Tot escoltant la inquietant cinquena peça de "Les Quatre Overtures" de Bach en versió de Jordi Savall (2000).Fa dies que no escric res, però ja se sap la manca de fluïdesa quan s'escriu un llibre genera un tap al cervell. No obstant, hi ha un altre fenomen que no em deixa pensar amb claredat i no és cap altre que la campanya de les eleccions europees. Deixant al marge tota consideració de la importància de la UE, el que més m'inquieta, i hauria d'inquietar a la societat en general, és el pla d'extermini neuronal que estan perpetrant els partits polítics. I és què em faig una pregunta: com escriuran llibres d'història política els historiadors d'aquí a 50 anys a través de les campanyes electorals. Que interpretaran? Llegiran literalment els missatges vomitats per candidats i candidates o tindran suficient criteri per blasmar els seus avantpassats. És clar, que si les campanyes actuals són fruït dels suposats "spin doctors", les mens pensants privilegiades que calculen, analitzen, estudien el comportament de la societat actual... no diguem els que hi haurà d'aquí a mig segle.
Tots sabem que les campanyes són eines d'excitació dels electors potencials, dies i dies de demagògia brutal i d'imbecilitat extrema, però hi ha coses que s'escapen del sentit comú i del no comú. La veritat és que havia pensat encapçalar el post amb una fotografia de José Zaragoza del PSC amb un cartellet d'aquells seus: "Si tu no vas, vindrem nosaltres i ja t'ho trobaràs". Però m'ha semblat massa pornogràfic.
I és la pregunta esdevé cada cop més fàcil de respondre: ens creuen imbècils? o potser la bona interrogació és una altra: són ells els ineptes? Els anuncis del PSC-PSOE, PP i ICV són testimoni de la "decadència de la cultura occidental". Les efiges de Berlusconi, Chirac (retirat fa 2 anys), Bush (no hi ha Barack "Màgic" Obama), Aznar (per favor) i altres com l'il.lustre polonès... ens produeixen un suicidi neuronal cada cop que els meus ulls visualitzen un cartell i envien la informació al cervell. Serem apàtics, imbècils o d'altres qualificatius, però si més no ens diguin que som analfabets. L'anunci del PSOE amb capellans inquisitorials, empresaris esclavistes i altres dimonis ultraconservadors fa una pudor que la TV m'està a punt d'explotar. I el del senyor de la Orella Gran ja no diguem: és un pistoler desafiant a algú a l'altre banda del carrer de Vitoria Town? I que dir d'ICV... aquella demagogia... aquella gestió plena de radicalisme ecologista... potser millor que s'encadenin a un plataner de Barcelona i callin.
Per favor, deixin d'insultar als altres partits, parlin del seu no-programa. No utilitzin la por, a qui? A Aznar? Home espanta la seva estètica i discurs perquè forma part d'aquesta manera de fer política precisament. I no diguem ja la por a ZP, això si que fa por!!! Uuuuuuu!!!!
D'altra banda, d'ERC i CiU ja ni en parlo, com a mínim només es mouen en un àmbit estètic més propi dels anys vuitanta del segle XX, amb menys estridències, i potser alguna idea més, però fent-se partícips del naufragi global de la política catalana. Alguns d'estar a punt de capgirar la història del país, han passat a ocupar-hi una cadira residual, però amb remuneració.
Aquest és un testimoni per a qualsevol historiador futur que cregui poder interpretar les campanyes electorals del 2009. Potser tot és causa d'escoltar els Spin Doctors massa fort.
De totes maneres no es prenguin això seriosament, és que tinc un dia poc inspirat i sempre ajuda treure's la tensió per alguna banda.
9 comentaris:
Fa dies que com a politòleg corro pels carrers espantat, com fugint dels diversos cartells marketinians de les europeees...corro pensant que son Berlusconi, Aznar,... els que es presenten a les europees...també penso que Vidal Quadras es presentarà a les eleccions d'esquena amb aquesta coroneta que gasta...ves a saber...la veritat es que aquesta edició s'han lluit tots plegats...té bemolls que amb tant de dineral encara no coneguem la candidata del psc...de fet, tant me fa, perque les actuacions des de que tinc ús de raó (no fa tampoc molt...)no son les més correctes per ara anar pidolant el meu vot...en fi...sort en tenim dels teus anàlisis...
salutacions cordials
F.F.
Certament, no he fet esment de Vidal-Quadras, però és que supera qualsevol anàlisi racional. Pel que fa a Maria Badia del PSC-PSOE, sentir-la parlar, al marge d'una malla lliço d'oratòria, esdevé una mostra més de demagògia de manual. I que consti que aquests comentaris no exclouen la possibilitat de que tant uns com altres siguin bons gestors a l'eurocambra, però pel que fa a la transmissió de valors positius i de missatge polític estan a anys llum d'un Aprovat justet (ara que arriba època d'exàmens).
No se perquè, la gent s'extranya que la gent no participi a les europees...a banda de no conèixer els candidats, crec que els partits estan defraudant i molt...s'hauria de buscar la forma de canviar a tots els dinosaures que des de fa anys tallen el tortell per entrar sàbia nova que valgués la pena...el que passa es que els que venen darrera son igual o pitjor...que hi farem...aprovat justet??...SI TU NO VAS, ELLOS VUELVEN Y SI VAS TAMBIÉN!
salut!
F.F.
Seguint amb la crítica a la campanya electoral , estava escrivint un article continuista a aquests, però primer i desprès de l’experiència d’ ahir havia d’expulsar el que portava a dins.
Ahir vaig tenir ganes de vomitar. Per poder criticar realment la campanya electoral, hem vaig deixar caure en el míting del PSC a Mataró. Realment va ser un espectacle patètic. Desprès de l’escàndol sensacionalista de la famosa portada del País ( és un diari o es una revista de salsa rosa? ) , pensava que el país (amb minúscula )ja no podia caure més baix, però veient la direcció dels parlaments la meva mentalitat va tornar a canviar. L’alcalde de Mataró, que s’encarregava d’obrir els parlaments va tenir una nit estel•lar. De fet no li vaig començar a trobar el sentit fins que no vaig intentar donar-li un enfoc de showman. Un actor tret de Polònia o d’algun reality. Llavors si, mirant-m’ho no com a polític si no com un espectacle vaig començar a disfrutar una miqueta més i se’m va passar la borratxera de bajanades que anava dient. Tot seguit va sortir als parlaments l’ànima de la festa. El sr. President. No faré més comentaris al respecta. I desprès la candidata del PSC a les Europees Maria Badia.
A part de fer alguna coça a la història, es va repetir una i una altre vegada la bajanada de l’esquerra i la dreta. Havíem si algú m’ho pot explicar per que no ho entenc. Havíem si ho entenc: ser d’esquerres és subvencionar a la Seat per que no marxi a un altre país i facilitar la congelació dels sous dels treballadors durant dos anys,no? ; ser d’esquerres és elaborar una llei de dependència que sembla l’estatut: mai arriba. Ser d’esquerres és desprotegir els drets dels bascos al no conservar el seu patrimoni cultural de la seva llengua. Ai no que això ho ha fet el PP que governa al País basc no? Però amb PSE no??Ai, perdoneu la meva ignorància però és que a vegades em perdo amb tanta hipocresia. Així doncs l’únic que vaig entendre que els de dretes eren molt dolents i eren els amos de les empreses i que ens volien robar tots els diners i que havíem d’anar contra d’ells i que s’hauria de procurar que les esquerres poguéssim governar per que les dretes no robin i per que no ens tornin a ficar en una altre crisis, i per que no facin el que vulguin... però escolteu.... que collons fareu vosaltres.... que passa que soc imbècil i m’han de repetir durant 3 hores el mal que fa els partits conservadors neoliberals, i l’economia de consum? Això ja ho se, però i que faran els partits que es consideren d’esquerres??? (Per cert, no ets el que et consideres si no el que ets)
Per tant, desprès de més de dos hores de parlaments, l’únic que vaig treure clar és que si no anem a votar vindran les dretes i ens menjaran. O sigui, es plantegen com una mena de salvadors del “monstruo de les galetes” i els hem de confiar el nostre vot a cegues, per que de fet, de propostes... ni una...
Així que senyors/es, el futur està aquí. L’alternativa a la dreta és la dreta pintada de vermella...
“que dios nos pille confesados”
Salva
Des del gabinet de reinserció de les víctimes de mítings polítics et recomanem una mica de calma i serenitat, així a l'estil de la retòrica del PP. Sinó la tensió acumulada en 3 hores de bombardeig a les neurones poden generar algun tipus d'explosió cerebral. Això, o l'organització d'algun grup clandestí que boicotegi els actes dels partits polítics. O l'aïllament de la política o l'atac frontal. No s'accepten vies intermitjes, podrien resultar perjudicials per la pròpia intel.ligència.
Desprès de poder expulsar el que duia ahir, i desintoxicar-me amb una mica de Miles Davis, acabava l’article que havia començat en la línea continuista dels anteriors missatges.
Però el més repugnat, no és només la patètica campanya bipartidista que estan fent els "únics" dos partits Espanyols, si no, el que em sembla més denigrant i que em fa pensar que com ha societat ja hem fracassat, és el miler de persones que recolzen aquestes polítiques i fan que "el debate decisivo" o com carai li vulguin dir, sigui màxima audiència a Antena3. com els presoners de les cavernes, tothom es dirigeix cap a les mateixes hombres. Hombres que fan por i es converteixen en tiranies legitimitades per la incapacitat d'una societat de mirar cap a la llum i veure que aquestes hombres no són més que la manipulació de subjectes que ens fan creure que és la única via. La única via d'afavorir un estat on el pluralisme polític passi a ser residual. Del pluralisme polític a l’alternança de governs, diferenciats per petits rasgos simbòlics, amb un clar nucli comú. Un intent de reforçar la teoria catch all que una i una altre vegada ens projecten en vomitades televisives. Terrorisme (des) intel•lectual? No se que passa, si es que ens em tornat imbècils i la classe política és el seu reflexa i per tant no hi podem fer-hi res o és que així ens ho velen enviar en missatges clar i contundent.
Però com comentava l’Arnau, lluny d’una oposició clara i constructiva, sembla ser que ningú vulgui sortir de la caverna, veure la llum per tornar-hi i comunicar-ho a tothom.
No se si els que heu pogut veure la llum heu reflexionat i heu arribat a la conclusió que no val la pena esforçar-se per intentar modificar el panorama actual, però per el que mi reflexa, i encara lluny de trobar-me amb el mon de les idees, amb la llum de la salvació, m’agradaria pensar que hi haurà algú que trobarà la manera de convèncer a la societat que això no és política, i que més que partits són màquines de fer vots.
Tot i així la “democràcia” és un sistema que permet que es puguin si més no garantir els drets i llibertats, i és un deure que s’hauria d’utilitzar. I com ha éssers partícips d’una societat d’interacció social, som objectes polítics i com a tals es té una responsabilitat.
Fruit d’una crisis (més que econòmica ) d’identitat política,descontent cada vegada més amb la política actual, aquesta vegada em costarà moltíssim donar el meu vot. Potser més val votar el grup més radical, que no sigui de dretes es clar, només per fer entendre que hi ha altres possibilitats?
Si Plató aixequés el cap...
Salva
Benvolguts,
la vida és així. Veient alguns treballs dels vostres companys d'universitat, de la vostra i d'altres llicenciatures, el futur sembla que ens depararà situacions més dantesques. No vull imaginar-me els futurs analistes polítics i els futurs mestres. La política, aquesta seria unalatra discussió, és el reflex de la societat en la que es desenvolupa? Perquè si és així, més val fer una gran pila de llibres a Plaça Catalunya i cremar-la. Jo, personalment, no hem sento partícip de la societat a la que pretenen representar, però reconec que els instints primaris hi són en el conjunt de la població.
Avui, les opcions de vot, si més no són més obertes. La circumscripció única "epañola" ens permetrà votar partits d'altres territoris. Qui sap que votaré...
He votat. No tinc paraules.
Disculpeu que faci un ús abusiu d’aquest post, però crec que en certa mesura em serveix de teràpia, alhora que puc extreure els meus malts pensaments cap a l’exterior.
Primer de tot, i en vista de l’èxit obtingut en les eleccions, des del lavabo assegut, m’agradaria felicitar a tots els partits polítics que han guanyat.
Desprès de tornar d’un sopar familiar, he posat la televisió per tal de seguir els resultats. Primer error... seguir els resultats per televisió... Desprès de fer un Zapping he pogut comprovar el grau d’interès que tenen els “Espanyols” amb els afers polítics. Tele5 emeten aquell programa cultural, que entre tots els protagonistes crec que no arriben al 72 de coeficient intel•lectual, Aida... A antena3, en la mateixa línea, TV1 no ho puc analitzar per que ja ni la tinc codificada... i així fins arribar a tv3...
Be... de seguida m’han començat a entrar un altre cop les ganes d’anar al lavabo veient el grau de felicitat que es desbordava en totes les seus polítiques. Realment és digna d’admiració la capacitat d’automanipulació que tenen. Jo vull que em donin la recepta. Tots estan contents, tots han guanyat, ningú ha perdut... fins aquí, res de nou, ja que en totes les eleccions passa el mateix... però es que en aquestes crec que s’hauria de reflexionar una miqueta més... disculpeu, però que el 61,5% dels votants s’hagin quedat a casa un dia plujós o ennuvolat... no és per llençar coets.
Hi ha qüestions que s’haurien de prendre una miqueta més seriosament. Ens agradi o no vivim en una xarxa interconectada on les desicions ens afectaran. Per tant que només el 38% de la població hagi anat a les urnes, l’ànalisis polític hauria de ser més crític i admetre que tots els partits han fracasat. No vull ser alarmista i dir que el sistema és un fracassa, però si que m’agradaria reflexionar en veu alta i preguntar per que els resultats estan sent tant negatius. Tot i que la humiltat no és una característica humana, de vegades l’hauríem d’usar-la , i encara que sigui amagar-nos darrera d’ella i admetre els nostres errors.
Desconec si som una societat que naveguem sense rumb a l’espera d’una salvació per la falta d’un lideratge polític competent, però el que està clar és que m’algrat ens vulguin intentar injectar un brot de felicitat, el sistema no ha obtingut els resultats esperats...
L’abstenció a nivell Europeu ha sigut el clar protagonista, seguit d’una extrema dreta que colorejerà el parquet de Brussel•les. Un resultat nefast per el progrés i el respecta dels drets de tots els ciutadans del mon, i sobretot per el que fa a la legitimitat d’aquestes eleccions. Una legitimitat que qualsevol Sucietat, políticament intel•ligent la donaria per deslegitimitada i recercaria nous models per tal de realitzar un tasca més correcta.
Ara és el moment. Ara s’està engendrant el projecta Europeu, i si comença amb aquests fonaments l’estabilitat es veurà afectada.
Però bé... no me’n vull estendre més, i ara quant surti d’aquí aniré a dormir, ja que si torno al sofà encara hauré d’anar a urgències...
Però per no ser desagradable torno a felicitar a tots els grups parlamentaris, i com a proposta constructiva , els hi proposo que creïn una champions leage entre ells. D’aquesta manera tots podran assaborir el títol tal i com ho vàrem fer els cules, i el viatge dels seguidors de Manchester no serà en va. Tots guanyaràn.
Moltes felicitats i aneu tots a...
Salva
Publica un comentari a l'entrada