Per a qui no conegui aquesta història increible, crec que he de dir-vos que no podeu restar ni un segon i mig més sense entrar-hi de cap per a que sempre més. Una història increible de no ésser creguda. Un pas per l'Antàrtida i per les sempre recurrents, si més no al meu cap, illes britàniques més al sud del planeta: Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud, Elefant (Shetland del Sud), Orcades del Sud... certament els britànics no foren molt originals, amb l'excepció d'Elefant.
Un resum: Expedició Endurance
"Es cerquen homes per un viatge perillos. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa oscuritat. Perill constant. No se assegura retorn amb vida, honor i reconeixament en cas de éxit." aquest era l’anunci gens enganyos que es va publicar l’any 1914. al qual si varen apuntar 27 homes guiats per el capità Ernest Shackleton amb l’objectiu de atravesar l’antàrtida.
Endurance atrapat al gel a 100 kilòmetres del lloc d'arribada previst
El 18 de gener de 1915 desprès de sis setmanes de dura nevegació des de l’illa de Sant Pedro, el vaixell Endurance va quedar atrapat al gel. A partir d’aquell moment, el peculiar moviment del mar de Weddel, que fa que tota cosa que flota en ell, giri en el sentit de les agulles del rellotge, no els va donar mes opció que resistir esperant que arribés el pròxim estiu.
Vaixell Endurance atrapat per el gel
El capità Shackleton sabia que el vaixell no resistiria fins arribar al l’estiu i, amb total tranquilitat, o va comentar als tripulants. A finals de juny el vaixell havia recorregut 1000 km des de el punt on havia quedat enbarrencat, sabien que si aconseguien resistir un poc més la corrent els duria cap a mar obert on podrien navegar, en cas que el vaixell aguantes la presió del gel.
L'Endurans s'escora perillosament
A partir del 21 de juny, es varen donar ordres d’estar atents per si havien de abandornar el vaixell. El dia 27, desprès de varies jornades fatigoses traguent aigua del vaixell per intentar controlar les vies d’aigua, el Endurance es va aixecar per la popa, i les cubertes es varen començar a rompre, l’aigua va començar a entrar torrencialment i Shackleston va donar l’ordre de abandonar el vaixell.
Bots remolcats per els homes amb esquis i amb l'ajuda dels cans
Llavors, va decidir que tornarien a casa i s’enportaren tres bots estirats per esquís, va donar l’ordre de deixar tot el que fos innecessari i com exemple tirà al gel: el seu rellotge de or, els seus respalls de plata i el seu necesser. En canvi va autoriçà a Hussey a dur el seu banjo, per que d’aquesta manera donaria als homes, alegria per tirar en davant. Desprès de tres dies, quant varen veure que no havien aconseguit avançar ni tres kilòmetres, varen desidir i varen montar un nou campament, esperant que la corrent els duguès a la illa de Paulet, això els va permetre tornar al vaixell i recuperar materials. Varen ser testimonis del enfonsament del Endurance el 21 de novembre.
L'Endurance s'enfonsa
El 23 de decembre Shakleston, va decidir dur a terme un nou intent de avançar a peu. Cada jornada recorrien una distància de 1 kilòmetre, al final Shackleston va decidir no continuar més. Per recuperar la posició autoritària va llegir les normes del vaixell, en les quals deien que no els pagarien fins que arribesin a un port. D’aquesta manera els va dir que seguirien les seves ordres. Desprès d’una setmana, havien recorregut 13 kilòmetres, el gel que hi havia al voltant d’ells es mostrava cada vegada més fràgil. El 14 de gener varen sacrificar a 27 cans, estava clar ja no els nessecitarien, i en canvi, els caviures que consumien els cans s’anaven tornant de cada vegada més valiosos. El 30 de Març, quant varen sacrificar els últims cans, varen gaudir de bon menjar. Dia 9 d’Abril desprès que s’els tranquès el gel formant un iceberg, el capità Shackleston va donar la ordre de tirar al mar les embercacions, ja duien 15 mesos a damunt el gel. La nevegació dels bots va ser molt mes penosa del que qualsevol s’hagues imaginat, varen arribar fins el punt de retrocedir, emportats per el vent. Amb els homes permenentment mullats i gelats, alguns ja començaven a tenir congelacions als peus. El capità Shackleston es va donar compte que si no s’afanyaven a arribar a terra estaven perduts, aixi doncs va decidir que arribarien a la illa Elefant, a la qual varen arribar desprès de dos dies sense haver begut, ni menjat res calent. Quant per fi varen tocar terra, desprès d’haver passat 497 dies sense fer-ho, els homes estaven mig fuits. El 20 d’Abril Shackleston reuní a un grup, i els comunicà que tiraria al mar el més gran dels tres bots que tenia, i intenteria anar a la illa de Sant Pedro, a on demanaria ajuda a les estacions ballaneres noruegues. Era una trevessia inimaginable, i encara o segueix sent avui en dia, havia de recorrer més de 700 milles nàutiques el que equival a uns 1300 kilòmetres en un bot de 7 metres d’eslora, i les tres veles elementals. Amb aquesta embarcació havia de creuar l’oceà més terrible que existèixen i amb només una brújola, un sextant i un cronòmetre, per arribar a la petita illa de Sant Pedro.
El capità Shackleston s'embarca al bot amb el qual intenterà arribar a la illa de Sant Pedro
El capita s’en anava en cinc dels seus millors homes. La trevesià durà 16 dies en els guals s’havien de pasar continuament traguent aigua del bot. Per medir allà on eren havien d’aguantar dos homes el capità Sheckleston, i amb el sextant havia de medir la ruta correcta, amb menys de 1 grau d’error. El 10 de maig varen arribar miraculosament a Sant Pedro, a on per mals vents i l’estat de la mar varen amarrar allà on pogueren, amb la mala sort que el lloc a on ho varen fer era a l’altra punta de l’illa. Shackleston acompanyat pels dos dels seus homes va decidir recorrer a peu els 35 kilòmetres, que segons ell els separaven de l’objectiu. Al final desprès de durs esforços arribaren a la base ballenera de Strommes, no els varen conèixer del canvi que havien fet. Tot desprès el capità Shackleston es va posar en marxa en l’operació rescat, primer els dos homes que havia deixat a l’altra punta de l’illa i desprès els 22 homes que encara quedaven a l’illa Elefant. Desprès de demanar ajuda al seu propi pais, a uruguai, a chile i argentina, els chilens li dexaren un remolcador de acer. El 25 d’agost varen sortir i arribaren dia 30 a la illa Elefant, a on rescataren tots els homes restants sense ni una baixa. No importa dir que s’el considera un dels grans exploradors de la història.
Tokyo, 20:28 hora local
