La complicada història interna de la premsa

Si mireu només un minut el meu blog, podreu veure ràpidament la importància que dono a la premsa com a eina per a la investigació històrica. Alguns potser diran que l'utilitzo en excès, però és indubtable que la consulta i utilització de les publicacions periòdiques escrites és bàsica per a una bona investigació.

No obstant, si la digitalització constant de diaris i revistes del segle XIX i XX ens està aportant cada volta més recursos per a la nostra tasca investigadora, no succeeix el mateix pel que fa referència a la pròpia història de la premsa. És a dir, per a realitzar treballs que ens expliquin la vida interna dels propis diaris: correspondència dels articulistes, despeses i costos d'edició, corresponsalies o problemes amb les autoritats. En el cas espanyol o català, no trobem cap estudi d'un diai d'abans de la Guerra Civil de 1936-1939 que vagi més enllà d'analitzar els articles apargeuts, la línia editorial o l'impacte del diari en l'opinió pública. On estan els arxius, la documentació interna dels diaris. Pel que fa a Catalunya, seria increiblement interessant, per exemple, estudiar la trajectòria interna de "La Veu de Catalunya", el diari de la Lliga Regionalista/Catalana entre 1900 i 1936. Però on estan aquests documents? Es van destruir?

Adjunto dos exemples del que deia localitzats ahir a l'Arxiu Nacional d'Andorra en el fons de la família Areny de Plandolit. Es tracta de les instruccions dels corresponsals comarcals del diari catalanista catòlic "El Matí", i d'una carta de "La Veu de Catalunya" on es valora la possibilitat o no d'oferir notícies d'Andorra al diari.

Espero comentaris des dels diferents països on algun "desaprensiu" llegeix aquest modest blog.