Paul-Henrie Spaak una descoberta política belga (si més no per a mi)

Del meu darrer viatge a Bèlgica, anterior en el temps al de París, tenia una qüestió a comentar que crec de gran interés. I és el descobriment definitiu de la figura de Paul- Henrie Spaak (1899-1972). Líder socialista belga i europeista convençut, ministre d'exteriors i primer ministre durant diferents etapes. La veritat és que ja tenia present Spaak des de que resseguint els informes diplomàtics italians durant la Guerra Civil vaig trobar els rumors d'una entrevista entre Lluís Companys i Spaak. Des d'aquell moment Spaak, aquest cognom tant espacial, se'm gravà al cervell. De fet en arribar a terra belga, concretament a la flamenco-valona però sobretot valona Brussel.les, no vaig fer res més que buscar-ne una biografia. I de fet la vaig localitzar, tot i que no fou fàcil. En una llibreria de vell amb uns preus extraordinaris el llibre m'estava esperant allà, ben situat, visible, amb un llom gruixut com l'aspecte d'Spaak (una mena de Churchill a l'altre banda del Canal). Però la botiga semblava tancar o no? l'horari de la porta marcava les 20h però eren les 21h i allà ningú protestava. Per sort, la meva acompanyant en un segon localitzà el llom: Spaaaaaaaakkkkkkk, semblava dir, Spaaaaakkkkk.... En definitiva el llibre de Michel Dumoulin, Spaak, Editions Racine, Bruxels, 1999, 736 p. ja era meu.

Lectura d'alguns capítols sensacionals, d'interés superlatiu: sortida belga del Congo, relacions amb França... Però això no podia ser tot. A Anvers, oh, Anvers!! sense jueus ni diamants... o sí? Alguns jueus, certament, algunes joieries també... però el millor és pensar que bé que s'ha de viure en aquella ciutat. Però bé, deia que allò no podia finir d'aquella manera, Spaak no podia ser només aquella biografia (de fet vull investigar la seva actitud durant la Guerra Civil Espanyola als arxius d'exteriors de Brussel.les). Així que a Anvers-Anthwerp vaig localitzar les memòries de Spaak en dos volums. Però tot era més complicat, la meva contenció darrera en la compra de paper imprés, em feu dir: "És igual, no em farà servei." No el vaig adquirir, però quan de retorn a casa vaig reflexionar, amb un moment l'havia comprat per Internet en versió castellana, P. H. Spaak, Combates sin acabar, Madrid, Espasa-Calpe, 1973, 541 p. (antigament propietat de Manuel Carrasco Rodríguez). Quina lectura, renoi! Interessantissima l'explicació de l'actitud del govern i del rei dels belgues durant l'ocupació alemanya i l'exili, Congo o la construcció de l'OTAN, la CECA o la CEE, entre d'altres.

I aquí acaba la meva història amb el capità Spaak. Benvolguts, intenteu conèixer Spaak, ell us espera!!!

P.S.: alguns alumnes fan creure en el futur de la raça humana com a éssers més intel.ligents i crítics que una tifa de mosca. Només ho constato per a alleujerir la càrrega de catastrofisme que m'ataca constantment.

Dos afegits:

-Degut a certes crítiques casolanes, em veig amb la obligació de dir que el comentari escatològic i volador és, us ho asseguto, de caire positiu.

- Que se n'ha fet d'aquelles edicions de llibres de memòries de polítics europeus que al llarg del segle XX inundaren els mercats de lletra impressa? Quin plaer!!! I les edicions en castellà, aquelles traduccions? I haurà notícies sobre aquesta qüestió en els propers temps?

Tot això amb les notes de la banda sonora de "In the mood for love" de Wong Kar-Wai interpretant-se, en directe, al costat amb acordió. Música imnòtica i de possibles conseqüències depressives-eufòriques.