Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

diumenge, de juliol 27, 2008

Història de la Bretanya, història del nacionalisme bretó a la II Guerra Mundial



Dues lectures sobre la qüestió bretona durant la II Guerra Mundial (en propers escrits incloure una llarga llista de bibliografia sobre el tema).


Henri Freville, Archives secrètes de Bretagne 1940-1944, Rennes, Editions Ouest-France, 2008 (ed. original 1986), 9 € Del mateix autor: La presse bretonne dans la tourmente: 1940-1946, Paris, Plon, 1979.

Jean-Jacques Monnier, Résistance et conscience bretonne 1940-1945, Fouesnant, Yoran embanner, 2008, 20 €

Des de que l'any 1940, amb l'ocupació nazi de França, un sector del Partit Nacionalista Bretó (PNB) va decidir col.laborar amb l'ocupant alemany, el nacionalisme bretó a restat estigmatitzat. Fins al moment els estudis s'havien centrat en aquest aspecte deixant de banda tots els sectors del nacionalisme celtic bretó que s'oposaren al nazisme i participaren de la resistència sense abandonar la seva filiació identitària, lingüística i cultural. Per això, el llibre de Monnier és una fita que situa en la seva justa mesura històrica la realitat d'una Bretanya i d'un nacionalisme bretó dividit, ja des dels anys trenta, en una tendència esquerrana, des del comunisme a l'anarquisme (amb diferents grups) i una de dretana que acabarà dominant el PNB i aliant-se amb els nazis. Una realitat més oberta que hauria de trencar, per fi, la identificació entre bretonisme i col.laboracionisme. A més de recordar, els francesos en això han fet un exercici d'eliminació i negació de la història que, a França, va col.laborar amb els nazis una part significativa de la població, de l'Estat i de totes les classes socials. La Resistència és molt més agradable de recordar però els col.laboracionistes no van ser pocs i esporàdics, sinó que foren molts els que ajudaren i participaren de l'ocupació i del règim de Vichy.