Suposada aula del futur.Dia de correcció massiva de treballs dels alumnes de les dues llicenciatures en les que he impartit docència (ara graus o no sé com..., al cap i a la fi tot és anar canviant els noms per a semblar que es fa alguna cosa). Dia de publicació de l'informe en què s'acredita el nivell d'aprenentatge dels alumnes catalans de primària: 1/4 suspenen. Em sembla poc, per com arriben a la universitat. Dia de certs contrastos. Grans contrastos diria. Potser uns al pic de l'Everest i els altres al centre de la Terra. Ho dic perquè la lectura de les ressenyes és com una muntanya rússa, com el Dragon Kahn diria Maragall (Pasqual, no el poeta Joan, sinó el seu net). El poeta faria una "Oda a l'estudiant" o "Oda a la intel.ligència crítica". I podria escriure: O estudiant, et parla un jove professor en llengua comprensible, intentant no fer faltes d'ortografia i amb un mínim sentit comú i crític. Perquè no ens escoltes? Ets sord, la genètica t'ha extirpat les orelles o tens una freqüència auditiva diferent (com allò dels xiulets dels cans)?
Alguns treballs excel.lents, altres ruïnosos, així com les ruïnes de la cultura clàssica. Ja sé que la bellesa de les ruïnes no té preu, però... Una ressenya o comentari crític, ai Dio mio, no és un resum home, i dona, és clar. No veniu, vinc, anem o vaig, a l'aula a vomitar dues hores de paraules per a què llegiu un llibre i el resumiu. Per això ja tenim la contraportada, els diaris, les ressenyes de les revistes o les cerques al Goooooooogle. Es tracta de llegir i reflexionar. Ai, no ho havia pensat mai això, aquest argument em fa pensar en aquell documental del Mobutu Seseko i les bessones que tenia com a amants, no estic d'acord amb aquesta posició sobre la cultura europea que expressa en Fontana, ai, quantes coses que podem dir i que els dits s'entesten en no escriure colpejant, amb força com jo, el teclat de l'ordinador.
Visió crítica, amics, crítica. Si voleu resumida, però crítica i no només resumida.
Espero tota mena de comentaris. Sobretot dels que sol.licitaven alguna nova entrada al blog.
8 comentaris:
Homa,
Lu que yo crec esca el criticisme ha desaparegut entre plays 1,2,3 i subiendo, noticias de antena 3 i 20minutos, i un sistema educatiu que no ofereix moltes sortides socialment acceptades al jovent, a la vegada que busca una igualització desde d'abaix.
Peru daixant aixonas a part, lu impurtant, és lu impurtant: si vas al supermercat tens 8 marques diferents de pipes salades. Qué més volem?
I cap comentari sobre les europees?
Benvolgut, home assassí de l'ortografia voluntari. Certament, l'oferta de pipes saldes, pelades o amb closca, és esborronadora. Pots triar i remenar, quina felicitat...
Pel que fa a les eleccions europees, que no ereccions perquè no és va aixecar res de res, hi ha coses a dir. Per una banda, l'escàndol dels vots manipulats, segurament involuntariament a certs municipis. Quin espant, quina taquicardia, ai les unitats coronàries... quan els dirigents del POSI van veure's guanyadors a diferents pobles. Ja veien la revolució somiada feta realitat. Podrien fer una república a l'estil palestí, sense continuitat geogràfica, però quina delícia. I que dir de Falange, ja treien la pols a les camises blaves...
Certament, les eleccions no han generat res de nou. És a dir, la mateix imbecilitat dels partits que cada dia entra al nostre cervell per una o altra banda. Uns que pretenen guanyar el que no han guanyat, uns altres que han guanyat perdent, i la resta que no sap a l'espera de si el POSI proposa un Estat soviètic on es socialitzin totes les empreses productores de Pipa, o si crear una Monarquia amb Churruca I al tron. El culte a la pipa està assegurat, encara què, com a bon país comunista, només hi haurà una marca. La marca de l'Estat. La Pipa Comunista, la Pipa patriota, la Pipa del poble!!!!
Serè directa. Soc una víctima del sistema. Entraria dins dels paràmetres del fracàs escolar, amb tantíssimes vegades repetint curs, amb un complexa per la gran quantitat de faltes d’ortografia i per la incapacitat d’associar un sol número amb una operació matemàtica. Així doncs, o es que soc molt tanoca, o el sistema escolar fracassa. Potser es un cúmul de les dues coses... qui sap...
Be doncs... molt lluny de voler convertir-me en el típic tertulià que opina de tot i no sap de res, deixaré el debat del sistema pedagògic per els experts. Però només em plantejaré un parell de preguntes: Qui i com es valoren quins són els coneixements necessaris per anar per el mon; i que ha de ser l’escola: un transmissor de coneixements o un element el qual s’encarregui de dirigir a l’alumne amb el desenvolupament de les seves capacitats i potenciar-les?
No se si es un problema del sistema educatiu, del professorat, de la classe dirigent... un cúmul tot plegat pot ser..? Però no podria ser que la qüestió vingués encara més de rerefons?. Quins són els valors que s’imparteixen en aquesta societat? Potser el debat educatiu podria començar per qui? Les cadenes de tot el mon, i més les del nostre estat, ( haig d’incloure també tv3 ) avui han anunciat el fitxatge multimillonari de Ronaldo per 92milions d’ euros. Aquesta ha ocupat una gran part del programa informatiu... deu ni do... ben interessant... Així doncs, veient quin és el repertori de programes televisius, els quals no faré esment, i notícies interessants... quina educació i quins valors han de tenir el jovent?
I els llibres... ahir em vaig passejar per Barcelona, i vaig entrar en la llibreria que hi ha al costat de la plaça Universitat ( no vull anar d’intel•lectual ni molt menys, tant sols era la segona vegada que entrava en un llibreria sense l’intenció de comprar un llibre, per desgràcia...) i vaig quedar esgarrifat. A primer cop d’ull vaig observar tota la quantitat de Best sellers que hi havia... El llibre de rècords guines de 2008, l’Oda inacabada de Pascual Maragall, i com a llibre estel•lar el qual ocupava dos terços de l’estanteria Maria Teresa Campos. Vaig estar tentat de tenir-lo a les meves mans, però el meu sentit de la vergonya m’ho va impedir. En soc conscient que hi ha llibreries i llibreries,i llibres, però si em bombardegen amb aquests productes...i els consumeixo... no transmetre alguns valors als meus fills, alumnes, deixebles... un tant... com ho diria... ignorants?
Continua segona part...
(Be de dalt...)
I agafant el fil conductor de l’Arnau, criticant el poc sentit de crítica que té la societat, no ens adonem com ens be processada tota la informació? Bombardeig de notícies, mastegades per que no et deixin ni temps ni ganes de reflexionar sobre elles, amb un prejudicis de valors els quals no et deixen espai per la crítica. I, realment algú ens ha ensenyat a discutir a l’escola? No repetim un discurs de monòleg, en el qual no deixes acabar l’altre per donar tu la teva opinió, ( això hem recorda les sessions parlamentàries ) lluny de la maièutica socràtica? Programes televisius sense contingut, audiències massives amb programes que rosen el border line, i un sense fi d’articles d’opinió a l’estil Pilar Raola que fan ganes de riure. Tot enfocat per mantenir una societat sense apagada en la crítica i en el desenvolupament cultural.
Així doncs, encara queden dubtes que els valors que es transmeten són enfocats a la crítica? Però que espereu?! No som doncs víctimes tots plegats d’un intent d’inutilització de la societat, creats i pensat com a productes d’autoconsum, amb una finalitat ben llunyana d’una tendència constructivista i de creativitat cultural?
Lluny de viure en una societat clàssica ( en el sentit més romàntic i positivista de l’època clàssica ) ens acostem a un buit de neurones buides creades per consumir. Amb això no manifesto la voluntat de quedar-me creuat de braços i admetre que som víctimes del fracàs escolar i productes de la societat antiautocrítica i per tant no hi podem fer res, si no per un intent ( o auto intent ) de convèncer ( o auto convencem ) de la necessitat d’un canvi, si més no en alguns ( o molts valors ).
Millor que Sòcrates no aixequi el cap, segurament s’avergonyiria de nosaltres.
Salva
Fotre un treball avui dia no es com abans que disposaves de l'enciclopèdia catalana de la biblioteca i t'havies de fotre d'òsties - jo que soc de poble petit - amb tots els companys de classe. Ara s'ha perdut aquest romanticisme de galtades i insults per la soledat de l'ordinador...ara no te tant de mèrit fotre 15 planes a computadora quan abans et costava deu i ajuda fer-ne 5 a ma...que al final sempre acabaves enmerdant-ho tot posant el nom amb boli i havent de repetir...en fi...que no es lo mateix que abans i que compadeixo a l'Arnau per la tortura que això deu suposar.
amen
F.F.
Benvolguts amic i lectors, avui quasi traspasso després de llegir un treball arribat a darrera hora. L'he qualificat amb un 1 en un acte de generositat fora de mida. Necessito oxigen!!!!!!!!! La mascareta!!!! El ritme cardíac encara resta alterat!!!!!!
Aquests son genials XD! veig la gran notícia !! et comento dalt!
Certifico que les castanyes al teclat són memorables.
Comprovació de paraules: GALIGA, garriga en xinès.
Publica un comentari a l'entrada