Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimecres, de gener 26, 2011

La Biblioteca de Josep Termes al Museu d'Història de Catalunya




El Museu d'Història de Catalunya rep més de 25.000 volums de la biblioteca de Josep Termes
Ara fa un any l'historiador va ensenyar la biblioteca, ara venuda, a VilaWeb TV

Fa un any l'historiador Josep Termes va ensenyar la seva extraordinària biblioteca, constituïda per 25.400 volums i uns 10.000 documents i col·leccions d'objectes curiosos, al periodista Andreu Barnils (vídeo). Aquest document videogràfic és ara un material testimonial de primer ordre, perquè Termes s'ha venut la biblioteca. Tenia la idea que algun dels seus fills se'n fes càrrec, però cap no s'hi ha interessat, i aquesta tardor se la va vendre a l'Obra Social de la Fundació la Caixa que l’ha lliurada al Museu d'Història de Catalunya. És una de les grans biblioteques especialitzades en moviment obrer i nacionalisme.

Aquesta setmana ha començat el trasllat a la biblioteca del museu, que amb aquesta incorporació doblarà amb escreix els volums que tenia fins ara.

La Caixa va comprar els 25.400 llibres i documents per 1.800.000 euros, segons el museu. Aquesta biblioteca és única, entre més coses, pels cent títols i escaig sobre estudis de la premsa; pels llibres dedicats als moviments polítics i socials propis del país o que hi han tingut presència; per molts llibres publicats a l'exili des del 1939; per la col·lecció de revistes d'època i la de làmines, cartells, auques, postals, cromos…; fins i tot hi ha un disc que narra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. A més, conté les traduccions d'autors russos i soviètics d'Andreu Nin, publicades per l'editorial Proa els anys trenta.

dimarts, de gener 11, 2011

Hitler und die deutschen. N'esperava més!



Fa pocs dies vaig visitar l'exposició del Museu d'Història Alemanya de Berlin "Hitler und die deutschen". Certament, era interessant veure com explicaven els propis alemanys el període nazi i les implicacions col.lectives de la societat local respecte al règim liderat per Adolf Hitler. Tot i aquestes expectatives, i sense desmerèixer el discurs de la mostra per al públic general, jo m'esperava més. Sens dubte que és molt interessant visualitzar en directe una bona mostra d'objectes d'e`poca molt variats, però trobo a faltar un anàlisi en profunditat dels motius que varen conduir una part substancial de la societat alemanya a donar suport al NSDAP en els anys previs a l'ascens al poder (1929-1933) i ja després en plena dictadura i guerra (1933-1945). No s'em va explicar res de nou. Tanmateix, si algú ha de passar per Berlin que hi vagi, no fa cap mal.
Aprofito per a dir quelcom de similar del Museu Jueu de Berlin. Hi manca una certa revisió del seu discurs.

dimecres, de desembre 22, 2010

La Storia siamo noi, sempre!!!!




Per a qui pugui mirar-ho per satèl.lit o per Internet:

L'appuntamento con La Storia siamo noi è per giovedì 23 dicembre alle 23.40 su Rai Due con "L'enigma Violet Gibson. La donna che voleva uccidere Mussolini"
Anteo Zamboni vindria després... l'any 1926 va ser prolífic amb mostres d'afecte frustrades al Duce.

spot

Per a la pàgina del programa:
http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/




Per a Rai 2 i Rai Storia per Internet



dimecres, de desembre 15, 2010

Ai, quines coses que té la vida!





Wikileaks

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
Cable del consolat de Barcelona

La diplomàcia nord-americana estava preocupada pel "separatisme" d'alguns membres del PSC
El consolat de Barcelona va mostrar la seva inquietud per les tensions entre els socialistes catalans i el PSOE, segons un cable que publica avui el diari 'El País'

REDACCIÓ Barcelona Actualitzada el 15/12/2010 09:56

El fundador de WikiLeaks, l'australià Julian Assange Reuters.
La diplomàcia nord-americana estava preocupada per la política suposadament "separatista" d'alguns membres del PSC, segons un cable del consolat de Barcelona filtrat per Wikileaks que publica avui el diari El País. En el missatge, de l'agost de 2008, després del congrés celebrat pels socialistes catalans, el consolat va fer-se ressò de la tensió entre el PSC i el PSOE, les veus que reclamaven un grup propi al Congrés i d'un hipotètic "risc de ruptura", que "portaria a la derrota totes dues formacions".

Els funcionaris del consolat es van fixar en la frase de José Montilla al congrés del PSC: "T'estimem, José Luis, però estimem més Catalunya". El consolat es va preguntar per què el PSC donava prioritat al catalanisme per davant del socialisme i va concloure que "tot i que una gran majoria de catalans no volen la independència, el que sí que volen és ser respectats per la resta d'Espanya". El cable també mostra sorpresa per l'actitud "agressiva" d'Antoni Castells en la negociació pel model de finançament.

El missatge del consolat considera que el Partit Popular català té "líders impopulars amb idees impopulars" i augura que si no aconsegueix més suport a Catalunya difícilment podrà tornar al govern de Madrid. El document fins i tot esmenta que Mariano Rajoy va situar Alicia Sánchez-Camacho a la presidència del partit "unilateralment i a l'últim minut".

El consolat opinava també sobre la Casa Gran del Catalanisme, el projecte d'Artur Mas, restant importància al gir catalanista de CiU perquè "reclamava vagament una Catalunya sobirana a l'Europa del segle XXI". Pel que fa a ERC, els funcionaris nord-americans eren profètics en pronosticar "temps difícils" per les pugnes internes.

diumenge, de desembre 12, 2010

Viva os Alfarrabistas do Porto e outras livrarias!!





Gran ciutat Porto. Bones llibreries. Cal anar-hi. Potser amb un excès de turisme espanyol mancat de la delicadesa pel gust de la llengua portuguesa i de les seves varietats de "bacalhau". Exemple de la situació portuguesa. Vestigi del que ja no passa enlloc. Centre abandonat amb edificis de gran factura però sense habitants. Negocis pels quals pagaria qualsevol a la resta d'Europa buits... Llibres a preus raonables (Rúa das Flores, Rúa Ceuta...). No té pèrdua. Menjar a preus ridículs. Visca Portugal i el portuguès!!!

Recomanació? Un llibre del 2007: Pedro Aires Oliveira, Os despojos da Aliança. A Grã-Bretanha e a questão colonial Portuguesa 1945-1975, Lisboa, Tinta da China, 600 p., 24,15 € (preu on-line). Per altra banda, és del tot recomanable la visita a la web de l'editorial.

dijous, de desembre 02, 2010

Tot canviarà per a deixar-ho tot igual? Quin mareig!


Caldrà veure que canvia. El que està més clar que mai és que el mareig del nacionalisme català és històricament extraordinari. Quantes voltes serem capaços de donar abans de ser decididament independentistes? Mamma mia! Quanta biodramina! Quin ridícul més extraordinari! Anys de discursos a mig camí, amb cops de volant monumentals, amb frenades en sec, amb metàfores... per favor, que això és més esgotador que participar en una marató! Algun cervell ja ha mort, dimitit o deixat estar! Passem a d'altres coses!

dijous, de novembre 18, 2010

Ha començat el circ electoral!

Quantes neurones perdrem pel camí?

dijous, de novembre 11, 2010

Per sort algunes coses canvien al llarg de la història (del llibre 'Il buon comportamento', Ministero della Difesa, 1952)




Les minories russes al Bàltic i altres recomanacions


Llegeixo i recomano el llibre de Giulietto Chiesa, Il candidato lettone. Inedite avventure di un alieno in Europa, Milano, Ponte alle Grazie, 2010, 16 €, 240 p Interessant assaig d'un candidat italià, comunista, a les llistes d'un partit russòfon de Letònia durant les eleccions europees del 2009. Suggerent per a conèixer d'una manera parcial, a vegades prou discutible, però a la fi útil per a començar a familiaritzar-se amb la situació de les minories russes que quedaren atrapades en tots els estats ex-soviètics després del 1991.

Escolto i recomano també Ali Farka Touré i preparo futurs viatges per Europa amb la guía 'Guide du voyager en Europe', d'Hachette de 1860 comprada a Bologna el darrer cap de setmana.
Benvolguts, si voleu comprar llibres a bon preu, aneu a Bologna. Per totes bandes afloren els llibres i el paper imprès en general.

dissabte, d’octubre 30, 2010

La Stampa (1867-2005), per fi!!!


Alla fine!!!! Già é accessibile!!!! Ja podeu consultar l'Hemeroteca Digital del diari de Torino "La Stampa", tot i que amb alguns problemes a l'adreça :
http://www3.lastampa.it/archivio-storico/
2-XI-2010: això ja funciona!!!!

dilluns, d’octubre 11, 2010

Desapareixen les Antilles Holandeses del Carib


Curaçao i Sint Maarten: dos nous estats al mapa
Ahir van desaparèixer formalment les Antilles Neerlandeses

Ahir, 10-10-10, van deixar d'existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l'antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s'havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d'aquests canvis.

Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d'ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.

Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l'endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L'acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s'acosta a 1.700 milions d'euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d'ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat.

Tant a Curaçao com a Sint Maarten s'han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.

A més del neerlandès i l'anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d'espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes.

dijous, de setembre 16, 2010

Esperem que no ens afecti gaire!....






El tancament d'Arc de Berà afecta el 25% del sector editorial català
Els editors afectats demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el finançament del deute · A partir de l'1 d'octubre volen recuperar la normalitat
Dijous de la setmana passada, la històrica distribuïdora Arc de Berà va comunicar que tancava a les gairebé cent quaranta editorials amb què treballava: aproximadament el 25% del sector editorial català. No era una notícia esperada i va deixar els editors glaçats. De llavors ençà aquests no han parat de fer gestions i reunions. Ahir a horabaixa, una trentena d'editorials afectades van acordar i difondre un comunicat (pdf), en què demanen la intervenció de la Generalitat per a garantir el pagament del deute; també proposen algunes vies de solució. Sigui com sigui, els editors volen transmetre un missatge de tranquil·litat als llibreters i asseguren que l'1 d'octubre tot tornarà a la normalitat.
Dilluns, 13 de setembre, l'Arc de Berà va prendre oficialment la decisió de tancar en una junta general extraordinària. La distribuïdora, fundada el 1971, ha deixat sense pagar a les editorials els diners que corresponen a les vendes de Sant Jordi. L'Arc de Berà diu que no fa una suspensió de pagaments, sinó un tancament ordenat, i que tothom acabarà cobrant. Però el comunicat dels editors és clar i ordenat també, i en una primera part diuen que el deute és molt important i demanen a la Generalitat que hi intervingui per garantir el cobrament. Fa el comunicat: 'Les editorials afirmen que la crisi deguda al tancament els deixa en una situació financera molt delicada, atesa la quantia del deute, que coincideix amb el venciment més important corresponent a la campanya de Sant Jordi.'Continua el comunicat: 'En aquesta situació, les editorials presents a la reunió han designat uns representants que exposin a la Generalitat de Catalunya la situació, i que demanin a l’administració catalana que intervingui en aquest afer, facilitant el finançament necessari, amb la màxima urgència, per tal de pal·liar els efectes que aquesta situació pot desencadenar. Centenars de llocs de feina directes i indirectes es poden veure afectats, a més dels proveïdors (impremtes, papereres, empreses de fotocomposició, etc.) i les llibreries.'Entre les editorials afectades que rubriquen el comunicat hi ha: Algar Editorial, Angle Editorial, Animallibres, Arola Editors, Editorial Base, Editorial Barcino, Edicions Bromera, CCG Edicions, Cocobooks, Cossetània Edicions, Edicions Dau, Dux Editorial, Edicions el Pirata, Eumo Editorial, Editorial Flamboyant, Editorial Fonoll, Editorial la Desclosa, Editorial Intermon Oxfam, Editorial Laertes, Lectio Ediciones, Editorial Milenio, Editorial Omicron, Onada Edicions, Pagès Editors, Perifèric Edicions, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Edicions Saragossa, SD edicions, Símbol Editors, Editorial Sombra, Publicacions URV, Xarxa de Llibres i Viena Edicions.I ara què?El comunicat també explica que 'els representants de les editorials han parlat del futur de la comercialització. L’Arc de Berà, una empresa distribuïdora amb un perfil tradicional, portava a terme d'una manera integrada totes les funcions de distribució: venda de llibres mitjançant els seus comercials; tasques de logística (magatzem, selecció i transport); i facturació als punts de venda. En aquest sentit, les editorials reunides han manifestat la seva proposta d'un model molt més modern i eficient que separa els tres processos descrits, per tal de buscar la màxima eficiència.'Les solucions seran diverses com diverses són les cent quaranta editorials afectades. Entre les que tenen un volum més alt de facturació hi ha Cossetània, Bromera i Angle. Aquestes tres tenen una situació diferent de la resta, perquè van ser fundadores de la plataforma digital Edi.cat i el gener d'enguany van engegar la Xaxa de Llibres i van posar en marxa un equip de comercials que es dediquen a informar i a promoure els seus llibres a les llibreries. En canvi, hi ha editorials que tenen totes les tres columnes de la distribució a l'Arc de Berà.El responsable de Xarxa de Llibres, Enric Faura, assegura que aquesta comercial està disposada a donar resposta a la nova realitat, creixent, incorporant més editores que comparteixin el seu model comercial. Però hi ha empreses que s'estimaran més d'apuntar-se a una altra distribuïdora, sia a Àgora, a les Punxes...Un primer avís el 2008La crisi de l'Arc de Berà es remunta a l'any 2008, quan el Grup 62 va crear la distribuïdora Àgora. S'emportava segells tan importants com Columna, que fins llavors havia distribuït l'Arc de Berà. Ara, la primera sotragada va ser anterior: quan van abandonar el vaixell Enciclopèdia Catalana i el seu segell, Proa. Així ho explicava el responsable de l'Arc de Berà, Jaume Ensesa, en una entrevista de VilaWeb. En aquella avinentesa la solució va ser de formar una empresa de logística, ArcLogi, amb un gran magatzem intel·ligent situat a Gualba, de la qual l'Arc de Berà tenia el 33% de l'accionariat. Aquesta havia de ser la solució per a resistir al naixement del gran grup editorial en català. Però avui l'Arc de Berà ja no té el 33% de les accions d'ArcLogi, se les va vendre fa uns quants mesos. Jordi Farré, gerent de l'editorial Cossetània, ha passat uns dies frenètics des que ha sabut la notícia del tancament de l'Arc de Berà i ha dit a VilaWeb que la seva editorial encara no havia decidit quin camí seguiria. Cossetània és sòcia d'ArcLogi, però això no vol dir que Cossetània s'hi mantingui, segons Farré.L'1 d’octubre, represa de la normalitatEn el comunicat les editorials es comprometen a treballar per assegurar la normalitat i tenir el servei de novetats reactivat perquè arribin a les llibreries l'1 d'octubre. Les editorials també donen un missatge de confiança a les llibreries sobre la rapidesa amb què resoldran la situació actual.Diu el comunicat: 'Les empreses editorials treballen per trobar una solució que garanteixi la continuïtat del servei tant de comercialització com de logística. D’aquesta manera, la relació amb les llibreries es reprendrà ràpidament a partir del dia 1 d’octubre, quan es reactivarà el servei de novetats. La campanya de Nadal es portarà a terme amb plena normalitat, de manera que aquesta crisi se superi immediatament, sense trencar la cadena comercial.'Els editors s'han de reunir amb representants de la Generalitat divendres a la tarda. Creuen que, de la reunió, difícilment en sortiran solucions, però serà el primer cara a cara que tindran sobre el cas i sabran si podran comptar amb suport financer institucional.

dimarts, de setembre 14, 2010

Documents Diplomàtics Diversos


Aquí us enllaço amb alguns repertoris de documents diplomàtics que he localitzat darrerament. Perquè serà que no hi ha la col.lecció pertinent de documents diplomàtics espanyols?

http://www.international.gc.ca/department/history-histoire/dcer/browse-en.asp documents diplomàtics Canadà

http://www.difp.ie/ Irlanda 1919-1932

http://www.inghist.nl/retroboeken/bupo14-19/ Països Baixos 1914-1919

http://www.inghist.nl/retro/en/index_html
Llibres Història Holanda

http://www.dodis.ch/i/home.asp Suïssa
Per cert, l'axiu del diari de Torino "La Stampa" està a punt a punt (1867-2005)... quina emoció (aneu mirant el link per si de cas).

divendres, d’agost 27, 2010

La història es pot explicar de diferents maneres (National Museum of American History i Library of Congress, Washington)

Sala de consulta de la Library of Congress

Library of Congress



Fa dies que havia d'escriure aquest post, però les onades de calor successives i diferents problemes informàtics ho havien impedit. Certament, ara que fa dies que vaig marxar dels Estats Units i, concretament de Washington, l'impacte de les visites museístiques ja no és el mateix.
Tot això, per a qui vagi a la capital federal dels EUA o per a qui ja hagi visitat el National Museum of American History i la Library of Congress... Dues institucions on la història del país s'explica de maneres molt diferents. En un, el primer, en el conjunt de l'Smithsonian tot és com un parc d'atraccions on els milers de turistes locals només esperen trobar una lectura de la seva trajectòria històrica totalment triomfalista, simplista i sense reflexions més enllà del "God bless America" o "The price of Freedom". Una explicació que obvia els pobladors originals del continent americà, que sitúa totes les guerres que el país provocà al llarg del segle XIX com la lògica de l'expansió territorial, que no dubta ni argumenta res, sinó és la necessitat del militarisme per a... Una visió molt senzilla, sense escletxes i sense elements de reflexió o autocrítica. Tot i què ben vist, no sé jo si trobaríem algun museu oficial d'història d'altres països on es fes autocrítica. Tanmateix, per a l'observador europeu, el cas nord americà és tant evident que fa una mica de feredat.

A l'altre institució de Washington a la que feia referència, la Library del Congrés, la història s'explica amb molta més seriositat. Amb un punt de vista sense fisures també, però amb prou contextualització, documentació i possibilitat d'interpretació per al visitant. Una visita molt més interessant però que ho és encara més si s'ha fet l'anterior. El contrast és radical tot i trobar certes similituts. Si en el primer hi havia poca lletra, al segon, amb molt més text, el percentatge de lectura dels visitants americans bé a aser el mateix. És a dir, que el plaer per la lectura és més aviat escàs. Absorts en els vídeos o les imatges, el text quedà totalment marginat en una exposició sobre els primers pasos constitucionals americans prou suggerent i digne de visitar-se.

País interessant, imprescindible de conèixer...
Us enllaço també, ja que hi som, amb les col.leccions digitals de la Library of Congress.

dimecres, d’agost 04, 2010

Del tour pels Estats Units: de Boston a Buffalo i fins Chicago via Canadà

Huntington (Massachusetts)

Eleccions a Saugatuck (Michigan)

Entre Holland i Zeeland (Michigan)

Finnville (Michigan)

Chicago

Moltes coses tindria a dir sobre els llocs, interessants, curiosos i freaks, que hem passat en una setmana. Des del petit i acollidor Boston, al turístic Coopertown o Saugatuck, a l'inquietant Hamilton al Canadà o el curiòs Port Stanley a la riba del llac Ontario o el no menys enigmàtic Buffalo. Per no dir res d'Albany, els prats canadencs... o la cua per als controls aduaners dels EUA a Sarnia. Dels canvis de limitacions de velocitat o de...
Poques informacions. A Chicago està de moda fer footing o simular-ho, a Grand Rapids hi ha un personal de pel.lícula de... Motels de nivell, carreteres que canvien de paisatge i ens porten a poblacions de noms europeus i americans: Rome, Valparaíso, Zeeland, Holland...
Tot els sembla històric. A tot edifici, carretera, entrada de municipi hi ha la pertinent advertència que allà va passar això o allò...
Hauria de sr obligatori per a tot historiador, i persona en general, voltar món. Però fer-ho al marge de les modes i de les rutes establertes. Perdre l'oremus i anar senguint carreteres buscant, en aquest cas, l'Amèrica profunda (Estats Units, vull dir, hi ha més continent per favor).

Imatges sense explicació...