Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimecres, de desembre 02, 2009

Tot podria canviar en un instant... D'un torpede i un minaret


Ahir, a l'Archivio degli Affari Esteri, grans troballes documentals. Els anys i l'experiència als arxius van afinant l'olfacte i un ja comença a buscar en fons i capses que res sembla que tinguin a veure amb l'objecte de la investigació en curs. Bé, parlo d'un curiós telegrama enviat des de Roma a diferents ambaixades italianes del 7-IX-1937 en el que es deia que la "Marina catalana", entenguis alguns vaixells en possessió de la Generalitat, tenia diferents embarcacions de fabricació italiana amb les que pretenia atacar objectius francesos i britànics al Mediterrani per a provocar una conflagració europea. Certament, si això s'hagués arribat a produir, tot podria haver canviat. Disparant algun vaixell de la Royal Navy la sort de la Guerra Civil, de la II Guerra Mundial, etc., podria haver canviat. Ja se sap, la vida són aquells petits moments en que es decideix fer una cosa i no una d'altre. En aquest cas, sembla que no vam atacar ningú. No sé si dir que "llàstima", tampoc sé com haguèssim acabat. Tot i molt pitjor que amb el règim franquista no ho crec, sincerament. Però també s'ha de tenir la certitud que sempre hi ha quelcom de pitjor. Quina vida més "rompipalle", no?

Per aquí, sembla que allà no (grans conceptes aquests d'aquí i allà i més enllà), el debat està ara fixat en els Minarets de les mesquites "svizzere". El refèrendum suís que ha acabat amb la prohibició de construir minarets (que per cert no serveixen per cridar a l'oració) ha aconseguit prendre una mica de quota de pantalla a Silvio. Ja s'insinua que Berlusconi contratacarà amb alguna actuació espectacular... Che spettacolo!!! I per no dir res de la neta de Mussolini i els seus afers... La vida d'un individu, d'un país o d'un planeta pot canviar en un segon, com a la Catalunya del 1937 un torpede, una mina o uns trets podrien haver-nos portat a ser una altra cosa. En canvi al "Belpaese" tot canvia perquè res canvii, o més ben dit, res canvia perquè tot restà petrificat. Això sí, "congratulazioni", aquí ja som "all digital". El cul del món i amb debats increibles, però en format digital. Ai, mamma mia!!!

5 comentaris:

SALVADOR MARTIN ha dit...

Arnau!! Que tal ?? quan de temps?? Observo que segueixes en la teva línea... bé...
Soc el Salva Martin, ex estudiant teu de Història a Ciències polítiques.
Ja vaig sabent de tu a través dels teus blogs. Feia dies que et volia saludar, i he trobat l’excusa amb el tema del minaret... La veritat es que aquest post anava diriguit al teu blog, pero no se per quin motiu de eccès de caràcters no me'l deixava publicar... així que te'l envio per emeil....
així que si vols pots observar aquesta pàgina Arnau!! Que tal ?? quan de temps?? Observo que segueixes en la teva línea... bé... ja vaig sabent de tu a través dels teus blogs. Feia dies que et volia saludar, i he trobat l’excusa amb el tema del minaret... així que si vols pots observar aquesta pàgina Arnau!! Que tal ?? quan de temps?? Observo que segueixes en la teva línea... bé... ja vaig sabent de tu a través dels teus blogs. Feia dies que et volia saludar, i he trobat l’excusa amb el tema del minaret... així que si vols pots observar aquesta pàgina www.minareti.ch
Puc parlar amb certa coneixement de causa ja que,com ja saps, la meva parella es Helvètica. Sí, realment es tal com dius... Res canvia per que res es mou... però ara no han contat que el conflicte ja no necessàriament els ha de venir de fora, si no que se’ls pot plantejar des de dins. Si tu, posem el cas ( que crec que no és :-D ) fossis un català, amb poc sentiment catalanista i poc arrelat a les teves tradicions, i anessis a Roma a treballar, d’entrada no necessariament reforçaries la imatge de cara en fora sobre la teva nacionalitat.no? Ara be, si en aquesta teva nova terra d’acollida, et comencessin a discriminar i a marginar per el sol fet de ser Català, segurament que et reafirmaries sobre els teus sentiments i et posaries a la defensiva sobre la defensa dels teus drets. No seria així? I no podria donar-se el cas que com per mostrar que malgrat l’intent de marginació, tu et sents més orgullós encara de ser català i, ja no volent-te integrar en la seva ciutat, intentaries dur a terme, inclús tradicions i accions que no duies aquí, com ballà sardanes i penjar la senyera en el balcó? Doncs ara imaginem-nos que a més a més ets un Català Català com dirien alguns. No seria més fàcil que duguessis a l’extrem la teva voluntat de fer-te respectar i defensar la dignitat catalana? I si a més a més fóssiu uns quants que estiguéssiu en la mateixa situació, no duríeu, possiblement manifestacions, que podrien suposar l’alteració del “bon funcionament” de la polis Romana??? En aquest sentit, si la teva ciutat adoptiva t’hagués deixat fer, i t’haguessin respectat els drets, no podria ser que seguissis una linea més moderada i que inclòs t’adaptessis a la nova cultura, o si més no, segurament no hauries dut a l’extrem la defensa de la teva cultura?
Doncs.. bé... aquests raonaments els hi he fet intentar entendre, amb resultat negatiu. Tot i que lluny de fer un discurs previsionista, ens trobem en un cas, on degut a l’augment de la immigració en el paradís federal, neutral per naturalesa, la situació se’ls podria complicar per el sol fet de prohibir les llibertats religioses d’uns pocs, que es multiplicaran per el sol fet de ser un element reprimit, i patir la “revolució” des de dins.
Temps al temps....
Ara bé... ja que no ens vens a veure per Barcelona, qualsevol dia podem quedar a la frontera d’aquest “pur estat” el qual jo encara no m’hi sento apartat i fer la birra pendent que queda
T’animo que continuïs amb els teus blogs i que ens vagis informant de les teves novetats
Salutacions des de la UAB.
Salvador Martin

Anònim ha dit...

La veritat és que vista una mica la qüestió, em sorprenen alguns elements. En primer lloc, si la comunitat musulmana suïssa és majoritariament turca i magribina, caldria pensar que no seran dels sectors més fervorosament integristes. És a dir, i en el context suís, no seran uns Savonaroles!!! Per altra banda, sembla que en un percentatge molt feble són practicants... Certament els minarets són alts i visibles i, com tots els edificis, religiosos o civils, més o menys atractius a la vista i integrables al paisatge. Tanmateix, hi ha una qüestió prèvia. La història europea i de tot el món ha anat establint cultures i religions en uns o altres punts del planeta. Al vell món, l'arquitectura religiosa ha estat monpolitzada quasi bé per les Esglèsies catòliques, protestants, etc., però també hi ha mesquites a Bòsnia o d'altres llocs dels Balcans, a Sicília, o Sinagogues (només cla recordar la de Roma a la Via Catalana). En uns moments en que sembla que no ens enfrontarem en un conflicte religiós (tot i recordar Bòsnia i les lluites ortodoxos serbis-catòlics croates-musulmans bosnians, potser calldria fer normatives que establissin una permisivitat a tots els cultes o una moratòria també per a tots. Una altra qüestió és si un minaret al centre de Ginebra, al nucli medieval de Friburg o als prats del Ticino seria extrany?!! Potser els musulmans helvètics podrien renunciar als minarets per a tenir un centre de culte sense simbologia externa? Voleu dir que cal? A París, la gran mesquita enbelleix uns carrers no gaire agraciats. Potser es podria buscar algun lloc no gaire apreciable esteticament per a ficar-hi una mesquita que el millorés. No sé... de d'Itàlia, això ha despertat una allau de protestes de certs barris de Gènova i altres ciutats que clamen per la no construcció de mesquites. La veritat és que jo em deixxaria de collonades, que cadascú cregui en el que vulgui i construeixi el que vulgui, no parlem d'algunes esglèsies de Roma, o de Barcelona, esperpèntiques construides a la segona meitat del segle XX.

Arnau

Anònim ha dit...

Afegeixo després del sorteig del Mundial de Fútbol de Sud-Àfrica 2010: Visca Suïssa!!! Vive la Suisse!! Viva la Svizzera!!! Apa, fot-li, Schweiz!!! En romanx ja no hi arribo.

Arnau.

pcbcarp ha dit...

Pues sí, una decisión en el momento oportuno puede terminar de inclinar la balanza... O en el momento inoportuno: imagínate que el intrépido capitán de la Marina Catalana hubiera hundido el HMS lo que sea... y el Reino Unido le hubiera declarado la guerra a Catalunya. :S

Anònim ha dit...

Això hagués comportat una ocupació britànica de Catalunya? Quina por, amb aquella tradició gastronòmica nefasta que tenen!!! Podríem haver col.laborat amb la Itàlia mussoliniana i haver entrat a formar part de l'Imperi del caos amb Parmiggiano. Che bello che avrebbe stato!! Salve Duce gratuggiato, i tuoi macarroni catalani ti salutano!!!

Arnau.