Les universitats, si més no pel que un mateix coneix (llicenciat el 2002 i doctorat el 2006 a la UAB), no són precisament l'altar dels debats entre alumnes i professors. Ho dic en el sentit, no ja de les protestes estudiantils, sinó pel que fa a les pròpies temàtiques de les llicenciatures. Cal impartir i aportar coneixements als alumnes, i cal fer-ho de manera molt treballada, però també cal estimular la seva interacció, la seva pròpia visió crítica, molt crítica i extremadament crítica, però raonada. No pot ser que acabem amb un títol d'història, de ciències polítiques, d'humanitats o de filosofia i només sapiguem dir qui era Nikita Kruschev, Pol Pot, Sòcrates, o Max Weber. Hem de saber posicionar-nos davant de l'obra d'aquests autors, i del propi sentit comú. Cal fer debats a classe, amb i sense materials, però debats sobre aspectes de la història-política-filosofia-etc on tots haguem de fer anar les poques neurones que tenim. Avui a Polítiques he plantejat un debat sobre, podríem dir-ne, "la naturalesa de la política i el seu encaix en la societat actual". Resposta molt positiva, intervencions raonables i interessants. Però és que d'això es tracta. No de fer memoritzar si Hitler, com deia ahir l' "ABC", era un maleducat, es gratava el nas en presència d'altres o ignorava per sistema les persones que anaven a veure'l (per cert recomano la lectura d'aquest premsa periòdicament. Cal conèixer tots els punts de vista, això si millor si us els donen a l'avió o al tren). Aquesta informació l'explicarem, però més valdrà debatre sobre el perquè del nazisme, el bon ús del terme nazi o el perquè d'una Alemanya dirigida cap a la catastròfe de la II Guerra Mundial. I això es pot fer, impartint teoria, fent llegir textos, però també provocant als alumnes amb arguments estímuls.
