Després de l'impacte de dues hores de cinema nefast, encaro la tortura mediàtica de Sant Jordi. Festa remarcable per als que només compren un llibre a l'any per a engrossir els estants plens de figuretes o per anivellar una taula coixa. Beneïdes les utilitats d'aquest trossos de cadàver d'arbre que tant servei fan...
Però al que anava. Després d'unes quantes falques de ràdio, algun anunci a la premsa i certa notícia de TV, acompanyada d'alguna visita a l'espai de novetats de certes llibreries... Crec, justificadament, que tots els que signem llibres ho hauríem de fer amb pseudònim. Com podeu veure en la imatge de més amunt, jo signaria com a Mr. Kaplan-Parmentier un nom amb molta salsa triturada i intrigant. Aniriem més igualats. Els i. mediàtics no sortirien amb aventatge i el comprador hauria de fullejar l'obra, llegir l'índex, la contracoberta, unes pàgines... escolliria!!!!! Però no de manera assistida, com l'assistent cultural del TRESC. Home, i dona, feu-vos un criteri cultural propi, collons!!!! Tots amb pseudònims!!! Com a mínim la mediocritat impressa no arrassaria tant a les llistes de més venuts. Ni que fos per error, induït o no, alguns comprarien aquell poeta, historiador, assagista o novelista que en 10 o 15 anys recollia drets d'autor de 20 o 25 obres seves a l'any. Res ni per a fer un vermouth. Paraula del senyor -del blog-!
1 comentari:
Per cert Mr. Kaplan-Parmentier, on té la paradeta dels seus múltiples llibres no sanjordiencs...
Com diria un amic meu, signim un llibre que els meus hereus cobraran 0,50 cèntims més quan se'l venguin!
Publica un comentari a l'entrada