certament que es pot comprar aquí, però visitar la botiga de la casa Maille i comprar un pot gegant sempre satisfà, a baix cost, les ànsies consumistes.

Al marge d'això, fantàstica exposició d'Alexander Calder i de Wasily Kandinsky al Pompidou. Massa calor, cues raonables, però veritable mostra retrospectiva del pintor rús i de l'inclasificable nord-americà.

Acabant un llibre i reprenent-ne un altre... i uns llibres interessants.

Aquest post, com el darrer, només serveix per a testimoniar-me a mi mateix i a qui li interessi, l'etapa en la que estic. Inicio el final del curs a la UAB. En certs aspectes molt decebedor, però bé, que hi farem.

Per altra banda, aquesta setmana acabaré un breu llibre que m'han demanat. Ja en publicitaré el contingut més endavant, de moment no avanço res. Aquest encàrrec va fer que hagués d'aturar el treball inicial del llibre sobre Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascareñas. En uns dies el reprendré. Segur que tindré una breu crisi abans de trobar el camí de l'escriptura però ja se sap...

En darrer lloc, vull fer referència a dues obres que crec interessants acabades d'aparèixer. Per una banda, l'última obra de Josep Massot i Muntaner, Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939), Josep Massot i Muntaner Biblioteca Serra d'Or Isbn: 978-84-9883-100-9 2009 - 248 pàg.Preu: 15 € Història

I, en segon lloc, Juan Carlos Jiménez de Aberásturi,
Al servicio del extranjero. Historia del servicio vasco de información (1936-43), ISBN:
978-84-7774-251-7, Editorial: Antonio Machado Libros, S.A., 20.00 €

Sepultat per la feina, les beques, hisenda...

Benvolguts,

darrerament tinc poques coses a dir. Molta feina escrivint coses diverses, acabant les assignatures a la UAB, perseguit pel fisc i esperant la resolució de les diverses beques postdoctorals demandes... Qui ho havia de dir que amb la minsa remuneració que aquesta professió et proporciona caldria pagar tants impostos. Ai, Dio mio!!!
Prometo aportar nous links interessants en les properes setmanes.