Paris, 12 de maig de 2009Benvolguts,
els viatges, siguin per plaer o feina, i sempre que es realitzin a un país amb un idioma comprensible (i en això reconec la meva limitació) són un perill econòmic i d'espai. I és que un no pot resistir-se a la compra d'uns quants llibres d'història que saop que no trobarà ni a La Central del Raval (encara que sempre es poden demanar). Aquests darrers dies, en una escapada a Paris, he aconseguit el que no creia possible: no comprar cap llibre... i no serà perquè no n'hi hagueesin d'interessants i a bon preu. Però per una vegada no he caigut a la meva pròpia trampa. De totes maneres alguns llibres haguessin caigut de no esforçar-me en mantenir una contenció extrema: la història de les Antilles franceses, de la Martinica, l'ús dels arxius soviètics després de 1991... Quanta temptació!!! En properes sortides prometo no aguantar-me i fer-m'ho a sobre.
Això sí, com podeu veure a la imatge, un no és de pedra i després de no comprar paper imprés, m'he permès una concesió a la moutarde de Dijon. Certament que es pot comprar aquí, però visitar la botiga de la casa Maille i comprar un pot gegant sempre satisfà, a baix cost, les ànsies consumistes.
Al marge d'això, fantàstica exposició d'Alexander Calder i de Wasily Kandinsky al Pompidou. Massa calor, cues raonables, però veritable mostra retrospectiva del pintor rús i de l'inclasificable nord-americà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada