Darreres novetats d'Arnau Gonzàlez i Vilalta (per a més informació veure currículum)

De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2010, 172 p., 14 €

Lluís Companys. Un home de govern, Barcelona, Editorial Base, 2009, 168 p., 14 €

La cruïlla andorrana de 1933. La revolució de la modernitat, Valls, Cossetània Edicions-Fundació Julià Reig, 2009, 239 p., 17 €

Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, 375 p., 23 €

Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, 384 pp. 29 €

LLIBRES DE PROPERA APARICIÓ (ENTENENT PROPERA AMB CERTA MODERACIÓ)

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (1931-1952) i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2008), Barcelona, Fundació Josep Irla, 307 p., 2010.

La utopia és el camí. Ramon Sugranyes de Franch i Carles E. Mascarenyes (1936-1940), 483 p., Acontravent, 2010.

Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, (Diversos Autors), dir. juntament amb E. Ucelay-Da Cal, 391 p., València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS

- ‘Epistolari mallorquí entre Francesc Cambó i Joan Estelrich’, Randa, n. 59, Curial, 2007, pp. 165-183.
- ‘La propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936)’, Historia y Política, n. 18, juliol-desembre 2007, pp. 255-272.
- ‘Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militància i resultats electorals’, Ponències 2007, Centre d’Estudis de Granollers, pp. 11-49.
- 'Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)'(en xarxa), Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008), La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni (Associazione italiana di studi catalani)
- ‘Miquel Badia i Capell: documentació sobre el seu pas per Andorra (gener-febrer 1936)’, (en xarxa)Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 118-135.
- ‘Aportació documental: andorrans evacuats pel Consolat francès de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1938)’, Papers de Recerca Històrica, n. 5, 2008, Societat Andorrana de Ciències, pp. 171-173.
- ‘Epistolari d’exili i guerra Ramon Sugranyes de Franch-Joan Estelrich (1936-1937): debat sobre el paper del catalanisme conservador’, Afers, n. 60, 2008, (pp. 455-475)
-'España no está en guerra': consideracions italianes sobre la censura de premsa espanyola (agost 1943)', juntament amb Gisela Bou, comunicació a les II jornades d'Història de la Premsa d'octubre 2007, publicat al volum 'Poder polític i resitència periodística', Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009, pp. 316-330

Projectes en curs (període previst de realització)

- 'Ángel Ossorio y Gallardo y sus artículos', 2011.

-'La idea de Països Catalans al segle XX (1900-1992)', 2009-2012.

- 'Catalogna-Catalogne-Catalunya: un país explicat pels Consolats d'Itàlia i França a Barcelona (1922-1946)', 2010-2011

RESSENYES, COMENTARIS DE LLIBRES I ALTRES

Darreres lectures

divendres, de juliol 04, 2008

L'arxiu de la revista TIME (1923-2007) al complet


En el següent enllaç podreu accedir a tots els números de la revista nord-americana TIME des del 1927 al 2007. Podreu fer una cerca per paraules, noms o termes i, a més, podreu copiar el text sense problemes: http://www.time.com/time/archive


Una eina fantàstica. Per exemple, us copio un breu article sobre la Catalunya de Francesc Macià de 1932 en la qual esdevenim californians, ni que sigui per a recordar en Gaspar de Portolà:
Macia's Catalonia, Monday, Jun. 20, 1932
Without her industrial Catalonia and her thriving Basque country Spain would be like the U. S. without the North Atlantic seaboard and California. Yet last week the Republican Government at Madrid signed away most of its control over Catalonia which contains the country's largest, most modern city, Barcelona. In Madrid the Cortes, 172 to 12, passed a Constitutional amendment presented by Deputy Zorilla Cid (who claims descent from El Cid*) granting governmental autonomy to Catalonia. Most of the 470 deputies preferred to stay at home.
Thus obtained was the lifelong objective of Catalonia's self-appointed liberator, Col. Francisco Macia who already has had himself elected "First President of the Republic of Catalonia." Still to be secured by fiery Col. Macia are three subsidiary objectives: financial and educational independence from Madrid, recognition of Catalan as the official language of Catalonia.
I un altre article sobre la Barcelona i Catalunya del 1990:
The Most Dynamic City in Europe?
Monday, Jun. 11, 1990 By MARGOT HORNBLOWER BARCELONA
A Joan Miro sculpture towers over Barcelona's Parc de l'Escorxador, its riotous colors glinting in the sun. Around it, grandmothers in sneakers, stocky shopkeepers and children in starched frocks join hands. A brass band brays for a slow-motion minuet. Toes out! Toes in! Deliberately, then merrily, 500 people count steps. The sardanas are courtly affairs, far removed from the stomping passion of Spanish flamenco. Under the Franco dictatorship, the dances were banned as subversive evidence of Catalan nationalism. But now, on Sunday afternoons, they are as ubiquitous as barbershop quartets at Iowa county fairs. "They're a sign of our identity," says Joan Anglada, a furniture salesman, pausing for breath.
A tourist set loose in born-again Barcelona bumps into such euphoric boosterism around every corner. "Catalonia is a nation!" exults Jordi Pujol, president of the autonomous region of 6 million people. "We have our own language, our own history, our own culture." To show it off, the city of 1.7 million has seized upon the 1992 Summer Olympics, with its windfall of government money and free publicity, and has catapulted itself into the ranks of Europe's favored capitals. "You go to Milan, Paris or Hamburg, and people marvel that Barcelona has become the most dynamic city in Europe," says Jose Maria Marti Ruffo, a London-based Catalan businessman.
Along the waterfront, where Christopher Columbus' statue points triumphantly out to sea, rusty railroad tracks were torn up to make way for two miles of sandy swimming beaches and palm-shaded cafes. About $2 billion worth of stadiums, hotels, restaurants and museums have been built or are under construction, a showcase for internationally known architects such as Richard Meier, Arata Isozaki and Jose Rafael Moneo. "It's an orgy of creativity," says Mayor Pasqual Maragall, grandson of Catalonia's most famous poet. A former lecturer in urban planning at Johns Hopkins University, Maragall invited such American artists as Claes Oldenburg and Ellsworth Kelly to make sculptures for a new park system that has become an international model of city planning.
Aesthetes may complain that Barcelona lacks the glittering royal art galleries and grandiose vistas of London, Madrid or Paris and that its geography, a natural amphitheater framed by mountains and sea, produces a smog worthy of Los Angeles. Some may even view as excessive chauvinism the natives' insistence on speaking Catalan rather than Spanish. But those who take the time will discover in this most Mediterranean of cities a rare personality, fanatically avant-garde yet obsessively preservationist. First century Roman baths are being excavated amid the twisting streets of its dense Gothic quarter. The famous Picasso Museum is housed in a 15th century palace; the main Olympic stadium is a renovated 1929 arena. This month Antoni Tapies, Catalonia's best-known living painter, will open, in a refurbished art deco mansion, a foundation featuring four decades of abstract works. "Catalonia," says Tapies, "can be summed up in an old motto, seny i rauxa -- prudence and daring."
The daring part crops up in the kitschy surrealism of Salvador Dali; in the sensuous modernismo architecture of Catalonia's turn-of-the-centur y masters, * Antonio Gaudi and Lluis Domenech i Montaner; and in the explosion of contemporary design that has transformed the city's nightclubs and even furniture stores into tourist attractions. If Madrid was ever a city of soldiers and aristocrats, Barcelona is a metropolis of merchants and artisans. Its fame springs from monuments like Gaudi's Templo de la Sagrada Familia (Sacred Family Cathedral), with its stone-dripped spires and wildly ornamented facades. But it is less a city where one tramps from one guidebook attraction to another than a place that unfolds like a treasure hunt, revealing itself in small clues: rococo streetlights and curlicued ironwork balconies; a stained-glass peacock, an art nouveau marvel, nestled above the door of Escriba, a celestial chocolate shop; a Gaudi-designed sidewalk of blue-green pavement stones carved with sea creatures.

The discovered delights are more than visual. In the Boqueria, an open-air marketplace, five varieties of wild mushrooms are fried up for less than $5 at a simple lunch counter. The funicular to Tibidabo, Catalonia's answer to Coney Island, presents a panoramic view of the turquoise sea. Take in a concert at the flamboyant 1908 Palace of Music, with its lush mosaics and Wagnerian Valkyries. Pick up a souvenir at a street table staffed by separatist activists: a sticker of Snoopy hoisting the Catalan flag. (Wear it to the annual El Barca-Real Madrid soccer match -- and be prepared for a fistfight.)
In the summer, a visit to Barcelona can be steamy and is best punctuated with side trips to the ancient villages of the Pyrenees, with their Romanesque churches. In the fall, the city is at its cultural high season, with the Festival del Tardor, an international theater, dance and music extravaganza. Spain's best opera house, the gilded Liceo in Barcelona, features fine international singers, including homegrown stars Jose Carreras and Montserrat Caballe. No matter what the season, the traveler can feast at one of the fish restaurants of working-class Barcelona, its neon signs flashing and its laundry rippling from the balconies. Sadly, a new coastal-protection law threatens to shut down the parasoled beach tables, where you can enjoy paella while a barefoot, sad-eyed Gypsy girl plays a miniature accordion.
Barcelonans inevitably end their evenings with a stroll up the Ramblas, the ebullient boulevard where all classes, ages and ideologies flow in a restless human torrent. This populist Champs Elysees, a Felliniesque vision, is lined / with stalls selling flowers, parrots, canaries and turtles; newspaper kiosks with journals in eight languages; cafes dishing up snacks of fried squid and hard sausage; Gypsy fortune tellers, their tarot cards laid out on fold-up tables. On one street corner, Eduardo Mazo, an Argentine poet, has pasted his verse on billboards for more than a decade. "The Ramblas is the most magic mile in Europe," he says. "People begin at one end when they're tired of life. By the time they get to the other end, they're in love with life." And with Barcelona.

dijous, de juliol 03, 2008

Llibres antics (des de Gutenberg cap aquí) digitalitzats per la BNE


Us facilito l'enllaç de la Biblioteca Digital Hispànica de la BNE amb desenes de llibres des del segle XVI fins a finals del XIX. Veritables joies.

"Mi rebelión en Barcelona", de Manuel Azaña (1935) digitalitzat



Abans de penjar al blog la ressenya del llibre "Azaña y Cataluña. Historia de un desencuentro" de Josep Contreras, us adreço a l'enllaç on podeu trobar en format pdf el llibre del mateix "Don Manuel": Mi rebelión en Barcelona, Madrid, Espasa-Calpe, 1935.

L'enllaç és el següent on us podeu baixar el llibre complet: http://clio.rediris.es/fuentes/barcelona.htm Heu de clickar on diu "versión completa".

"Azaña y Cataluña. Historia de un desencuentro", de Josep Contreras

Barcelona, Edhasa, 2008,
21,50€, 416 p.


Les historiografies catalana i espanyola no han estat mai massa proclius a l’estudi de les relacions personals-col·lectives entre els diferents pobles existents a la Península Ibèrica. I menys encara des del punt de vista de certs personatges d’innegable rellevància històrica els quals han marcat diversos punts d’inflexió en aquestes complicades connexions peninsulars. Així, el que ens proposa Josep Contreras en aquest volum, amb més o menys encert, és endinsar-nos en la relació de Manuel Azaña amb Catalunya. Hi ho fa, precisament, per a tractar de desmuntar totalment el mite azañista de “l’amic de Catalunya”. Mite, per altra banda, creat i alimentat des d’una Catalunya tant procliu, abans i ara, a elevar als altars nacionals al polític o intel·lectual cordial o “semicordial” amb alguna demanda catalana/catalanista.
Una visió quasi romàntica i bucòlica del que seria ministre de la Guerra, president del govern i de la II República Espanyola que, tot i la manca d’una obra monogràfica en aquest sentit, no es podia mantenir més enllà de la expressa falta de voluntat científica. I és què, tot i que Azaña seria qui propiciaria l’aprovació de l’Estatut del 1932, no sense remarcables retallades, les desavinences entre la classe política catalana dominant i el polític d’Alcalá de Henares no deixaren de crear constants friccions. Evidentment, i aquí és on radica la cordialitat d’Azaña, aquests enfrontaments no foren res més que minúcies al costat dels que es produïren amb d’altres noms de la política republicana espanyola en l’arena parlamentaria: de Fanjul a Royo Villanova passant per Ortega y Gasset o José Antonio Primo de Rivera.
Contreras però, no es circumscriu únicament al període republicà, sinó que analitza, potser en excés, el conjunt de la trajectòria política de “don Manuel” (ja prou estudiada per la historiografia) per anar a raure en el període de major relació i transcendència: 1931-1939. Una dècada on Azaña esdevingué l’actor principal de l’experiència democràtica i, en la qual, destacà el seu rol determinant en la consecució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat per les Corts Constituents el setembre de 1932. En aquest aspecte, l’obra de Contreras té el mèrit de concentrar les referències bibliogràfiques existents sobre el paper desenvolupat per Azaña durant els tràmits parlamentaris estatutaris, alhora que sobre la posterior evolució política catalana. Des de la consolidació de l’autonomia el 1933, passant pel 6 d’octubre de 1934 i la seva detenció a Barcelona, fins al desacord més absolut evidenciat en tantes ocasions durant la Guerra Civil. Un fet, el de la relació d’Azaña amb Catalunya que no havia merescut l’estudi específic dels diferents biògrafs del líder d’Acción i Izquierda Republicana i que era necessari abordar.
Pel que fa referència a les principals conclusions i arguments de Contreras, la lectura atenta de l’obra evidencia la manca de catalanofília de la figura política i intel·lectual d’Azaña. És a dir, que a diferència d’altres personatges com Àngel Ossorio y Gallardo, per situar un exemple treballat darrerament, veritable i genuí ja no únicament amic de Catalunya sinó eminent catalanòfil, el d’Alcalá de Henares no serà res més que un polític pragmàtic. I ho serà, ja des del 1930 quan en els viatges d’intel·lectuals castellans a Catalunya es situaria al costat de les demandes autonomistes catalanistes de manera genèrica. Així, el que es mostra clarament en l’obra serà la inexistència d’un cos doctrinari azañista sobre la qüestió catalana, més enllà de la imprescindible participació catalanista en la consecució de l’objectiu republicà espanyol i de la necessària mínima satisfacció autonomista per a consolidar la II República. D’aquesta manera, Contreras ens defineix un Azaña, intel·lectual i polític de segona o tercera fila fins 1931, que no reflexiona sobre les relacions entre els pobles hispànics, sobre la importància del “problema catalán” o de com encaixar-lo en un futur canvi de règim polític a Espanya. Sinó que simplement actua, això si amb prou visió de conjunt, però sense una gran i metitada estratègia respecte a Catalunya.
Aquest treball bibliogràfic però, no es veu completat amb d’altres fons. Així, hi manca una recerca d’arxiu que aporti elements nous (o en negui l’existència) per a entendre la posició i actuació d’Azaña envers la dinàmica política catalana. Alhora que no seria sobrer un buidatge hemerogràfic més ampli que ens permetés submergir-nos en els centenars d’articles d’opinió que, sobre aquesta qüestió, es publicaren a la premsa catalana, espanyola o basca. I que, en definitiva, ens marcarien la visió exterior existent sobre la relació Azaña-Catalunya.
En conclusió, l’obra de Josep Contreras esdevé un primer pas, una porta oberta, una invitació a un treball més aprofundit i de major abast i recerca, sobre la visió de Manuel Azaña sobre Catalunya i, potser podríem afegir, sobre l’azañisme a Catalunya. És a dir, l’estudi dels reduïts, però no per això menys interessants sectors de l’esquerra catalana que s’incorporaren als projectes partidistes, des de la Izquierda Republicana al Partit Republicà d’Esquerres, sota l’òrbita azañista. D’aquesta manera, l’obra de Contreras respon a una síntesis necessària i imprescindible, més quan sempre s’ha parlat de la relació d’Azaña amb Catalunya a partir de referències i tòpics ja prou gastats. Però, amb tota probabilitat, es desaprofita l’oportunitat d’aportar a la historiografia una obra de referència, per a plantejar un volum iniciàtic que obre portes a noves investigacions.
Al marge queda el pròleg del professor Enric Ucelay-Da Cal, en el què analitza el perquè, i la part de veritat existent, en la mitificació i elevació als altars de la política espanyola, d’un Manuel Azaña que, al seu parer, no deixà mai d'ampliar una llarga llista de fracassos al llarg de la seva trajectòria com a protagonista de la problemàtica vida de la II República Espanyola.
Arnau Gonzàlez i Vilalta (UAB)

dilluns, de juny 30, 2008

Un petit respir amb algunes imatges històriques

En el fatigós, esgotador i, perquè no dir-ho, desagraït món de l'historiador, un petit descans sempre és d'agraïr. Per això, penjo una selecció d'imatges relacionades amb la història sense més voluntat que buidar un moment la ment per a tornar a treballar.



BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Enllaç amb interessants inventaris del Pavelló de la República.


Us situo l'enllaç de diferents inventaris de fons particulars dipositats al Pavelló de la República (UB) a la Vall d'Hebrón (L3, Montbau) de Barcelona:

- J. M. Batista i Roca: http://www.bib.ub.edu/fileadmin/bibs/pavello_republica/FPCEHI/BatistaRoca.pdf Per a unes quantes fotografies de Batista i cartells i segells de Palestra difícils de trobar: http://webs.racocatala.cat/cat1714/palestrafotos.htm I per un text seu, "La Formació històrica de l'Estat Espanyol" (Ginebra, 1976), veure: http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/batista-i-roca.pdf



- F. Macià i Llussà:


pdf

Voluntaris noruecs a la Guerra Civil Espanyola (per qui sàpiga noruec)



En aquesta adreça: http://www.arbark.no/Utstilling/Spania/Spania01.htm trobareu informació i fotografies dels voluntaris noruecs que varen lluitar a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, i altres materials noruecs sobre Espanya.
Per cert, tot i que no sigui per això, no deixeu d'anar a Oslo. Ciutat petita però molt acollidora.

dimarts, de juny 24, 2008

Web sobre Josep M. Planes amb un recull dels seus articles i altres materials




En aquesta adreça: http://www.guiamanresa.com/planes/index.htm podreu trobar una àmplia selecció de materials, inclosos 100 articles de premsa reproduits i copiables http://www.guiamanresa.com/planes/04_articles/index.html del periodista català assassinat el juliol de 1936, Josep Maria Planes (Manresa, 1907-Barcelona, 1936). Un dels més destacats periodistes d'investigació de finals dels anys vint i prinicipis dels trenta que va tenir el seu gran objectiu, entre d'altres, de descobrir a l'opinió pública les estructures clandestines de la FAI. Fet que li comportaria la mort a l'edat de 29 anys.
Per a un breu article sobre la seva tasca periodíssctica premer ací.

divendres, de juny 20, 2008

Premsa basca digitalitzada (XIX-XX)


Ara ja, amb més calma, segueixo suministrant enllaços a fons de premsa, en aquest cas basca, digitalitzats a la xarxa: http://www4.gipuzkoa.net/hemerotekakm/inicio.asp?modo=&per=&accion=cambioIdioma&perano=&permes=&perdia=&fic=&idioma=C

Premsa catalana digitalitzada (Ardiaca)



En aquesta adreça: http://www.diba.es/xbcr/default.htm podreu consultar tot un seguit de premsa catalana dipositada a l'Ardiaca de Barcelona. Es tracta de publicacions de la ciutat i del conjunt de la província de Barcelona.


Per a més biblioteques de premsa digitalitzades de Catalunya, Espanya o Euskadi veure l'enllaç següent: http://hemerotecadigital.bne.es/recursos.htm

Un exemple, el Cu-Cut! de 1902 a 1904, del n. 1 al 157: http://www.cervantesvirtual.com/servlet/IndiceTomosNumeros?portal=0&Ref=7985 O un altre, La Llumanera de Nova York, publicació catalana als EUA de 1874 a 1881: http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12252749719034839987213/index.htm
El darrer exemple, els "Quatre Gats" 1899: http://www.lluisvives.com/hemeroteca/quatregats/catalogo.shtml
Bé, només falta possar-hi! A treballar!

dijous, de juny 19, 2008

Quarta i ja no puc més! Més digitalitzacions ara de premsa espanyola del XIX


En aquesta adreça: http://hemerotecadigital.bne.es/titulos.htm trobareu més premsa espanyola digitalitzada. Tam,bé de catalana, per exemple, si entreu al següent enllaç entrareu a "La Renaixença" del 2 de desembre de 1896: http://hemerotecadigital.bne.es/datos1/numeros/internet/Barcelona/Renaixensa,%20La%20(Barcelona.%201881)/1896/189612/18961202/18961202_00000.pdf#page=1
Això no és apte per historiadors amb problemes cardíacs.

Tercer lliurament! Cartells de la II República i Guerra Civil

TOTS ELS ENLLAÇOS ELS PODEU TROBAR TAMBÉ A LA SECCIÓ D'ACCESOS LLIURES A LLIBRES...
Jo no ho sabia, tu ho sabies? ell ho sabia? i nosaltres? Digitalització del conjunt de cartells de la II República i la Guerra Civil del Pavelló de la República de la UB. Tot aquest material a l'enllaç: http://www.bib.ub.es/cgi-bin/showllib.pl?gcivil (Guerra Civil) i al http://www.bib.ub.es/cgi-bin/showllib.pl?republica2 (II República)
Un nou moment d'extasi en aquesta la nostra feina i passió.
Per a d'altres fons digitalitzats d'altres disciplines veure l'enllaç de la UB i diverses institucions: http://www.bib.ub.edu/crai/fons-colleccions/coldigitals/

Mama mia!! Aquí va la segona bomba localitzada avui!!


Ai, amics! No fan anuncis per la TV, i jo diria que és per fer-ne. Segons fons INCREIBLE de publicacions digitalitzades des de L'Esquella de la Torratxa 1872-1939, el Be Negre 1931-1939, Meridià 1938-1939.... En aquesta adreça ho trobareu: http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/apartats/menuprincipal/hemeroteca/hemeroteca_digital/index.html


Perquè no es publicita? Perquè no venen a les facultats, arxius, al món a pregonar la bona nova?


Home que això costa molts diners públics, done-m'ho a conèixer.

Fons de publicacions catalanes del XIX i principis del XX digitalitzades!!!


Increible!! Però quan et submergeixes a la xarxa, de taant en tant veus algun peixet, a vegades un calamar o, ai carallo, una balena a punt de sortir a oxigenar-se una mica a l'exterior. Aquest és el cas present. En aquesta adreça: http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?&CISOSTART=1,1 podreu accedir a unes 140 publicacions catalanes de la segona meitat del XIX i principis del XX digitalitades i d'accés lliure. Des de revistes de poesia, art plàstic, literatura, esport, sttira política, etc...


Això comença a ser un nou Potosí, Zacatecas o una caixa oberta de banc oberta de bat a bat!


dimarts, de juny 17, 2008

La Stasi descrita pel seu "quasi" fundador


"El hombre sin rostro", de Markus Wolf amb Anne McElvoy, Buenos Aires, Vergara, 1997. Recomanat llegir altres traduccions com l'anglesa "Man Without a Face" (New York, Random House, 1997 i Public Affairs, 1999) o italiana "L'uomo sensa volto" (Rizzoli, 1997, 17,5€) (la castellana té bastants errors).
Excel.lent llibre sobre la creació i desenvolupament de l'espionatge exterior de la RDA durant la Guerra Freda per qui va ser-ne el màxim responsable durant més de trenta anys. Evidentment no es tracta d'un llibre historiogràfic, sinó que es basa en els propis records de Wolf. Escrit després de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, Wolf es mostra molt crític amb la trajectòria històrica de la URSS, la RDA i el Bloc Comunista en general i, per tant, es critica a ell mateix per no haver modificat la seva posició al llarg de tota una vida al servei d'Stalin, Hoenecker... Aquesta autocrítica és interessant pel que té de contradictori el fet d'haver perdut la Guerra Freda. Hagués escrit el mateix si el 1989-1990 hagués sigut la RFA la que hagués desaparegut? Com veuria la història del comunisme sense la darrera etapa?
Per altra banda, ens explica una trajectòria marcada per l'ascens al poder del nazisme a Alemanya i un pare comunista, homeòpata i naturista que el marcà per sempre. De la mateixa manera que la fe, inqüestionable, amb el model comunista i, per tant, l'obediència sense qüestionament a les ordres rebudes. Una interessant obra, que recomano llegir, per a qui busqui conèixer perquè tantes persones que creien en la millora humana que suposava el socialisme, varen caure i acabar organitzant i desenvolupant unes estructures repressores i, en moltes ocasions, paranòiques.
Per a un material complementari que ens permeti completar una visió de l'espionatge interior/exterior a la RDA veure la pel.lícula "La vida dels altres" (Das Leben der Anderen) dirigida l'any 2006 per Florian Henckel von Donnersmark (doblada i subtitulada al català en DVD), on es descriu de manera molt visual la vigilància a la que fou sotmesa la població de l'Alemanya Oriental i la psicosi existent entre els aparells del règim en una etapa ja tardana com el 1984. Tot i que no ens parla de l'espionatge exterior de la RDA, del qual Wolf en fou responsable, ens mostra la part interior.