Del passat quan és present (tot plagiant, no del tot, a Maurici Serrahima)

En aquests dies de desaparicions familiars, reflexiono sobre la història, el passat i el present. Darrerament, treballant sobre les figures de Carles Eugeni Mascarenyes i Ramon Sugranyes de Franch, s'ha produït un fenòmen ben curiós i, certament, rar. Llegia les seves cartes del període 1936-1940, entre dos joves amb tota la vida per construir, i ara parlo amb alguns dels protagonistes d'aquelles cartes, quasi 70 anys després. La veritat és que la xifra fa feredat, 70 anys!!!! Parlar amb la vídua de Mascarenyes, la Sra. Concepció Rubiés, em trasllada als anys de la guerra i primers quaranta. Un túnel en el temps... un anar enrera que sembla impropi de la condició humana. Com recordar tanta vida, tantes experiències, tants canvis al voltant d'un mateix. I l'historiador, de 29 anys, es troba allà al mig, llegint cartes escrites el 1938 i parlant amb una protagonista d'aquell moment. La història a vegades té aquesta grandeses, alhora que extranyes situacions. Com s'afronta el fet de llegir quelcom de privat de set dècades abans i parlar-ne amb qui potser ja no ho recordava. Quina paradoxa recordar 70 anys després a una persona allò que es deia sobre ella, o allò que ella mateixa escrivia. Certament, aquestes situacions no es repeteixen en moltes ocasions, però és fantàstic quan són possibles.

Decepció

Notes breus i ràpides:

-87 alumnes matriculats.

-18 assistents a la darrera sessió. Mitjana de 25-30.

-on estan els altres 45? Tots treballen? No ho crec.

-no hi ha examen. Assistència necessària.

Festival: el "Journal de Genève" (1826-1998) digitalitzat

Benvolguts amics, la festa continua, aquí teniu el link del "Journal de Genève" digitalitzat desde 1826 a 1998 a la pàgina de la Biblioteca Nacional Suïssa (on trobareu d'altres fons).

I el text: 200 ans d’histoire en ligne
LE TEMPS a souhaité assurer les conditions de conservation et de consultation à long terme du patrimoine écrit dont il est dépositaire et ainsi rendre accessible une source d’information inestimable.
Chaque article de chaque édition est à présent disponible de manière électronique. L’accès aux contenus se fait par mot-clé, date ou édition, la recherche et les modes de visualisation des articles sont aisés et intuitifs.
La numérisation permet de retrouver l’esprit du titre, les femmes et les hommes qui l'ont fait, qui lui ont donné une chair, des moyens, mais surtout une âme, un souffle. Un sens.
Le Journal de Genève est aujourd’hui en ligne et sera prochainement rejoint par La Gazette de Lausanne et Le Nouveau Quotidien.
Le Journal de Genève
Fondé par James Fazy, le quotidien suisse paraît le 6 janvier 1826 et son dernier numéro est daté du 28 février 1998. La collection complète représente 550'000 pages imprimées équivalent à 2'000'000 articles.
Le quotidien milite dès ses débuts en faveur d’un libéralisme à visage humain. Il plaide pour le suffrage universel et la liberté de la presse. Il s’engage en faveur des causes indépendantistes. Pendant la Deuxième Guerre mondiale, ses chroniques valent au journal un renom international.
Durant des décennies, le Journal a considérablement façonné la Suisse sur le plan politique, économique, culturel et social. Il a été le témoin constant et souvent engagé de ce qui se passait dans le monde, à l’affût permanent du débat d’idées.

Visca els epistolaris, morin les converses orals!!!!!

Secció d'epistolaris de "L'Espai Mallorca" de Barcelona

Les cartes, les correspondències, la obssessió d'escriure i escriure sense parar i enviar pàgines i pàgines a amics, desconeguts o enemics és una gran tradició en desús. La veritat és que m'encanta treballar amb epistolaris, ja que ens expliquen el que no podríem sabre per cap altra via. És en les cartes personals en les que s'expliquen amb més precisió les posicions polítiques o personals de les persones que intercanvien les epístoles. Quina desgràcia per als historiadors que hagin de treballar l'era dels mails, quan descobreixin que no tenen cap testimoni de les milers de comunicacions fetes per telèfon, correu electrònic o de viva veu. Visca les cartes!!!

Això si, transcriure-les és una tocada de nassos, però que hi farem...

Recuperant la història que no fou: Carles Eugeni Mascarenyes (1911-1968)

Esta fotografía histórica recoge el justo momento en que el Padre Fremiot Torres Oliver presenta a Carlos Mascareñas ante el Padre Thomas Stanley, entonces rector de la PUCPR. (Fotografia extreta de l'article "Recuerdan la obra de un visionario al diari de P. Rico "La Perla")

Portada del llibre d'Eugenio Mascareñas -avi de Carles E. Mascarenyes-, El aire atmosférico.

En les darreres setmanes he continuat la investigació que vaig deixar durant una temporada per a escriure el llibre "La cruïlla andorrana de 1933". És a dir, he recuperat les figures de Ramon Sugranyes de Franch i, especialment, la de Carles Eugeni Mascarenyes i Portusach. La veritat és que he entrat en contacte amb la família d'aquest i això -ja passa a vegades- m'ha fet pensar en alguns fons documentals que caldria mirar. I... sí. A les desenes de cartes ja transcrites de Sugranyes i Mascarenyes creuades entre ells i diferents protagonistes de l'exili català de guerra, s'hi afegiran unes altres desenes provinents de diferents arxius.

En resum només volia aportar una primera veu biogràfica de Carles E. Mascarenyes per a que tot historiador o persona interessaa en la seva figura pugui tenir una orientació fins al moment inexistent. Evidentment, quan el llibre estigui enllestit a finals de 2009 o principis del 2010 ja hi haurà ocasió per a donar a conèixer de manera àmplia la trajectòria de Mascarenyes entre 1936 i 1940, alhora que al llarg de la seva vida.

De moment un tast: Carles E. (Eugeni) Mascarenyes (o Mascareñas) Portusach (Barcelona, 1911-Ponce, Puerto Rico, 1968). Net del Físic i Catedràtic d’origen andalús i avantpassats portuguesos de la Universitat de Barcelona, Eugenio Mascareñas Hernández (Almagro 1853-Barcelona 1934). Mascareñas Hernández fou responsable de la secció de Química orgànica de la UB des de 1879 i catedràtic entre aquest any i 1924. Degà honorari de la Facultat de Ciències de la UB. Creador de l’assignatura de Química Analítica el 1922. Membre acadèmic físic-químic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de 1883. Escollit tresorer de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts el 1927 i el 1930. Per altra banda, la família materna, els Portusach, eren originaris de Blanes a la Costa Brava. Encara que la mare de Mascarenyes tenia orígens filipins degut a les propietats familiars a aquell arxipèlag i d’altres territoris d’ultramar de l’oceà Pacífic.
Tot i provenir d'una família no catalana i castellanoparlant, Carles Eugeni fou un fervent catalanista i catòlic, membre i vicepresident de la Joventut Universitària de la Lliga Regionalista el 1931 i militant del partit (fou secretari de J. M. Tallada). Membre de la Federació Nacionalista d’Estudiants de Catalunya (FNEC) el 1936, col·laborador de la Federació d’Estudiants Catòlics de Catalunya, Secretari General de l’Associació Universitària Catalana Pro Societat de Nacions i President de l’entitat homònima espanyola creada l’abril de 1936. President de l’Associació Acadèmica Missionera. Llicenciat en dret i advocat. Casat amb Concepció Rubiés i Trias (Badalona, 1919) el 21 de juliol de 1939 a Paris -a qui conegué a Toulouse el 1938- i amb qui tingué set fills. Exiliat a França -París i Toulouse- l’agost de 1936 gràcies a l’ajuda dels Consellers de la Generalitat Ventura Gassol i Pere Bosch-Gimpera hi restaria fins 1941, realitzant curtes estades a Holanda. Mestre de l’Ecole Normale de Toulouse el 1938. El juny de 1940, quan les tropes nazis entren a Paris, Mascarenyes es troba a la capital francesa amb la seva dona –en aquells moments treballa en una fàbrica d’armament-. Immediatament es traslladarà a Toulouse. Retornat a Catalunya el 1941 –la seva dona ho havia fet el 1940-, residiria a Badalona per a traslladar-se a Reus com a secretari judicial. Als anys cinquanta acceptaria una oferta per anar a impartir docència a la Universitat de Río Piedra a Puerto Rico, on hi fundà la Facultat de Dret de la Universidad Pontificia de Puerto Rico el 1961 i on fou el primer degà. També hi fundà el mateix any la “Revista de Derecho Puertoriqueño” realitzada a mig camí de P. Rico i Barcelona on era impresa i corregida per una filla seva. Posteriorment a la Guerra Civil publicaria diferents obres jurídiques de rellevància com la "Nueva enciclopedia jurídica", Barcelona, Seix Barral, 1951. Als anys cinquanta fou vicepresident del cercle jurídic de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona. Soci de la Societat Catalana d’Economia de l’IEC entre 1953 i 1963. La seva correspondència amb Sugranyes de Franch serà molt intensa entre 1937 i 1939. Precisament durant el període 1938-1939 intentaria impulsar pel seu propi compte una organització anomenada “Jove Catalunya” a partir de la qual pretenia crear una Oficina de Propaganda que difongués la causa catalana en la política i diplomàcia europea.

Entre tots ho farem tot: dels errors pròpis i dels aliens

Revisant per la xarxa el que es deia de la meva obra, cosa que cal fer periodicament, he localitzat un interessant article dels professors de la Universitat de Màlaga, Manuel J. Peláez i Patricia Zambrana. El text fa referència al meu llibre "Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo", i porta per títol EL MINISTRO DE LA MONARQUÍA Y DE LA REPÚBLICA DEL EXILIO ÁNGEL OSSORIO Y GALLARDO (1873-1946) Y CATALUÑA A TRAVÉS DE SU CORRESPONDENCIA DE 1930 A 1936 (el podeu consultar aquí i a l'apartat de llibres i articles del blog). Es tracta d'una llista dels defectes de la meva obra, certament reals i existents. Per una banda, a la ja llarga mostra de l'epistolari català que vaig publicar ja fa més d'un any, Peláez i Zambrana ens aporten encara unes 30 pàgines de noves epístoles. Algunes obviades per mi intencionadament, d'altres desconegudes. A més, no s'inclouen cartes de la Guerra Civil, com reclamen els autors, pel fet de no haver-ne trobat cap. Si que hi ha d'altres fonts arxivístiques, com la donació Fornàs del Parlament de Catalunya, on hi ha cartes d'Ossorio amb Marcel.lí Domingio, alhora que les de l'exili són de la Universitat de Barcelona. Alhora que les cartes creuades amb Lluís Companys, i ja publicades al llibre escrit amb Gisela Bou "La creació del mite Companys. El 6 d'octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo", Ed. Base, 2007, provenien dels fons de la Generalitat de Catalunya mantinguts a França pel PNB.

Per tant, l'article esdevé una aportació molt interessant per a ampliar encara més el coneixement de les relacions d'Ossorio y Gallardo amb Catalunya. Fantàstic! Quantes més aportacions millor. I que dir, per exemple, de tot el que es podria afegir si "La Vanguardia" s'hagués digitalitzat abans. Ai!!!

Per altra banda, els dos autors s'extranyen de la no citació per part meva d'algunes obres seves en que es feia referència a Ossorio en el context català. Demano disculpes, personals i científiques. Caldrà esmerçar-se més a treballar amb major rigorositat. Sempre hi ha un gran marge de perfeccionament del propi treball.

Al marge d'això, voldria fer una crida als dos autors. En primer lloc, cal dir-los que també haurien de fer un esforç per a millorar la seva obra en certs aspectes. Tot i que això caldria dir-ho amb una ressenya o crítica formal d'algun treball concret. No ho faré. I, en segon lloc, caldria que fessin una tasca de major solidaritat professional. Recordo haver-me possat en contacte amb ells per un altre aspectes referent a l'Arxiu de Ferran Valls i Taberner que resta dipositat a la Universitat de Màlaga i, en concret, a les sevs mans. La resposta fou negativa quan no inexistent.

Pel que fa a Ossorio també vaig enviar alguna carta que no va rebre resposta.

Bé, només es tractava de fer evident que cal i es pot millorar la feina d'uns i altres, amb una mica de comunicació i amabilitat entre col.legues. Bé, jo si més no, predico amb l'exemple i intento facilitar tot allò que se'm demana i sobre el que puc aportar alguna cosa.

Per a qui hagi llegit o consultat la meva obra, li recomano que també ho faci de l'article de Peláez i Zambrana.

Memoria de Chile: documents digitalitzats de la història xilena

Després d'uns moments de certa decepció, us convido a visitar la pàgina de la "Memoria Chilena", on podreu consultar una àmplia llista de documents referents a la història contemporània xilena. Especialment interessants són algunes publicacions digitalitzades, escrits, articles, conferències i altres documents organitzats per temàtiques específiques. Per exemple, és especialment interessant algunes publicacions del moviment nacional-socialista xilé o del Partido Comunista de Chile. En fi, entreu a la pàgina i exploreu-la.

"Diário de Lisboa" (1921-1982) i resistència timorense a la xarxa

La Fundació del que fora president de Portugal, Mario Soares, ens presenta una fantàstica pàgina web on ens permet descarregar i consultar tots els exemplas digitalitzats del "Diário de Lisboa" entre els anys 1921 i el 1982. Jo, de moment, no he aconseguit consultar-lo, la pàgina en qüestió no s'obre correctament. Si algú ho aconsegueix que ho expliqui en un missatge.

Per altra banda, la mateixa pàgina ens permet consultar una àmplia llista, sens dubte molt interessant, de documents digitalitzats del moviment nacionalista i de resistència de l'ex-colònia portuguesa de Timor Oriental a la part nord d'aquella petita illa envoltada de territori d'Indonèsia i ocupat per aquesta des del 1975 i fins al 2002 en què, amb suport de l'ONU aconseguí la independència. Una història la de l'ex-Timor portugués molt interessant. Només cal recordar, per exemple, l'ocupació japonesa durant la II Guerra Mundial.

Una interessant biografia de Josep Maria Bayarri (1886-1970)

En un dia de trucades estranyes amb diferents i llunyans eixos de Bilbao a Andorra, passant per Barcelona o Alemanya, faig una mica de promoció d'un interessant llibre. El dijous passat en una visita professional a València, vaig localitzar aquesta biografia del valencianista i declarat anticatalanista (si més en la visió que incloía el País Valencià als Països Catalans): Josep Maria bayarri. El nacionalismo valenciano, de Carles Recio Alfaro, València, Ajuntament de València, 2006, 20 €, 744 p.

Es tracta d'una documentada biografia de l'autor de la mítica obra El perill català, (1931). Caldrà llegir-la per a valorar-la, però mirant-la en diagonal esdevé una gran aportació a l'estudi i coneixement del valencianisme i del debat identitari a la primera meitat del segle XX.

El món de la postal, la cultura en minúscules i els museus del segle XIX

Una breu reflexió sobre l'exposició "Catalunya: il.luminacions visionàries" del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

1.- Quin és el fil argumental de la mostra? Pot seguir-lo algú sense un cert nivell de coneixements prèvis?

2.- L'aglomeració i disposició de les remarcables obres d'arts exposades segueix alguna lògica temàtica? cronològica? estètica? No.

3.- Cal contextualitzar les peces, al marge d'identificar-les totes (algunes no tenen autor, data, nom). Cal explicar breument que passà políticament a la Catalunya del segle XX. Si un escriptor, pintor o altre artista o intel.lectual feia això o allò durant el franquisme cal dir-ho, no és el mateix fer l'il.luminat el 1909, el 1931, 1939, 1945 o 1980.

4.- El regal de postals de la no explicada Setmana Tràgica de 1909, respon a algúna raó? Molt interessants, però perquè?

En definitiva i amb el risc d'equivocar-me del tot i de ser un ignorant patològic, només puc recomanar l'exposició per les peces que s'hi exposen però no per la temàtica que pretenia explicar. Una llàstima.

Debat. Per fi!!!

Les universitats, si més no pel que un mateix coneix (llicenciat el 2002 i doctorat el 2006 a la UAB), no són precisament l'altar dels debats entre alumnes i professors. Ho dic en el sentit, no ja de les protestes estudiantils, sinó pel que fa a les pròpies temàtiques de les llicenciatures. Cal impartir i aportar coneixements als alumnes, i cal fer-ho de manera molt treballada, però també cal estimular la seva interacció, la seva pròpia visió crítica, molt crítica i extremadament crítica, però raonada. No pot ser que acabem amb un títol d'història, de ciències polítiques, d'humanitats o de filosofia i només sapiguem dir qui era Nikita Kruschev, Pol Pot, Sòcrates, o Max Weber. Hem de saber posicionar-nos davant de l'obra d'aquests autors, i del propi sentit comú. Cal fer debats a classe, amb i sense materials, però debats sobre aspectes de la història-política-filosofia-etc on tots haguem de fer anar les poques neurones que tenim. Avui a Polítiques he plantejat un debat sobre, podríem dir-ne, "la naturalesa de la política i el seu encaix en la societat actual". Resposta molt positiva, intervencions raonables i interessants. Però és que d'això es tracta. No de fer memoritzar si Hitler, com deia ahir l' "ABC", era un maleducat, es gratava el nas en presència d'altres o ignorava per sistema les persones que anaven a veure'l (per cert recomano la lectura d'aquest premsa periòdicament. Cal conèixer tots els punts de vista, això si millor si us els donen a l'avió o al tren). Aquesta informació l'explicarem, però més valdrà debatre sobre el perquè del nazisme, el bon ús del terme nazi o el perquè d'una Alemanya dirigida cap a la catastròfe de la II Guerra Mundial. I això es pot fer, impartint teoria, fent llegir textos, però també provocant als alumnes amb arguments estímuls.

L'epistolari complet d'Antoni M. Alcover en format CD (1880-1931)

De Vilaweb, 18-II-2009

Es publica l'epistolari d'Antoni M. Alcover en CD-ROM
Conté 15.500 documents · N'és la curadora la professora Pilar Perea
'Epistolari d'Antoni M. Alcover (Manacor 1880 - Palma 1931)' (Editorial Moll) aplega la col·lecció epistolar de mossèn Alcover que es conserva a l'Arxiu del Regne de Mallorca. És l'edició íntegra, en cd, de 15.500 cartes, targetes postals i de visita que va rebre entre els anys 1880 i 1931. El propòsit d'aquesta l'obra és de 'posar fi als tòpics sobre Alcover', segons que diu la curadora Pilar Perea, que va emprendre la tasca fa tres anys.
L'escriptor i lingüista mallorquí Antoni M. Alcover, a més d'idear i promoure el Diccionari català-valencià-balear, en va redactar una part. També és autor de 'Aplec de rondaies mallorquines', signades amb el nom de Jordi des Racó, i d'un seguit de treballs gramaticals. Així mateix, va dirigir i costejar l'edició de les obres de Ramon Llull. Esdevingué molt popular per la seva immensa tasca en favor de la llengua catalana, que li meresqué el títol d'apòstol de la llengua. L'epistolari inclou cartes familiars que deixen veure la part més humana del mossèn i la correspondència amb filòlegs d'Alemanya i França perquè el formessin en lingüística. També hi ha cartes de Tomàs Forteza, un dels primers gramàtics de la llengua catalana, que assessorava n'Alcover, i la correspondència amb Pompeu Fabra i Costa i Llobera. Tot plegat, segons Perea, ajuda a desfer 'la visió que Pompeu Fabra era el bo i el el capellà poca-solta', i a revalorar la figura d'aquest mallorquí insigne. Els materials s'han classificat per emissors de documents i per localitat de tramesa. I els criteris de cerca són: emissor, destinatari, localitat, data, tema, llengua i paraules significatives. El cd, que es distribueix des d'aquest diumenge i costa 25 euros, és fruit de la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern de les Illes Balears, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Linguamón-Casa de les Llengües (consorci format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona), la Fundació Antoni M. Alcover de Manacor, la Fundació Germà Colon de la Universitat Jaume I de Castelló i l’Editorial Moll. Pilar Perea és professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Especialista en descripció lingüística, dialectologia i morfofonologia verbal, ha estudiat aspectes de la història de la llengua catalana i l'obra d'Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll. Participa en la xarxa temàtica de Variació lingüística, coordinada per la Universitat de Barcelona, i en la de Gramàtica teòrica, coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2003 va obtenir un dels premis Trenta-u de Desembre. De l'obra que acaba de publicar, en diu: 'M'ha compensat molt la feinada que he tingut perquè he acabat esbossant una trama de personatges i idees.' L'obra precisa la biografia de mossèn Alcover i aclareix aspectes que solament se sabien en part. Per això, Perea té ara la intenció de publicar una biografia d'Antoni M. Alcover actualitzada, oimés que 's'han qüestionat massa el caràcter i els mètodes d'Alcover’.

Programa Història Contemporània (Facultat Polítiques), UAB. Recordatori

Aquest post és un recordatori per als alumnes de:

FACULTAT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (25200)

. Horari: Dimecres 9-10 h; Divendres 9-11 h
. Professor: Arnau Gonzàlez i Vilalta
. Despatx: Departament d’Història Moderna i Contemporània, Facultat de Lletres, despatx Grup d’Història del Parlamentarisme, Dimarts 11:15-12 h
. Mail: arnaugvilalta@gmail.com
. Blog: arnaugonzalezvilalta.blogspot.com

Objectius de l’assignatura
Al llarg de les sessions de l’assignatura realitzarem un repàs general dels esdeveniments històrics entre el 1918 i el 2001. Principalment es centrarà l’atenció a les problemàtiques històriques del continent europeu en general, però també situant en cada cas alguns exemples de països concrets i alhora la correspondència existent amb la història de Catalunya i Espanya. No per això es deixarà de tractar diferents esdeveniments de la resta del planeta. Així, del que es tractarà és de situar l’atenció en diferents aspectes no analitzats habitualment, buscant les contradiccions històriques i els elements de debat que permetin qüestionar diferents concepcions massa consolidades.

Temari general
- Europa i el món després de la I Guerra Mundial. El mapa polític.
- La URSS, la Itàlia feixista, el nacionalsocialisme alemany i la democràcia cristiana. Noves i velles ideologies: comunisme, feixisme, socialcristianisme.
- El Japó imperialista, els Estats Units dels feliços anys vint, el populisme sudamericà i el feixisme a Europa: Qvisling, Degrelle,...
- Catalunya, Espanya i Euskadi d’entreguerres: de la Dictadura de Primo de Rivera a la II República. Visió de la diplomàcia europea de la Catalunya autònoma, pancatalanisme i evolució del nacionalisme basc.
- El nazisme alemany: Hitler al poder (1933-1939) i el Frontpopulisme francès.
- La Guerra Civil espanyola i les seves implicacions internacionals. Els projectes separatistes del nacionalisme català, els intents de mediació i els contactes internacionals.
- La configuració de la dictadura franquista a Espanya. Repressió, exili i vida política catalana a l’exterior: el cas dels cercles demòcratacristians.
- L’esclat de la II Guerra Mundial.
- Nacionalisme identitari i feixisme: el nacionalisme croat abans i durant la II Guerra Mundial, l’irredemptisme italià a Còrsega i el nacionalisme bretó i la seva col·laboració amb els nazis.
- La derrota nazi i la configuració d’un nou món: la Guerra Freda i la Xina de Maó o el desastre del comunisme xinès.
- La independència d’Islàndia i els moviments d’alliberament al món colonial: la Guerra d’Algèria.
- Els conflictes secundaris de la Guerra Freda: Corea, Vietnam... i la Cuba de Fidel Castro (1959-?)
- Maig del 1968: la insatisfacció de la societat burgesa.
- L’estrany cas de la independència de Guinea Equatorial (1968) o una experiència democràtica en plena dictadura franquista.
- Moviments nacionalistes europeus violents: d’ETA a l’IRA, passant pel terrorisme cors o Terra Lliure.
- L’evolució política italiana en el dopoguerra: l’estabilitat-l’inestabilitat (1943-1990).
- Catalunya i Espanya en la darrera etapa del franquisme i la Transició.
- La política europea, entre la creació de la CEE i la caiguda del Mur de Berlín (1989)
- La desintegració de la Unió Soviètica (1991), el final de la Guerra Freda i un nou ordre mundial.
- Les guerres balcàniques (1990-1999) i l’inestabilitat constant.
- Àfrica un continent debastat, el final de l’Aparheid a SudÀfrica i les dictadures del Magrib.
- El món actual. L’11 de setembre de 2001 als EUA, l’avorriment polític europeu i la mort de les ideologies?

Mètode de treball
Seguint els criteris d’avaluació continua que implica Bologna, aquesta assignatura no tindrà examen. Per tant, caldrà realitzar una sèrie de comentaris, treballs i activitats que permetin l’avaluació de l’alumne, alhora que la participació en els debats que es realitzin a classe. Això implicarà una presència continuada a les sessions. Per altra banda, i a partir de les possibilitats existents, es treballarà molt amb materials disponibles a la xarxa i al blog del professor.


Avaluació
Cal llegir i fer una ressenya (10-15 p.) d’un llibre a escollir de les següents llistes. Cal comunicar-ho al professor.
- Stefan Zweig: El món d’ahir, Barcelona, Quaderns Crema, 2001 (reeditat), 539 p., 23,50 €
- A. Cirici, El temps barrat, Barcelona, Destino, 1973, 337 p.
- J. Fontana, Europa ante el espejo, Barcelona, Crítica, 2000, 200 p., 8,65 €
- A. Gonzàlez i Vilalta, Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942), Barcelona, Servei de Publicacions de la UAB, 2008, 428 p., 25 €

Llibres amb link al blog d’A. Gonzàlez i Vilalta:
- S. Harty, Disputed State, Contested Nation: Republic and Nation in Interwar Catalonia, Tesi Doctoral, Universitat de Montreal, 1998, 379 p.
- M. Mcbride, From indifference to Internement: An examinationof RCMP to Nazism and Fascism in Canada. From 1934 to 1941, University of Newfoundland, Canadà, 1997, 357 p.
- A. D’Onofrio, Razza, sangue e suolo. Utopie della razza e progetti eugenetici nel ruralismo nazista, Universitá di Napoli, 2007, 160 p.
- J. M. Rúa: Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical (1974-1990), Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, 2006, 595 p. buscar a: http://www.tdcat.cesca.es/
- N. Bartulin, The ideology of nation and race: the Croatian Ustasha regime and its policies toward minorities in the independent state of Croatia, 1941-1945, Tesi Doctoral, Universitat New South Wales, Austràlia, 2006, 449 p.
- J. Trueta, The Spirit of Catalonia, Oxford University Press, Londres, 1946, 203 p.
- G. Wasen, Brancos e vermelhos: a Guerra Civil Espanhola através das páginas do jornal Correio do Povo (1936-1939) Brasil, Universitat de Porto Alegre, 2004, 139 p.
- F. Rodao, Relaciones Hispano-Japonesas, Tesi Doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 1993, 601 p.

Buscant beques, començant classes i escribint llibres...

Abans d'escriure res, agrair als 265 visitants que han entrat en aquest blog des de fa un mes i mig el seu interès. Podrieu escriure algún comentari més, però que hi farem.

Ai, ai, ai... les convocatories de les beques són sempre un mal de cap. En aquests moments estic a l'espera de la Beatriu de Pinós de la Generalitat -es fallarà a finals d'abril de 2009-, i estic pendent de presentar-me a la també postodoctoral de l'Estat, Juan de la Cierva. Alhora, demà inicio les classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Ciències Polítiques i Ciències de l'Educació, total 331 € de sou. Com s'ha de viure amb aquests ingressos? La veritat és que això obliga a buscar-se la vida amb beques, més beques, llibres, i altres que et permetin guanyar un sou digne. I la veritat és que no em queixo, però bé...

Tot molt mal organitzat, quan comences a treballar a la universitat, les condicions per a presentar-te a certes places de professor t'exigeixen 2 anys de feina en un altre centre universitari, però no val qualsevol feina. Per a entrar en un altre universitat ho tens pelut perquè no ets d'allà. Si vols presentar-te a certes beques postdoctorals has d'haver fet una estada a l'estranger de 2 anys... Les convocatòries de certes beques fan necessari obtenir una beca previa per a entendre el redactat i les condicions... Res, tot per a que s'abandoni l'objectiu de presentar-se. Una cursa d'obstacles que bé es mereixeria un entrenament de triatló. I encara et diuen: "28 anys? Ui, encara ets jove fins als 40 tot arribarà!".

Un amic, encara ens vies de doctorar, em diria: "Doncs no diguem els que no em tingut beques!!"

Novetats editorials ja disponibles i en premsa: "Complot contra Companys" i "Las Memorias de Alfredo Mendizábal"

Eduard Puigventós

"Complot contra Companys. L'afer Rebertés i la trama catalanista per aconseguir la Generalitat durant la Guerra Civil"

Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008, 138 p, 15 €

De difícil localització a llibreries, de moment.

Interessant estudi que esdevé la primera monografia sobre el conegut com "Afer Rebertés"o "Pla Blasi" entre d'altres i que, fins al moment, s'havia analitzat en diferents articles o capítols de llibre breu. És el resultat de la treball de recerca de màster llegida fa un any a la UAB i dirigit pel professor Josep Maria Solé i Sabaté. La veritat és que vaig poder llegir-lo en el format de treball acadèmic i, en aquest moments, esdevé l'obra de referència en aquesta qüestió en aportar nova documentació i condensar-ne la ja existent. Precisament en la meva obra en premsa sobre el Consolat italià de Barcelona hi ha un apartat que en parla aportant noves informacions sobre l'afer i els intents de Manuel Blasi d'assolir certes ajudes exteriors. Per altra banda, en l'estudi de la correspondència de Ramon Sugranyes de Franch i de Carles E. Mascarenyes durant la Guerra Civil que estic realitzant en aquests moments, també es localitzen múltiples referències als moviments realitzats a París per Casanoves i altre sectors del catalanisme exiliat o oficial en el sentit de destituir Companys i d'expulsar la CNT-FAI del poder a Catalunya.

En Segon lloc us parlo de la inminent publicació de les "Memorias de Alfredo Mendizabal", que s'han de publicar a Oviedo en els propers mesos. Es tracta del text autobiogràfic escrit per aquest professor de dret de la universitat asturiana i que fou un dels impulsors del moviment per la Pau Civil i Religiosa a Espanya durant la Guerra Civil. És a dir, un dels creadors de la Pax Civile i de la tercera via que intentava, entre franquistes i republicans, buscar la mediació internacional per a facilitar una pau que posés el punt i final a la guerra. Un moviment en el qual Sugranyes de Franch i Mascarenyes hi prendrien part com també, i en un lloc destacat, el membre d'UDC, Joan Baptista Roca i Caball. Llegides gràcies a la generositat del professor de la UO, Benjamin Rivaya i Rafael Sempau, us recomano la seva adquisició en quan estigui disponible.