Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

divendres, de febrer 20, 2009

Debat. Per fi!!!



Les universitats, si més no pel que un mateix coneix (llicenciat el 2002 i doctorat el 2006 a la UAB), no són precisament l'altar dels debats entre alumnes i professors. Ho dic en el sentit, no ja de les protestes estudiantils, sinó pel que fa a les pròpies temàtiques de les llicenciatures. Cal impartir i aportar coneixements als alumnes, i cal fer-ho de manera molt treballada, però també cal estimular la seva interacció, la seva pròpia visió crítica, molt crítica i extremadament crítica, però raonada. No pot ser que acabem amb un títol d'història, de ciències polítiques, d'humanitats o de filosofia i només sapiguem dir qui era Nikita Kruschev, Pol Pot, Sòcrates, o Max Weber. Hem de saber posicionar-nos davant de l'obra d'aquests autors, i del propi sentit comú. Cal fer debats a classe, amb i sense materials, però debats sobre aspectes de la història-política-filosofia-etc on tots haguem de fer anar les poques neurones que tenim. Avui a Polítiques he plantejat un debat sobre, podríem dir-ne, "la naturalesa de la política i el seu encaix en la societat actual". Resposta molt positiva, intervencions raonables i interessants. Però és que d'això es tracta. No de fer memoritzar si Hitler, com deia ahir l' "ABC", era un maleducat, es gratava el nas en presència d'altres o ignorava per sistema les persones que anaven a veure'l (per cert recomano la lectura d'aquest premsa periòdicament. Cal conèixer tots els punts de vista, això si millor si us els donen a l'avió o al tren). Aquesta informació l'explicarem, però més valdrà debatre sobre el perquè del nazisme, el bon ús del terme nazi o el perquè d'una Alemanya dirigida cap a la catastròfe de la II Guerra Mundial. I això es pot fer, impartint teoria, fent llegir textos, però també provocant als alumnes amb arguments estímuls.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ui, fes un debat a classe i veuras cuanta gent sap qui va ser Pol Pot o fes-ho relacionar amb un país concret i una organització...no es que no debatim sino que tampoc sabem...no hi ha cultura general...generar debat es remoure les idees...estem apagats i no ens saben encendre...

Asuka ha dit...

Realment és cert, ja molta gent que desconeix el cas de Pol Pot, crec que no se'l té massa en compte per enlloc, tot i que es un cas bastant sonat, almenys en la meva opinio, una mica macabre.

Anònim ha dit...

Pol Pot es macabre, el régim Chines es macabre, el ex regimen comunista de la ex URSS... i despres els feixistes son els roins "de la pelicula"
Perque ningu parla de la impresionant colecció de Rolls Royce de Leonidas Krushev, o de el Harem de Mato Tse Tsung? Perque ningú parla del maltractament de la classe obrera a aquests paissos, perque estan tan ben considerats els régims comunistes?
Feixistes i Comunistes igualtat de tracte.

Anònim ha dit...

perdo, leonidas brezhnev se men anat el cap xd