Una nova pàgina amb centenars de llibres digitalitzats d'història, economia, història intel.lectual... (quin estrès!!!!!). Ara des d'Àustria.

Abans de dir res, una recomanació: aneu a Viena! El Donau, la neu,... un aire mediterrani quan les orelles senten alemany!? Vinga a comprar bitllets d'avió (avís, Ryanair et deixa a Bratislava i la qüestió autobus no resulta senzilla).

Ara la informació. Aquesta és la definició que fa d'ell mateix el The Ludwig von Mises Institute: is the research and educational center of classical liberalism, libertarian political theory, and the Austrian School of economics. Working in the intellectual tradition of Ludwig von Mises (1881-1973) and Murray N. Rothbard (1926-1995), with a vast array of publications, programs, and fellowships, the Mises Institute, with offices in Auburn, Alabama, seeks a radical shift in the intellectual climate as the foundation for a renewal of the free and prosperous commonwealth.

En aquesta dreça hi podreu trobar desenes de llibres d'història, també hi podreu accedir a bibliografia de moltres altres temàtiques: http://mises.org/literature.aspx?action=subject&ID=121

Algunes veritats (si més no dins el meu cervell), sobre els (alguns) historiadors. Cadascú que es situi!

"Historiador A. nònim amb gos estressat", Gisela Bou (Col.lecció particular), 2008.

Nota de l'editor: En aquell setembre de 2008 el sempre atent gos-home Montag restava conmocionat pel seu retorn de Corsèga i el conseqüent estrès postvacacional.

1.- Deia en George L. Mosse en la seva autobiografia que us comentava fa uns dies, que no havia tingut vida més enllà de la història. Que la seva existència s'havia "limitat" a respirar per a poder investigar, escriure i impartir classes. Certament, l'entenc, amb l'excepció de les hores esmerçades a les aules, i amb una dosi de vida més enllà dels llibres, documents i altres objectes producte de la tala d'arbres aquí i allà.

Seguint Mosse, és veritat que com a historiador, en un viatge qualsevol un no pot evitar entrar a les llibreries, o més encara, fer múltiples viatges d'investigació d'arxiu, quasi buscant excuses per a fer-los. De tant en tant, algú hem recorda la meva voracitat arxivística. I no serà pel meu bon fer amb el personal dels arxius (ja vaig exposar la meva simpatia natural o, qui sap, artificial en un altre missatge).

2.- Tot historiador, bibliòfil, corcs o altres bestioles menjapapers, s'intenta envoltar de a) persones que li suministrin llibres i altra paperassa, b) col.legues amb qui fer intercanvis, c) llibreries de confiança, d) llibreries de vell i, millor encara, de "saldos", trastos,... e) Mercats de Sant Antoni "around the world", f) Pàgines temptadores d'Internet En el meu cas jo en tinc una mica de cada. A tall d'exemple, a Mura hi ha un antiquari a l'engròs on de tant es pot anar a cercar llibres; a Bologna, la ruta de llibreries és increible, amb còctels i aperitivi pel mig...

3.- El "pobre" professor universitari, al marge de no pagar al MNAC, amb un sou com el meu de 334 € viu sempre a l'espera de l'arribada dels privilegis de les classes altes: tíquets restaurant, poder aparcar al parking de la Facultat,... Però, s'ha de dir, que la cerca de beques, ajudes o feines d'encàrrec, al marge de l'intent de guanyar premis, ESTIMULA. Quin remei!

4.- La vida editorial, ai, ragazzi (com diria en Dino del Gran Bar de Bologna després de servir-nos un Margarita), è difficile. En els nostres temps els llibres sembla que passin un procés d'anàlisi a consciència de la Santa Inquisició, la Censura franquista el Mulà Omar i qui sap si també d'algún funcionari que ha d'aprovar-ne l'ajuda per l'edició. De la collita del 2008, la pròpia i la d'altres, potser en gaudim o en deplorem els resultats el 2010. Per aquell moment ens quedarà les escenes de dramatisme de l'autor en haver localitzat 50 documents, 15 llibres i 24 correccions a afegir, ja fora de termini. El temps és relatiu en aquestes qüestions mundanes de la tala d'arbres.

L'humor gràfic i la política internacional, i III.

De moment aquest serà el tercer i darrer missatge amb imatges. Més endavant ja es veurà si n'hi ha més. Si algú manifesta interés s'ampliarà el fons.

Les dates respectives són: 10-VII-1934; 9-IV-1933; 4-VIII-1934; 8-III-1933; 8-II-1933 i 13-ix-1932.

Per a veure amb total nitidesa premer sobre la imatge.

L'humor gràfic i la política internacional, ("La Publicitat", 1932-1934) i II.

En aquests altres destaca, per sobre de la resta, un en el que Stalin i Mussolini es pregunten l'un a l'altre: "Has sentit parlar d'un tal Dencàs?" Ei, i és del 26 de gener de 1933, quan Dencàs encara no era una estrella mediàtica. Així, l'ordre dels dibuixos i les dates és: 27-VIII-1934; 13-VIII-1933; 26-I-1933; 29-III-1934; 10-IV-1934 i 2-VII-1934.

L'humor gràfic i la política internacional ("La Publicitat", 1932-1934), i I.

Aquesta és una primera sèrie de vinyetes d'humor gràfic del diari català de Barcelona i portaveu d'Acció Catalana, publicades sobre la política internacional de l'any 1932-1934. El he anat recollint en diferents recerques de premsa i algún dia se'n faran ves a saber que?! D'esquerra a dreta i de dalt a vaig les dates respectives són: 23-VII-1933; 23-XII-1932; 30-III-1933; 28-III-1933; 30-IV-1933; 24-VI-1933 i 5-IX-1933. Essencialment tracten de l'ascens del nacionalsocialisme al poder i dels conflictes generats per la Itàlia de Mussolini i el Japó Imperial i imperialista en l'escena internacional.

Perdoneu el desordre cronològic "ma la vitta è cosí".

Important: per a veure les imatges a la perfecció prèmer sobre la imatge i s'ampliarà.

La història dels historiadors. Sobre George Lachmann Mosse

George L. Mosse, Haciendo frente a la historia. Una autobiografia, València, PUV, 2008, 28 €, 250 p.

Llegir un llibre en menys de 48 hores sempre és una gran satisfacció. Tornant de Corsèga via Niça, 7 hores de vaixell més 7 de cotxe, més 2 hores del diumenge he llegit l'autobiografia de l'historiador alemany George L. Mosse (1919-1999). Una excel.lent lectura per a un historiador jove. I és que a vegades és interessant conèixer quina persona hi ha darrere de certs llibres o articles (puc recomanar en aquest mateix sentit el llibre d'Eric Hobsbawm, Anni interessanti, BUR, Milano, 2004, 10 €, 491 p.; edició anglesa del 2002, Interesting Times: A Twentieth-Century Life). En el cas de Mosse, al qual jo conec a partir de les traduccions italianes dels seus llibres sobre nazisme i nacionalisme publicats per Laterza (en castellà n'hi ha alguns publicats, però una part reduïda de la seva producció, i a les biblioteques universitàries catalanes, segons el CBUC hi ha 2 miserables exemplars de llibres seus), m'ha fet pensar en diferents qüestions.

Per una banda, queda la interessantíssima vida de Mosse, fill d'una de les famílies més riques de l'Alemanya d'entreguerres. Propietària d'un imperi editorial i publicitari europeu i, sobretot, jueva i liberal. La sort permeté que Mosse escapés dels nazis a finals de 1933 i iniciés una llarga vida d'exiliat, de luxe, a Gran Bretanya, França i els Estats Units. A més, a la condició de jueu, Mosse i afegia la d'homosexual que, juntamnet amb l'altra, conformaven el que ell anomena la doble exclusió de la societat de la qual fou víctima al llarg de tota la seva existència.

Tanmateix, si el relat de la seva vida és d'un gran interés, el que ha d'atreure la mirada de l'historiador és la seva narració sobre la seva formació inicial, la decisió (aparentment banal) d'esdevenir historiador, l'evolució de la seva carrera professional i l'elecció de les temàtiques d'estudi. Pel que fa al primer aspecte, Mosse ens descriu les seves escasses aptituds per a l'estudi, fet que l'allunyà de la història en gran mesura i que li dificultà arribar al que posteriorment seria la seva trajectòria professional. En referència a la seva entrada al món acadèmic, Mosse ens descriu, sense complexos, la sort de que gaudí i la importància del seu cognom. És a dir, que relata uns primers anys de carrera acadèmica marcats pel poc mèrit propi. Unes confessions valentes fetes, això sí, des d'un present on la seva tasca investigadora ja restava del tot consolidada. En darrer lloc, els seus elements d'estudi, patiren una evolució i transformació radical amb el pas dels anys: des de l'Anglaterra dels segles XVI i XVII, a l'anàlisi del nacionalisme i el nazisme en relació a la cultura de masses, la sexualitat o la propaganda. Certament, com ell mateix diu, segurament ja abans de començar a treballar sobre aspectes relacionats amb la seva Alemanya natal, l'Anglaterra del XVI ja destilava quelcom de germànic del XX. La seva propia trajectòria l'impulsà a treballar sobre uns temes que el tocaven personalment. Un historiador provocador i amb una complicada relació amb la seva doble condició d'exclòs. Jueu antisionista i posteriorment amb comunió amb Israel, homosexual autoreprimit, els seus estudis provocarien a gran part de la comunitat historiogràfica. I és que d'això es tracta no! Amb arguments, és clar!

És també apassionant llegir els comentaris que fa sobre els metodes d'investigar, de fer classes o de viure dins dels Departaments de les diferents universitats en les que va treballar, des de la d'Iowa, Wisconsin o Tel Aviv. Moltes coses són encara iguals a les universitats catalanes i a les de la resta del planeta.

Sens dubte una lectura molt recomanable per a qualsevol que li interessi la història, per als historiadors i per als alumnes d'història. Certs historiadors molt propers haurien de fer el mateix exercici d'instrospecció, i no dic noms.

Per al seu llegat, veure la pàgina del George L. Mosse. Program in History

Novetats d'articles, llibres i accessos a bases de dades incorporats al blog

Australasian Digital Theses Program: accés a milers de tesis doctorals d'Austràlia i Nova Zelanda: http://adt.caul.edu.au/homesearch/advancedsearch/

Tesis Canada Portal: Tesis a text complert del Canadà

http://amicus.collectionscanada.ca/s4-bin/Main/BasicSearch?coll=18&l=0&v=1

Irujo en Londres (1939-1945). http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/vasconia/vas32/32099132.pdf

LOST MEMORY - LIBRARIES AND ARCHIVES DESTROYED IN THE TWENTIETH CENTURY

http://www.unesco.org/webworld/mdm/administ/pdf/LOSTMEMO.PDF

LA RIVENDICAZIONE FASCISTA DELLA CORSICA (1938-1943), Marco Cuzzi

http://www.cg06.fr/culture/pdf/rr187-rivendicazionefascista.pdf

Trágicos y cómicos. Los corsos y el Estado francés, J.L. Fabiani

http://www.desclasificacion.org/pdf/Fabiani.pdf

ARCHIVIO DELLA NATIO CÒRSA (a cura di Massimo Ascoli e Isabella Amadori)

http://www.archiviostorico.unibo.it/storico/pdf/natiocorsa.pdf

The Italo-Australian press: Media and Mass comunication in the Emigration World (1900-1940)

http://www4.gu.edu.au:8080/adt-root/uploads/approved/adt-QGU20070215.111854/public/02Whole.pdf

The ideology of nation and race: the Croatian Ustasha regime and its policies toward minorities in the independent state of Croatia, 1941-1945.

http://www.library.unsw.edu.au/~thesis/adt-NUN/uploads/approved/adt-NUN20070911.113128/public/02whole.pdf

'Death charged missives': Australian literary responses to the Spanish Civil War

http://eprints.usq.edu.au/3199/2/Beasley_2006_whole.pdf

Disputed State, Contested Nation: Republic and Nation in Interwar Catalonia

http://www.collectionscanada.gc.ca/obj/s4/f2/dsk1/tape11/PQDD_0027/NQ50182.pdf

From Indifference to internent: An examination of RCMP responses to Nazism and Fascism in CanadaFrom 1934 to 1941

http://www.collectionscanada.gc.ca/obj/s4/f2/dsk2/ftp04/mq23157.pdf

Corsica: diferents punts d'interès històric

Acabat de tornar de Corsèga apunto a qui vulgui llegir-ho diferents punts d'interès històric. Per una banda, i deixant al marge la fallida conquesta catalana del segle XV de la qual només en queda l'escala de Bonifaziu, hi ha diversos elements de gran suggerència. En primer lloc, voldria fer esment de la figura històrica de Pasquale Paoli, pare de la pàtria corsa i fundador de la Corsèga independent de mitjans del segle XVIII (redactor de la seva Constitució, creador de la Universitat de Corti, etc). En fi un gran personatge oblidat.

Una primera referència que em ve de part del professor Ucelay-Da Cal que m'encarregà la compra d'alguns llibres sobre Paoli per a conèixer amb més profunditat el personatge que construí el primer estat constitucional del món abans de la Revolució Americana que derivaria en la creació dels Estats Units o de la mateixa Revolució Francesa del 1789.

Per altra banda, anar a Corsèga sempre estimula l'interès per la seva problemàtica terrorista, nacionalista o identitària (per a una visió veure aquests textos article i altres, alguns més: primer). La veritat és que jo vaig anar l'any 1997 abans de l'assasinat del prefecte Erignac i, a diferència d'ara, la presència de la violència, en forma de pintades, fotografies dels grups armats (FLNC...) estava molt i molt present. Cap senyal de trànsit s'escapava dels forats de bala -avui en dia, molt ocasionals-. Per a l'opinió de la premsa escrita veure aquest text: http://www.freewebs.com/johnrichardson/Representing%20Corsicans_redraft.doc

A agost de 2008, Corsèga a patit grans canvis. Després de les negociacions de Matignon 1999, l'aprovació d'una autonomia parcial, l'inclussió del cors com a assignatura obligatòria al sistema escolar i, sobretot, la inversió multimillonària en una illa abandonada per l'Estat Francès, han reduit la presència al carrer de la problemàtica política i de la violència. Les carreteres s'estan arreglant a marxes forçades, i creieu que feia falta. Els euros arribats del continent es noten molt i en la immensa majoria de l'illa. Encara a l'interior i manca una gran dosi d'inversió pública, tanmateix. Per a una anàlisi comparat entre Corsèga i les Illes Aland a Finlàndia (un altre tema molt interessant, veure aquest text).

Per altra banda, dins de la qüestió nacionalista corsa hi ha la difícil relació amb Itàlia i la italianitat. Certament, la llengua corsa és l'única oficialització d'un dialecte italià. Res més que això és la llengua corsa derivada del genovés. La presència genovesa durant 800 anys ha deixat un idioma que es pretén independent però que simplement varia algunes lletres de l'italià normatiu. Així, i és un cas curiós, l'administració francesa ha conservat com a propis els noms amb italià normatiu Ajaccio, Bonifaciu, Corte, i no els ha afrancessat. Només en comptades localitats com Ile Rousse (Isula Rossa). Des de Matignon tots els cartells de carretera estan també en cors: Ajaccio-Aiacciu, Bonifaciu-Bunifaziu, Corte-Corti, Calvi-Calvi...

La relació amb els italians té un especial interès en el període del feixisme italià que, durant més de quaranta anys, intentà crear un moviment nacionalista cors que reclamés la annexió a Itàlia de l'illa. Sobre aquesta qüestió us puc recomanar el llibre de Jean-Pierr Poli, Autonomistes corses et irrédentisme fasciste, 1920-1939, Còrsega, DCL Editions, 2007, 338 p., 22 € i també l'article de Marco Cuzzi que tracta el període 1938-1943 on s'inclou l'ocupació italiana de l'illa entre 1942-1943.

Biblioteca Digital Balear. Universitat de les Illes Balears (i Pitiuses)

En aquesta link podreu consultar tota la revista "Mayurqa" des de 1969 al 2003. També podreu accedir a la revista d'Artà "Llevant" que es publicà entre 1916 i 1931.

Jornades d'estudi sobre Joan Estelrich (Palma de Mallorca-Felanitx, 17, 18 i 24 d'octubre 2008)

Posso a disposició de quelsevol interessat, el programa de les jornades sobre Joan Estelrich que es celebraran a l'illa de Mallorca properament. Després de certa insistència he aconseguit una informació no disponible a la xarxa. Adjunto un link amb el Consell de Mallorca on s'especifica la normativa per a comunicacions (es poden lliurar fins el dia 18 d'octubre, 12 pàgines com a màxim). Des d'aquí animo a tots els historiadors que tinguin quelcom a dir sobre la polifacètica i interessantíssima figura de Joan Estelrich a participar-hi amb alguna comunicació.

JORNADES D’ESTUDI SOBRE JOAN ESTELRICH
Palma – Felanitx, dies 17, 18 i 24 d’octubre

El Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca ha considerat oportú dur a terme unes jornades d’estudi sobre la figura de Joan Estelrich, ara que es compleix el cinquantè aniversari de la seva mort.

En aquestes jornades d’estudi s’analitzarà la controvertida figura d’aquest escriptor i polític nascut a Felanitx l’any 1896, i també la seva relació amb un dels períodes més convulsos de la nostra història recent, la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista.

També seran objecte d’aquestes jornades altres aspectes del context històric i cultural de Joan Estelrich, així com de la seva trajectòria intel·lectual, com el seu catalanisme abans de la Guerra Civil, l’europeisme en temps del franquisme, o les relacions amb Francesc Cambó i la tasca al capdavant de la Fundació Bernat Metge, entre d’altres qüestions.


Divendres, dia 17 d’octubre
Centre Cultural de la Misericòrdia, Palma

10 Acreditacions i inscripcions

10.30 h Antoni Marimon:
«Mallorca en el primer terç del segle XX»

11.30 h [Descans]

12 h Isabel Graña:
«El mite com a resposta en l’acció cultural i nacionalista de Joan Estelrich»

13 h Sílvia Coll-Vinent:
«Joan Estelrich i la cultura europea del seu temps»

14.15 h [Dinar]

Sala de Plens del Consell de Mallorca, Palma

17 h Andreu Manresa:
«Joan Estelrich contra Joan Estelrich. L’home, entre la vida i el seu personatge»

18 h Francesc Guardans i Cambó
«Joan Estelrich i la Fundació Bernat Metge»

[Descans]

19.30 h Jordi Pujol i Soley:
«L’europeisme de Joan Estelrich en temps del franquisme»

Dissabte, dia 18 d’octubre
Centre Cultural de la Misericòrdia, Palma

11 h Josep Massot i Muntaner:
«Joan Estelrich durant la Guerra Civil i la seva actuació propagandística a Anglaterra»

12 h Borja de Riquer:
«Joan Estelrich i Francesc Cambó: les complexes relacions entre intel·lectuals i polítics a començament del segle XX»

Divendres, dia 24 d’octubre, a les XX h
Sala d’actes del Centre Cultural de Felanitx

Taula rodona d’homenatge a Joan Estelrich:
Damià Pons i Pons, Andreu Manresa, Carles Cabrera i Francesc Riera Montserrat


Inscripció:
del 22 de setembre al 16 d’octubre de 2008. Gratuïta

Informació:
Unitat de Publicacions del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca
Via de Roma, 1, Palma
Tel: 971 219 525
Fax: 971 219 637
gestiocultural@conselldemallorca.net

Formalització:
Presentau el full d’inscripció i una fotocòpia del DNI a la Unitat de Publicacions del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca

Nombre de places: 50

Durada: 10 hores

Sol·licitat 1 crèdit de lliure configuració de la UIB

Sol·licitada l’homologació de l’activitat com a formació permanent del professorat

Organització i patrocini:
Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca


Logos organització:
- Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca
Logos col·laboradors:
- Departament de Presidència del Consell de Mallorca
- Ajuntament de Felanitx

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ JORNADES JOAN ESTELRICH:

Nom i llinatges:
NIF:
Situació professional:
Adreça postal:
CP: Localitat:
Telèfon/s de contacte:
Adreça electrònica:
Palma, de de 2008
Signatura:

Manifest Galeusca d'historiadors (juliol 2008)

Reprodueixo aquí un manifest (en gallec) aparegut fa poques setmanes. Per a més notícies sobre aquesta qüestió veure l'article del Triangle, del blog gallec Vieiros o Europa Press. Per altra banda, per al Galeusca d'escriptors.

Os historiadores do Galeusca únense fronte ás tentativas de "uniformización" (juliol 2008)

Unha iniciativa xurdida tamén para a "firme defensa" das respectivas culturas e linguas, en favor da súa "plena normalización" fronte aos ataques que sofren nos últimos tempos.

Desde hai meses diversos historiadores galegos, vascos e cataláns estiveron a traballar de cara a conformar un Galeusca que lembrara a vella unión tripartita 'Galeuzca'.Diversas xestións, contactos e reunións deron lugar a un encontro que, para alén dun manifesto, pretende ir máis lonxe. Contodo, o punto de partida é o documento que asinan nun inicio máis de trinta investigadores e docentes de Historia dos tres países.O manifesto completo:Hai 85 anos Galiza, Euskal Herria e Cataluña eran tres realidades puxantes que camiñaban firme en favor da reivindicación da súas respectivas realidades. O medre de consciencia nacional nestes tres países fixo que en clave autodeterminista se manifestaran a través de diversas experiencias e desenvolveran con normalidade até o golpe militar reaccionario de 1936. Unha realidade que se encadraba na procura de cotas de benestar social e dignidade colectiva a atinxir nos nosos respectivos países. Nesta orde de cousas, as historiadoras e historiadores que asinamos o presente manifesto marcámonos a firme vontade de contribuírmos ao achegamento das culturas e sociedades galega, vasca e catalá, a través do recíproco coñecemento do seu respectivo pasado e a súa traxectoria cultural; necesario de cara a procurar solucións a problemas comúns. As historiadoras e historiadores galegos, vascos e cataláns abaixo asinantes, investigadores e docentes vencellados a diversas institucións de recoñecida traxectoria, -Afirmamos a nosa vontade de resgatar o espírito da Tripla Alianza de 1923, o Galeuzca de 1933 e os posteriores proxectos galeuzcanos no exilio desenvolvidos entre o 1941-46 e 1958-59, interpretados en chave inequivocamente progresista á luz das correntes de progreso social do noso tempo, así como de proxectar exteriormente a historia destes tres países nunha Europa en construción nun mundo cada vez máis globalizado. -Reafirmámonos na firme defensa das nosas respectivas culturas e linguas, procurando a súa plena normalización fronte ao ataque que estas están a sufrir por parte de sectores antidemocráticos do noso entorno social. -Esiximos desde Galiza, Euskadi e Catalunya o respecto necesario para o ensino galego, vasco e catalán, respectivamente, onde como en calquera sociedade normalizada a historia ocupe un lugar fundamental para sabermos explicar o presente e camiñarmos atinadamente cara o futuro. Así mesmo, denunciamos o recorte horario que no campo educativo está a se dar de aulas de historia, parello a unha unidireccionalidade currricular. -Denunciamos a tentativa de uniformización que se promove a instancias do aparello estatal español, coa complicidade de determinados entornos culturais en clave españolista, na que unha visión elitista da historia borra todo testemuño obreiro, republicano e popular do noso pasado. -Marcámonos o firme propósito de eliminar nos nosos territorios calquera presenza, por mínima que esta for, de simboloxía fascista e fascistizante, traballando a prol da democracia participativa e da recuperación da memoria histórica democrática. -Denunciamos a persecución que padecen investigadores por desenvolveren o seu labor profesional, desde o máis absoluto rigor. Así, pois, combateremos conxuntamente calquera ataque que se puider dar nesta liña. Por último, facemos un chamado a todos os profesionais da Historia a que aprofunden no coñecemento do noso pretérito e asuman unha función social activa en favor da normalización dos nosos respectivos países. Primeiros asinantes: -Fernando Acuña Castroviejo, catedrático de Arqueoloxía da USC -Bieito Alonso, profesor de Historia e membro do Consello da Memoria-Pere Anguera, Catedrático de Historia Contemporanea da Universitat Rovira i Virgili-David Agustí, investigador e profesor de Historia -Beleren Bakaikoa, investigador e profesor de Historia do Dereito da EHU-Xusto Beramendi González, catedrático de Historia Contemporánea da USC -Jordi Casassas Ymbert, profesor da UB -José Manuel Castells, investigador e profesor de Historia do dereito da EHU -Josu Chueca, contemporaneísta e docente da EHU -Manuel Costa-Pau, investigador e editor -Uxío-Breogán Diéguez, director do CEDAB e membro do Consello da Memoria -Xavier Díez, investigador e xornalista-Xosé Estévez, modernista e contemporaneísta, profesor da UD -Lourenzo Fernández Prieto, catedrático de Historia Contemporánea da USC -Josep Maria Figueres, historiador e profesor da UAB -Josep Fontana, Catedrático de Historia da UPF-Antoni Furió, director de publicacións da UV-Pere Gabriel, catedrático de Historia Contemporánea da UAB-Xoán Carlos Garrido Couceiro, investigador e membro do Consello da Memoria -Antoni Gavaldà Torrents, profesor de Historia Contemporánea da URV -Jon Gurutz Olaskoaga, investigador e profesor de Historia do dereito da EHU -Francisco Letamendia, contemporaneísta e profesor da EHU -Anselmo López Carreira, medievalista e catedrático de Historia -Xosé Antonio López Teixeira, medievalista e docente de Xeografía e Historia-Jose Mari Lorenzo, contemporaneísta e profesor da UD -Bernardo Máiz, investigador e catedrático de Historia -Jordi Oliva, investigador, activo do Centre d'Història Contemporània-José Luis Orella Unzué, medievalista e modernista, profesor da UD -Dionísio Pereira, investigador e membro do Consello da Memoria-Manuel Perez Nespereira, investigador, Grup d'Estudi d'Històira de la Cultura i dels intel.lectuals, UB-Héitor Picallo Fuentes, investigador -Enric Pujol, investigador e profesor de UAB -Hilari Raguer, historiador e monxe de Montserrat -Francisco Xavier Redondo Abal, investigador-Francesc Roca, economista e historiador -Fermí Rubiralta, investigador e docente de Historia -Marcos Seixo Pastor, investigador e docente de Historia -Felipe-Senén López, Arqueólogo e Museólogo-Antoni Simon i Tarrés, Catedrático de Historia da UAB-Jaume Sobrequés i Callicó, Catedrático de Historia de Catalunya da UAB -Antonio Somoza Cayado, investigador do Proxecto de Investigación Interuniversitario “As vítimas, os nomes, as voces e os lugares”-Virginia Tamayo, investigadora e profesora da Historia do Dereito da EHU -Lluís Ferrán Toledano González, profesor de Història Contemporánea da UAB -Josep María Torras Ribé, profesor titular de Historia Moderna da UB -Ramón Varela Punhal, investigador e docente-Xosé Ramón Veiga Alonso, profesor titular de Historia Contemporánea USC -Carlos Velasco Souto, profesor titular de Historia Contemporánea da UdC.

Fons fotogràfic del Partit Comunista d'Espanya i de la Junta de Defensa de Madrid

En aquesta adreça podreu consultar els centenars de negatius digitalitzats del fons del PCE durant la Guerra Civil conservats a la Universidad Complutense de Madrid: http://www.ucm.es/BUCM/atencion/17952.php

A més també podeu trobar altres fons digitalitzats: http://alfama.sim.ucm.es/3DGreco/modulos.php?name=digital Per altra banda, també també és molt interessant el fons fotogràfic de la Junta de Defensa de Madrid.

Alcalá-Zamora a la xarxa

En aquesta adreça podreu trobar una àmplia llista de documents (llibres de les jornades organitzades sobre la seva figura, articles seus, etc.) del que fora primer president de la II República Espanyola entre 1931 i 1936, Niceto (o Nícet com deia la premsa catalana dels trenta) Alcalá-Zamora: http://www.epriego.com/niceto/list_fondo.asp?action=TipoDocumento&nombre=Libro&enviar=Buscar&tabla=2001

Alcalá-Zamora fou un personatge de complicada trajectòria política durant els convulsos anys de la II República. President del govern durant els primers mesos del nou règim, posteriorment a ésser substituit per Azaña i alçat al càrrec del cap de l'Estat, iniciaria una polèmica relació amb les esquerres republicanes. Catòlic i conservador, però en aquells moments republicà, el seu paper durant el primer bienni l'enemistà amb les dretes, mentre que el segon bienni el convertí en enemic de les esquerres. O més ben dit, les esquerres es convertiren en el seu enemic. Així, un cop el 16 de febrer aquestes recuperaren el poder a Espanya i Catalunya, no pararen fins que aconseguiren destituir-lo i substituir-lo per Manuel Azaña.

Per a una biografia seva.

Documentals sobre la Guerra Civil i altres material

En aquesta adreça podreu visualitzar diferents documentals i noticiaris de la Guerra Civil i d'altres materials sobre història contemporània: http://www.brightcove.tv/channel.jsp?channel=219646953&lineup=281859647&firstVideo=0

Per exemple, l'interessant documental "Asaltar los cielos" sobre l'assassinat de Lleó Trotski i el seu executor el català Ramon Mercader: http://www.brightcove.tv/title.jsp?title=1019472246&channel=219646953&lineup=400725176

Una pàgina amb desenes de documentals.

Ma quanta raggione!!!!

La sentència no necessita de cap comentari.

Ex-libris de Rafael Patxot Jubert (1872-1964), obra d'Alexandre de Riquer (1856-1920).