Una vegada, el filosof espanyol Miguel de Unamuno va dir dels catalans: "A los catalanes les pierde la estética". I certament, i la història està per a demostrar-ho, ens perd l'estètica i no la cirurgia estètica sinó la tonteria estètica. En política parlo.... Tanmateix no volia parlar d'això...
Fa quatre anys, a finals de 2004, en la lectura de la meva tesina de doctorat el professor i membre del Tribunal, Enric Ucelay-Da Cal, va fer-me una sèrie d'apreciacions formals i estètiques sobre el meu text. Jo, primer text escrit, no ho vaig entendre. Tant important era situar les cometes, un índex determinat i altres "collonades" d'una forma o una altra. Doncs SÍ!!! Era important!!!
Comento això, perquè en aquests moments estic acabant de llegir un interessant llibre on aquests problemes apareixen de manera palmària de Pedro Barruso Barés, Información, diplomacia y espionaje. La Guerra Civil española en el Sur de Francia (1936-1940), Hiria, Donosti, 2008, 406 p., 23,50€
No pot ser que les cites de documents o altres apareguin integrades al text sense cometes o altre signe que les identifiqui al marge de la cursiva. No es fa entenedor, no saps si estàs llegint una cita d'algun document o és el redactat de l'autor. Per altra banda, no es poden anar numerant els apartats del llibre: 1, 1.1, 1.2, 1.3, 1.4... i així successivament. No estem a l'escola o l'institut. I que dir dels noms de les persones citades. No podem parlar sempre dels cognoms sense fer esment, si més no la primera vegada al nom, Cambó es deia Francesc, Azaña Manuel i Franco Francisco. Sinó sembla que haguem llegit ja dues-centes pàgines on l'autor ja ens ha aclarit i contextualitzat tots aquells personatges. Un mapa de la zona que tracta, sud de França i banda espanyola dels Pirineus tampoc seria sobrer. I més quan fa constants alusions a una població o una altra.
En fi, que l'estètica ens perd, em perd, però amb raó. Per tant, gràcies Enric!!!
