Aquesta és una primera sèrie de vinyetes d'humor gràfic del diari català de Barcelona i portaveu d'Acció Catalana, publicades sobre la política internacional de l'any 1932-1934. El he anat recollint en diferents recerques de premsa i algún dia se'n faran ves a saber que?! D'esquerra a dreta i de dalt a vaig les dates respectives són: 23-VII-1933; 23-XII-1932; 30-III-1933; 28-III-1933; 30-IV-1933; 24-VI-1933 i 5-IX-1933. Essencialment tracten de l'ascens del nacionalsocialisme al poder i dels conflictes generats per la Itàlia de Mussolini i el Japó Imperial i imperialista en l'escena internacional.
Llegir un llibre en menys de 48 hores sempre és una gran satisfacció. Tornant de Corsèga via Niça, 7 hores de vaixell més 7 de cotxe, més 2 hores del diumenge he llegit l'autobiografia de l'historiador alemany George L. Mosse (1919-1999). Una excel.lent lectura per a un historiador jove. I és que a vegades és interessant conèixer quina persona hi ha darrere de certs llibres o articles (puc recomanar en aquest mateix sentit el llibre d'Eric Hobsbawm, Anni interessanti, BUR, Milano, 2004, 10 €, 491 p.; edició anglesa del 2002, Interesting Times: A Twentieth-Century Life). En el cas de Mosse, al qual jo conec a partir de les traduccions italianes dels seus llibres sobre nazisme i nacionalisme publicats per Laterza (en castellà n'hi ha alguns publicats, però una part reduïda de la seva producció, i a les biblioteques universitàries catalanes, segons el CBUC hi ha 2 miserables exemplars de llibres seus), m'ha fet pensar en diferents qüestions.
La sentència no necessita de cap comentari.
Ex-libris de Rafael Patxot Jubert (1872-1964), obra d'Alexandre de Riquer (1856-1920).
El nom del Caucas em porta records amagats a la memòria. El nom de Nagorno-Karabag, regió armènia dins d'Azerbadjan és com una mena de Shangrilà al meu cervell. Un lloc mític, i no paradisíac precisament (per a una visió sintètica dels conflictes a la regió). Però bé, dic això perquè ja fa setmanes, de fet des de 1991 i des del conquesta russa al segle XIX, que el Caucas i en concret Georgia (terra de la qual era fill Stalin), la Federació Russa i les autoproclamades Repúbliques d'Ossètia del Sud i d'Abhkàsia estan en perpetú conflicte latent. Darrerament els atacs russos, rèpliques georgianes, etc., s'havien succeit i avui s'ha declarat un inici de guerra amb Ossètia del Sud com a escenari. Com podeu veure al mapa del Caucas sota administració soviètica, en aquells moments les dues repúbliques sense reconeixement més enllà de Rússia, ja gaudien d'un estatus oficial en el puzzle que era la divisió territorial de l'URSS, heretada en gran part per la Rússia postsoviètica amb múltiples nivells d'administració (de fet Ossètia era una sola unitat fins que Lenin la va dividir i cedir una part a Geòrgia el 1922). 
El polític i periodista alacantí Carles Esplà Rizo (Alacant, 1895-Mèxic, 1971) sempre mantingué una especial connexió amb diferents membres del catalanisme d'esquerres. Sobre aquesta qüestió és interessant el llibre de Pedro L. Angoto, Carles Esplà, un periodista republicà: cròniques, conferències i correspondència amb Tarradellas, València, PUV, 2007, 252 p., 18 €
Tanmateix, el missatge anava dirigit a informar de l'existència a la xarxa de part del seu arxiu digitalitzat, la resta està en curs. Per al conjunt documental en general, per a la seva relació amb catalans i bascs.
Per a una biografia general d'Esplà:
Polític i periodista. De filiació republicana, col·laborà al periòdic alacantí "El Luchador" i a "El Pueblo", de València. Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d'"El Liberal", "El Heraldo de Madrid" i "El Sol". El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir. Proclamada la República, s'apoderà del govern civil d'Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes (1931), en substitució de Lluís Companys. Diputat a les corts per Izquierda Republicana (1931-36), delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació (1932-33 i 1936). Pel juliol del 1936, com a membre de la Junta Delegada del Govern Espanyol a València, dissolgué el Comitè Executiu Popular, creat amb motiu de l'alçament militar per organitzacions obreres, i prengué el càrrec de governador civil. Fou ministre de propaganda en el segon govern de Largo Caballero (novembre del 1936 — maig del 1937) i formà part del Consell Superior de Seguretat. El 1939 s'exilià a França, l'Argentina i Mèxic, on fou secretari de la JARE i col·laborà a "La Nostra Revista". Residí, com a traductor de l'ONU, a Suïssa. Ha publicat, entre d'altres, els opuscles Unamuno, Blasco Ibáñez y Sánchez Guerra en París (1940) i Don Amadeu Hurtado, un liberal europeu (1952).
