Portada del llibre d'Eugenio Mascareñas -avi de Carles E. Mascarenyes-, El aire atmosférico.
En les darreres setmanes he continuat la investigació que vaig deixar durant una temporada per a escriure el llibre "La cruïlla andorrana de 1933". És a dir, he recuperat les figures de Ramon Sugranyes de Franch i, especialment, la de Carles Eugeni Mascarenyes i Portusach. La veritat és que he entrat en contacte amb la família d'aquest i això -ja passa a vegades- m'ha fet pensar en alguns fons documentals que caldria mirar. I... sí. A les desenes de cartes ja transcrites de Sugranyes i Mascarenyes creuades entre ells i diferents protagonistes de l'exili català de guerra, s'hi afegiran unes altres desenes provinents de diferents arxius.
En resum només volia aportar una primera veu biogràfica de Carles E. Mascarenyes per a que tot historiador o persona interessaa en la seva figura pugui tenir una orientació fins al moment inexistent. Evidentment, quan el llibre estigui enllestit a finals de 2009 o principis del 2010 ja hi haurà ocasió per a donar a conèixer de manera àmplia la trajectòria de Mascarenyes entre 1936 i 1940, alhora que al llarg de la seva vida.
De moment un tast: Carles E. (Eugeni) Mascarenyes (o Mascareñas) Portusach (Barcelona, 1911-Ponce, Puerto Rico, 1968). Net del Físic i Catedràtic d’origen andalús i avantpassats portuguesos de la Universitat de Barcelona, Eugenio Mascareñas Hernández (Almagro 1853-Barcelona 1934). Mascareñas Hernández fou responsable de la secció de Química orgànica de la UB des de 1879 i catedràtic entre aquest any i 1924. Degà honorari de la Facultat de Ciències de la UB. Creador de l’assignatura de Química Analítica el 1922. Membre acadèmic físic-químic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de 1883. Escollit tresorer de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts el 1927 i el 1930. Per altra banda, la família materna, els Portusach, eren originaris de Blanes a la Costa Brava. Encara que la mare de Mascarenyes tenia orígens filipins degut a les propietats familiars a aquell arxipèlag i d’altres territoris d’ultramar de l’oceà Pacífic.
Tot i provenir d'una família no catalana i castellanoparlant, Carles Eugeni fou un fervent catalanista i catòlic, membre i vicepresident de la Joventut Universitària de la Lliga Regionalista el 1931 i militant del partit (fou secretari de J. M. Tallada). Membre de la Federació Nacionalista d’Estudiants de Catalunya (FNEC) el 1936, col·laborador de la Federació d’Estudiants Catòlics de Catalunya, Secretari General de l’Associació Universitària Catalana Pro Societat de Nacions i President de l’entitat homònima espanyola creada l’abril de 1936. President de l’Associació Acadèmica Missionera. Llicenciat en dret i advocat. Casat amb Concepció Rubiés i Trias (Badalona, 1919) el 21 de juliol de 1939 a Paris -a qui conegué a Toulouse el 1938- i amb qui tingué set fills. Exiliat a França -París i Toulouse- l’agost de 1936 gràcies a l’ajuda dels Consellers de la Generalitat Ventura Gassol i Pere Bosch-Gimpera hi restaria fins 1941, realitzant curtes estades a Holanda. Mestre de l’Ecole Normale de Toulouse el 1938. El juny de 1940, quan les tropes nazis entren a Paris, Mascarenyes es troba a la capital francesa amb la seva dona –en aquells moments treballa en una fàbrica d’armament-. Immediatament es traslladarà a Toulouse. Retornat a Catalunya el 1941 –la seva dona ho havia fet el 1940-, residiria a Badalona per a traslladar-se a Reus com a secretari judicial. Als anys cinquanta acceptaria una oferta per anar a impartir docència a la Universitat de Río Piedra a Puerto Rico, on hi fundà la Facultat de Dret de la Universidad Pontificia de Puerto Rico el 1961 i on fou el primer degà. També hi fundà el mateix any la “Revista de Derecho Puertoriqueño” realitzada a mig camí de P. Rico i Barcelona on era impresa i corregida per una filla seva. Posteriorment a la Guerra Civil publicaria diferents obres jurídiques de rellevància com la "Nueva enciclopedia jurídica", Barcelona, Seix Barral, 1951. Als anys cinquanta fou vicepresident del cercle jurídic de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona. Soci de la Societat Catalana d’Economia de l’IEC entre 1953 i 1963. La seva correspondència amb Sugranyes de Franch serà molt intensa entre 1937 i 1939. Precisament durant el període 1938-1939 intentaria impulsar pel seu propi compte una organització anomenada “Jove Catalunya” a partir de la qual pretenia crear una Oficina de Propaganda que difongués la causa catalana en la política i diplomàcia europea.
