Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dijous, de setembre 03, 2009

Després de passar per la Bretanya algunes reflexions...

A la Libraire d'Histoire de Nantes, per cert, no gaire ben assortida.

Fitxes de la documenació consultada al CADN

Després de la tercera expedició als Arxius Diplomàtics Francesos a la ciutat de Nantes i de fer una mica de turisme per la Bretanya, voldria fer algunes reflexions.
1.- En primer lloc, com crec que vaig dir fa un any, el CADN té una immensitat increible de documentació referent a Catalunya que fa feredat. Sembla increible que ningú s'hi hagi acostat per a treballar-la. Jo en part ho faré. Concretament en referència a la visió de la diplomàcia gala del curs de la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya. Una llarga llista d'informes, telegrames i entrevistes amb Companys i altres del Cònsols francesos a Barcelona. Sens dubte, una gran font no explotada. Com tampoc, i això també espero explotar-ho en un termini relativament breu, pel que fa a la visió francesa de la oposició catalanista antifranquista durant el període 1944-1948. De fet, he tornat amb milers de fotografies digitals (Si, ara ja es poden fer sense pagar res!!!!)


2.- Al marge de consideracions estrictament arxivístiques, en voldria d'altres referents al nacionalisme bretó. Per una banda, per dir que resta totalment anorreat visualment als carrers de tot Bretanys. Només alguna pintada residual en llocs de poca visibilitat, alguna llibreria a Quimperlé amb llibres sobre la qüestió i poc més. Això, si l'administració francesa ha permès la retol.lació bilingüe, francès-bretó, dels rètols de trànsit i d'alguns carrers, però res més enllà de l'anèctoda. Poca, poquíssima gent parlant en bretó, nul.la existència de publicacions en aquest idioma, i ni rastre d'ell en cap tipus de format escrit en botigues, etc.


3.- Això sí, voltant per la Bretanya les llibreries de vell van apareixent i fent crits de sirena... Gran compres sobre nacionalisme bretó, per exemple, les memòries del nacionalista i membre del Consell Consultiu de Bretamya del 1944, Yan Fouéré, La patrie interdite. Historie d'un Breton, París, Editions France-Empire, 1987, 8 € (preu de vell), 459 p. i, la segona part, La Maison du Connemara. Histoire d'un Breton, II, Bannalec, Coop Breizh, 1995, 8 €, 334 p. Una interessantísima autobiografia de l'evolució del nacionalisme bretó que fa especial incidència, com no podia ésser d'una altra manera, sobre la col.laboració amb els ocupants alemanys durant la II Guerra Mundial. Però que també ens explica d'altres aspectes molt suggerents del bretonisme. Per exemple, podem conèixer les posicions celtistes o pancèltiques, que pretenien crear una mena de comunitat de les nacions cèltiques: Bretanya, Escòcia, País de Gal.les i Irlanda, amb l'afegitó ja ancrònic de Cornualla. L'especial referent que era el nacionalisme gal.lès o l'exili, precissament a Gal.les i després a Irlanda de molts dels líders, polítics o culturals del nacionalisme bretó com, per exemple, Roparz Hemon.

4.- La veritat és que la qüestió del col.laboracionisme del nacionalisme-independentisme bretó amb els nazis a la França ocupada del 1940 al 1944 és, certament, delicada. Però no ho és menys que la col.laboració d'àmplies parts de l'administració francesa, de quadres militars, culturals, etc, de París. França caigué ràpidament, el feixisme hi era molt estès i el col.laboracionisme no fou una excepció. Per tant, la criminalització de l'actuació d'una part del nacionalisme bretó, no tot, no varià tant respecte a la de molts francesos. Així, perquè la diferent vara de medir? La pregunta sembla de broma, no? A França, com a tants d'altres llocs d'Europa i del món, el nacionalisme d'Estat ho pot tot, ho supera tot, res no el tomba. En canvi el nacionalisme bretó ja ha quedat estigmatitzat per sempre més?

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Ha, ha... veig que no sóc l'únic que quan viatjo aprofito per fer feina!

arnau ha dit...

Tot és buscar un viatge on es pugui aprofitar per treballar, o una investigaciío que et permeti un viatge.