Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dilluns, d’abril 20, 2009

Tots amb pseudònim! Mr. Kaplan-Parmentier


Després de l'impacte de dues hores de cinema nefast, encaro la tortura mediàtica de Sant Jordi. Festa remarcable per als que només compren un llibre a l'any per a engrossir els estants plens de figuretes o per anivellar una taula coixa. Beneïdes les utilitats d'aquest trossos de cadàver d'arbre que tant servei fan...
Però al que anava. Després d'unes quantes falques de ràdio, algun anunci a la premsa i certa notícia de TV, acompanyada d'alguna visita a l'espai de novetats de certes llibreries... Crec, justificadament, que tots els que signem llibres ho hauríem de fer amb pseudònim. Com podeu veure en la imatge de més amunt, jo signaria com a Mr. Kaplan-Parmentier un nom amb molta salsa triturada i intrigant. Aniriem més igualats. Els i. mediàtics no sortirien amb aventatge i el comprador hauria de fullejar l'obra, llegir l'índex, la contracoberta, unes pàgines... escolliria!!!!! Però no de manera assistida, com l'assistent cultural del TRESC. Home, i dona, feu-vos un criteri cultural propi, collons!!!! Tots amb pseudònims!!! Com a mínim la mediocritat impressa no arrassaria tant a les llistes de més venuts. Ni que fos per error, induït o no, alguns comprarien aquell poeta, historiador, assagista o novelista que en 10 o 15 anys recollia drets d'autor de 20 o 25 obres seves a l'any. Res ni per a fer un vermouth. Paraula del senyor -del blog-!

1 comentari:

Galderich ha dit...

Per cert Mr. Kaplan-Parmentier, on té la paradeta dels seus múltiples llibres no sanjordiencs...
Com diria un amic meu, signim un llibre que els meus hereus cobraran 0,50 cèntims més quan se'l venguin!