Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

dilluns, de novembre 17, 2008

Gomorra e il catalano: explicar les evidències

Ahir al matí vaig veure la pel.lícula "Gomorra" (basada en el llibre de Robert Saviano), sense voler-ho perquè anava per un altre film que es canvià d'hora... Per cert, si podeu mireu-la en versió original subtitulada. Perquè encara que sigui en napolità, i l'italià et serveixi de poc, el doblatge al castellà desmereix molt el film. Tanmateix, m'interessa comentar-ne alguns aspectes que ens poden fer reflexionar sobre la història del present, sobre les realitats del passat i sobre la atemporalitat de certs fenòmens socials, polítics i econòmics.
Vull dir que tothom, a Nàpols, a la Campania, a Roma, a Milà, Bologna o fins i tot a l'isola deshabitada de Catalano (a Sardenya), coneixien l'existència de la Camorra com un veruitable estat dins de l'estat italià. Tothom sap, a Europa, als Estats Units i al món sencer que allò és un fenòmen històric totalment anacrònic que ha perviscut fins al present, com si Catalunya encara estigués ple de bandolers. Ningú no ho sap, ningú ho ignora. Però ningú ho sap i tothom ho ignora. Només podem trobar Napoli a les notícies de la Rai, 1, 2 o 3, de Canale 5, de Rettequattro o la 7 per fenòmens com les escombreries, "allarma rifiuti", però i la Camorra? És a dir, el passat a la Campania, i en general de Roma cap al sud, és més present que mai. Ningú sabria dir-nos si estem parlant del Napoli dels borbons del segle XVIII, de la unitat italiana del XIX o de l'ocupació americana en col.laboració amb la Màfia siciliana del 1943.
Per a un historiador, aquest fenòmen s'erigeix en una prova que dem0stra com, en certes ocasions, el passat no ho és. Com hi ha fenomens que qüestionen totes les cronologies, tots els quadres generals, i tot el que un bon historiador pugui argumentar. No es pot fer història d'Itàlia sense parlar d'aquest fenomen, però és fa. No centra el debat polític, i alhora esdevé el principal actor. Certament increible.
Per altra banda, l'element Catalano, no de la petita i deshabitada illa, sinó nom d'un camioner italià que he vist avui a l'AP2 de camí de la UAB a casa, és com la Camorra, la Màfia o la N'dragheta, no existeixen. A Itàlia, al marge dels catalanòfils italians de la AISC, tot allò de Catalano no existeix, tot i que alguns d'ells se'n diuen. Una evidència que, com Gomorra, sembla que s'ha d'explicar. És que els italians neixen amb pa a l'ull. Però no una molla sinó un pa de pagès?