F. D. Roosevelt, Combats pel demà, Barcelona, 1947

F. D. Roosevelt
Combats pel demà
Barcelona, ERM (Anònim), 1947

Missatge previ: el Mercat de Sant Antoni continua obert i al seu mateix lloc. Les informacions periodístiques eren això, desinformacions.

Us parlo d'aquesta compra (1,20 €) per la curiositat de la mateixa. I és que es tracta d'una edició d'aquelles clandestines en ple franquisme, sense editorial definida (encara que a la portada hi possi ERM). Una traducció al català d'una edició francesa (Combats pour demain, París, Les Editions Nagel, 1945) -amb pròleg de Jules Romain- de discursos del president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, publicada a Barcelona el 1947.

La veritat és que dubto que en aquells moments una obra com aquesta, o res relacionat amb la política local o internacional, hagués obtingut el permís per a editar-se en català. Més enllà de certes obres literàries, poques eren les publicacions legals amb català en aquells anys.

Una altra qüestió seria saber si en castellà si que s'hauria publicat?

La veritat és que en castellà, per exemple, Los Libros de Nuestro Tiempo, publicava llibres semblants com el "Diario" de Galeazzo Ciano o "Cruzada en Europa" d'Eisenhower. Però, evidentment, passats per la censura franquista i en castellà.

I afegeixo una referència sobre aquesta qüestió trobada al blog Mediterrània, i que fa esment d'un fragment del clàssic de Josep Benet sobre la persecució de la llengua i cultura catalana:

"El 1973, estant vigent encara a Espanya la dictadura del general Franco, es va editar a París el llibre Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco (1a part), de Josep Benet. En aquesta primera edició i pel perill que comportava, no hi constava el veritable autor, sinó un suposat Institut Català d'Estudis Polítics i Socials de Barcelona. Més tard, el 1978, ja en democràcia, l'editorial Blume el va tornar a editar a Barcelona. En el prefaci hi podem llegir: L'idioma català, enfront de la persecució de què era objecte, cercà refugi, d'una banda, entre els milers de catalans que es veieren obligats a emprendre el camí de l'exili, en acabar-se la guerra d'Espanya, i entre les nombroses comunitats catalanes establertes en diversos països d'Europa, Africa i, especialment, Amèrica. I, entre aquests catalans de l'emigració, continuà l'edició de periòdics i de llibres en llengua catalana que, a l'interior de Catalunya, era prohibida per les autoritats franquistes. D'altra banda, a l'interior de la Catalunya sotmesa al franquisme, el cultiu d'aquest idioma es refugià en la clandestinitat. Així, en la clandestinitat continuà ensenyant-se la llengua catalana i clandestinament continuaren formant-se mestres d'aquest idioma. Clandestinament continuaren editant-se llibres en llengua catalana, i no sols originals del escriptors d'aquest idioma, ans també versions de Shakespeare, per exemple, i d'obres que apareixien en aquelles hores a l'exterior de Catalunya, per exemple, els discursos de guerra del President Roosevelt, prologats per Jules Romains, o el Silenci del Mar, de Vercors. Fins i tot, l'edició de llibres religiosos s'hagué de refugiar en la clandestinitat. Per exemple, clandestinament va ésser editada la Imitació de Crist, de Tomàs de Kempis, la Regla, de sant Benet, i el Catecisme de la Doctrina Cristiana, destinat a l'ensenyament dels infants."