Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dijous, de setembre 04, 2008

Algunes veritats (si més no dins el meu cervell), sobre els (alguns) historiadors. Cadascú que es situi!



"Historiador A. nònim amb gos estressat", Gisela Bou (Col.lecció particular), 2008.

Nota de l'editor: En aquell setembre de 2008 el sempre atent gos-home Montag restava conmocionat pel seu retorn de Corsèga i el conseqüent estrès postvacacional.

1.- Deia en George L. Mosse en la seva autobiografia que us comentava fa uns dies, que no havia tingut vida més enllà de la història. Que la seva existència s'havia "limitat" a respirar per a poder investigar, escriure i impartir classes. Certament, l'entenc, amb l'excepció de les hores esmerçades a les aules, i amb una dosi de vida més enllà dels llibres, documents i altres objectes producte de la tala d'arbres aquí i allà.

Seguint Mosse, és veritat que com a historiador, en un viatge qualsevol un no pot evitar entrar a les llibreries, o més encara, fer múltiples viatges d'investigació d'arxiu, quasi buscant excuses per a fer-los. De tant en tant, algú hem recorda la meva voracitat arxivística. I no serà pel meu bon fer amb el personal dels arxius (ja vaig exposar la meva simpatia natural o, qui sap, artificial en un altre missatge).

2.- Tot historiador, bibliòfil, corcs o altres bestioles menjapapers, s'intenta envoltar de a) persones que li suministrin llibres i altra paperassa, b) col.legues amb qui fer intercanvis, c) llibreries de confiança, d) llibreries de vell i, millor encara, de "saldos", trastos,... e) Mercats de Sant Antoni "around the world", f) Pàgines temptadores d'Internet En el meu cas jo en tinc una mica de cada. A tall d'exemple, a Mura hi ha un antiquari a l'engròs on de tant es pot anar a cercar llibres; a Bologna, la ruta de llibreries és increible, amb còctels i aperitivi pel mig...

3.- El "pobre" professor universitari, al marge de no pagar al MNAC, amb un sou com el meu de 334 € viu sempre a l'espera de l'arribada dels privilegis de les classes altes: tíquets restaurant, poder aparcar al parking de la Facultat,... Però, s'ha de dir, que la cerca de beques, ajudes o feines d'encàrrec, al marge de l'intent de guanyar premis, ESTIMULA. Quin remei!

4.- La vida editorial, ai, ragazzi (com diria en Dino del Gran Bar de Bologna després de servir-nos un Margarita), è difficile. En els nostres temps els llibres sembla que passin un procés d'anàlisi a consciència de la Santa Inquisició, la Censura franquista el Mulà Omar i qui sap si també d'algún funcionari que ha d'aprovar-ne l'ajuda per l'edició. De la collita del 2008, la pròpia i la d'altres, potser en gaudim o en deplorem els resultats el 2010. Per aquell moment ens quedarà les escenes de dramatisme de l'autor en haver localitzat 50 documents, 15 llibres i 24 correccions a afegir, ja fora de termini. El temps és relatiu en aquestes qüestions mundanes de la tala d'arbres.

4 comentaris:

La Intransigent ha dit...

Però, el Mulà Omar encara està viu?
Tu que ets un home cultivat. És cert que va fugir amb un ciclomotor pel desert Afganès? N'he sentit rumors que no he pogut confirmar mai.

arnau ha dit...

Certament, els mitjans de comunicació no han ampliat aquella novelesca informació sobre la fugida del Mulà Omar amb Vespino pel desert afganès, fent parades als camps d'opi per a refrigerar-se. Visualitza la imatge, el Mulà, amb un ull, un braç, i un nas, quasi com Millán Astray volant a la mateixa velocitat "de la semillum" que Ángel Nieto quan guanyava mundials de 50cc. Quina visió més emotica, heroica i mítica..

arnau ha dit...

En aquesta adreça es debat sobre la personalitat del Muly Omar i es fa referència a la seva passió pels ciclomotors de poca cilindrada, és a dir, la seva travessa en Vespino. De Kandahar a la lluna amb una moto a pedals:

http://lacomunidad.elpais.com/el-inconformista-digital/2008/2/3/el-escurridizo-mula-omar

eltolerant ha dit...

"deu ni do", la veritat q pel he llegit al blog, ets describiria, entre altres coses, com un historiador incansable i apassionat¡¡ Em recorda a una amiga de la UAB q està estudiant historia, doncs tb es la seva vocació¡¡¡¡ I q injust q guanyis tampocs diners¡¡¡