Veig per Internet el documental de Televisió de Catalunya, "Adéu, Espanya?". Reflexiono una estona durant la visualització del mateix. És evident que si es tractés d'un documental de ciència política o d'història el suspens estaria més que garantit. No es dona veu a molts elements i s'explica de manera esbiaixada una quantitat considerable d'aspectes. Però aquesta no és la voluntat dels autors del documental. No pretenen il.lustrar la gent sobre uns conflictes identitaris com a elements subjectes d'un anàlisi científic. Aquest no és un treball adreçat als politòlegs o als historiadors sinó és als futurs. Aquest documental intenta crear opinió independentista i ho fa certament bé.
Per tant, si ens deixem de neutralitats moltes vegades falses, aquest és un treball que fomenta la creació d'un estat d'opinió. Si la televisió pública catalana expressa una posició no compartida pel govern del país és una altra cosa. Però és evident que s'està davant d'una posició política argumentada amb tots els mitjans que cal utilitzar per a convèncer. Talment com es fa des de l'altra banda del debat. Sense opcions per dubtes o contrarèpliques.
Certament és encertat parlar només de casos de països sense cap conflicte violent. Per fi el cas basc no es tracta. És un encert plantejar-ho tot en un context tant idílic i no parlar en cap moment de qüestions culturals i lingüístiques. Tot és economia. Voler és poder. És a dir, l'argument principal és un dels més simples mai emprats: i perquè no? Doncs potser aquest era el gir que calia a aquesta posició política per a començar a arrosegar les masses. Les coses són tant simples? Potser sí, potser no. Però certament quan tot es simplifica els conflictes s'esvaeixen molt ràpidament.
Un altre encert, evitar del tot les entrevistes amb polítics catalans o espanyols que portin la qüestió al camp sentimental. El documental es dirigeix als catalans exclusivament, sense apel.lar ala comprensió espanyola. Un canvi substancial i de gran transcendència. Es serà el que es voldrà i no cal convèncer a Espanya. Gran canvi, canvi revolucionari. Això no és la versió catalana de "La pelota vasca", ja intentada fa poc als cinemes amb un altre documental.
I en darrer lloc, el cop mestre és aquest discurs que sembla indicar la inexorabilitat del procés secessionista català de la mateixa manera que l'escocès, el greenlandès i el quebequès.
Felicitats doncs per als que defensen aquesta posició, entre els que em compto. Jo com a historiador ho analizto com un exemple clar del canvi de tendència política i cultural. No el podré passar mai a una classe de la universitat com a model d'anàlisi polític però si com a exemple d'una tendència canviant. Anys a venir veurem si aquesta visió obté suport o només es queda en una postura personal dels autors del documental.
