Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dimarts, de novembre 25, 2008

Grenlàndia: referèndum d'ampliació de l'autonomia


Sempre m'ha sorprès el paper determinant que al llarg de la història a jugat Dinamarca al nord d'Europa. El seu rol dominador amb els veïns del Mar del Nord, les seves relacions amb Suècia o Noruega i la seva expansió cap a Greenlàndia i les Illes Fer-Oer. Fins i tot les seves companyies de les indies que explotaren les Illes Verges i d'altres petites illes del Carib. Igual de remarcable que l'expansió planetària, des d'Indonèsia fins a Curaçao passant per la Guaiana Holandesa (Surinam) o Sudàfrica, dels seus veïns dels Països Baixos.
Doncs ara un territori danès com Greenlàndia està a punt de celebar, 300 anys després de la colonització danesa, un referèndum d'ampliació de la seva autonomia que sembla l'avantsala de la independència. Sempre he volgut anar a Grenlàndia.

NUUK, Greenland- Greenlanders will head to the polls on Tuesday for a referendum on whether to expand the Danish territory’s autonomy and thus possibly pave the way for total independence for the Arctic island.
Some 39,000 people are eligible to cast their vote on the local government’s proposal for self-rule that could be a first step to ending nearly three centuries of Danish hegemony in Greenland.
The proposal is the result of a Danish-Greenlandic commission report in May calling for “the people of Greenland (to) be considered a people in line with international law ... with the right to self-determination.”
If the “yes” side wins, the local government in Greenland, which was granted a semi-autonomous status in 1979, has the chance to take over control of new areas such as natural resource management, justice and police affairs and to a certain extent foreign affairs.
Greenlandic would also be recognised as the island’s official language.
Also at stake in Tuesday’s referendum is how to share the potential revenues from the natural resources under Greenland’s seabed, which according to international experts is home to large oil deposits.
The commission report on self-rule proposed among other things that “the revenues from activities related to raw materials be distributed to Greenland” in return for reducing annual subsidies from Copenhagen.
A recent poll conducted by the University of Nuuk and broadcast on Greenlandic radio on November 16, indicated that an overwhelming 75 percent of Greenlanders who had already made up their minds were in favour of expanding the island’s autonomy.
Just 25 percent said they were against the move.
This referendum “is not about independence,” local government chief Hans Enoksen stressed in a radio interview, adding however that he hoped “Greenland will be independent in 12 years ... for my 65th birthday.”
“Agreeing on self-rule is the only road forward,” he said, pointing out that “the Greenlandic people have wished for many years to be more independent.”
Like most of the parties in the local parliament, as well as the Greenlandic media, the Social Democratic prime minister has called on voters to “take advantage of this opportunity.”
He is not the only politician who believes full independence can be achieved in the not so distant future.
Lars Emil Johansen, one of two Greenlandic members of the Danish parliament, says he dreams the day will come by 2021, in time for the 300th anniversary of Denmark’s colonisation of Greenland.
“Of course we can be the masters of our own destiny and fly on our own wings,” he told AFP.
Not all Greenlanders are dreaming of breaking loose from Denmark however. A fringe movement, backed by a single political party, the Democrats, has emerged as an outspoken critic of the proposal.
“Greenland will never be an independent state,” Finn Lynge recently stated, much to the dismay of his Siumut party, which is part of the government coalition and strongly in favour of a “yes” vote in the referendum.
“There are only between 50,000 and 60,000 of us living here in geographically and climatically extreme conditions. With such a tiny population it is impossible to provide the human contributions needed to turn Greenland into a modern and independent state,” he said.
And while the island’s biggest daily, Sermitsiaq, has called on voters to support the self-rule motion, it has stressed that “it is wrong to talk about independence now” because “independence is indissolubly linked to an economy that can support it.”
In 2007, the territory received subsidies of 3.2 billion kroner (432 million euros, 540 million dollars) from Denmark, or about 30 percent of its gross domestic product.
With its 2.1-million square kilometer (840,000 square mile) surface, 80 percent of which is covered by ice, Greenland is the world’s largest island. It counts 57,000 inhabitants, 50,000 of whom are native Inuits.
In 1985, it voted by referendum to leave the European Union, of which Denmark remains a member.
Els grenlandesos decideixen sobre el seu dret a la independència
Els sondatges pronostiquen una clara victòria del 'sí'
Avui 39.000 grenlandesos decidiran si volen més autogovern o no. Si 'sí', com indiquen gairebé tots els sondatges, el nou estatut els reconeixerà el dret d'autodeterminació, declararà el grenlandès única llengua oficial i el govern tindrà plena capacitat de decisió en justícia, policia, control fronterer, immigració i recursos naturals. Ara, política estrangera i monetària, defensa i tribunal suprem continuaran en mans del govern danès.
El referèndum és de caràcter consultiu, però els governs grenlandès i danès han acordat que n'acatarien el resultat. Grenlàndia, amb gairebé 2,2 milions de quilòmetres quadrats (gairebé dues vegades l'extensió de França i la Península Ibèrica sumades), té el 85% del territori cobert de glaç i 57.000 habitants. Hom creu que sota la gruixuda capa de glaç hi ha importants reserves petrolieres i minerals. El canvi climàtic, a diferència d'allò que passa a molts països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del glaç, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, i més facilitats de pesca. Segons les estimacions, al subsòl grenlandès hi ha reserves de cru equivalents a la meitat de les que hi ha a l'Aràbia Saudita. Aquest ha estat l'escull principal amb què s'ha trobat el país per a convocar el referèndum, com sigui que Copenhaguen s'hi resistia molt. El primer ministre, Hans Enoksen (del centre-esquerra Siumut), va aconseguir el 30,7% dels vots a les eleccions del 2005. Segons que ha dit, més autogovern és un 'primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.' Si el 'sí' guanya, Grenlàndia assumirà les competències el 21 de juny, coincidint amb el trentè aniversari de l'establiment de l'autogovern. El primer partit de l'oposició i principal defensor del 'no', els Demòcrates, va obtenir el 22,8% dels vots el 2005.

1 comentari:

Estanislau Verdet ha dit...

Hola Arnau,
Sóc l'Estanislau Verdet,
Dir-li que ha guanyat la proposta nº3 i que finalment agafarem la re-versió que va proposar vostè de "El tour ho és tot pels francesos".

Així que també rebrà, si el vol, el modest premi. Cd-Single edició limitada de "Som tots uns desgraciats" signada.

Si la vol pot posar-se en contacte amb nosaltres a estanislauverdet@pauvallve.com

Moltes gràcies per participar i felicitats!

Fins aviat!