Novetats d'articles, llibres i accessos a bases de dades incorporats al blog

Australasian Digital Theses Program: accés a milers de tesis doctorals d'Austràlia i Nova Zelanda: http://adt.caul.edu.au/homesearch/advancedsearch/

Tesis Canada Portal: Tesis a text complert del Canadà

http://amicus.collectionscanada.ca/s4-bin/Main/BasicSearch?coll=18&l=0&v=1

Irujo en Londres (1939-1945). http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/vasconia/vas32/32099132.pdf

LOST MEMORY - LIBRARIES AND ARCHIVES DESTROYED IN THE TWENTIETH CENTURY

http://www.unesco.org/webworld/mdm/administ/pdf/LOSTMEMO.PDF

LA RIVENDICAZIONE FASCISTA DELLA CORSICA (1938-1943), Marco Cuzzi

http://www.cg06.fr/culture/pdf/rr187-rivendicazionefascista.pdf

Trágicos y cómicos. Los corsos y el Estado francés, J.L. Fabiani

http://www.desclasificacion.org/pdf/Fabiani.pdf

ARCHIVIO DELLA NATIO CÒRSA (a cura di Massimo Ascoli e Isabella Amadori)

http://www.archiviostorico.unibo.it/storico/pdf/natiocorsa.pdf

The Italo-Australian press: Media and Mass comunication in the Emigration World (1900-1940)

http://www4.gu.edu.au:8080/adt-root/uploads/approved/adt-QGU20070215.111854/public/02Whole.pdf

The ideology of nation and race: the Croatian Ustasha regime and its policies toward minorities in the independent state of Croatia, 1941-1945.

http://www.library.unsw.edu.au/~thesis/adt-NUN/uploads/approved/adt-NUN20070911.113128/public/02whole.pdf

'Death charged missives': Australian literary responses to the Spanish Civil War

http://eprints.usq.edu.au/3199/2/Beasley_2006_whole.pdf

Disputed State, Contested Nation: Republic and Nation in Interwar Catalonia

http://www.collectionscanada.gc.ca/obj/s4/f2/dsk1/tape11/PQDD_0027/NQ50182.pdf

From Indifference to internent: An examination of RCMP responses to Nazism and Fascism in CanadaFrom 1934 to 1941

http://www.collectionscanada.gc.ca/obj/s4/f2/dsk2/ftp04/mq23157.pdf

Corsica: diferents punts d'interès històric

Acabat de tornar de Corsèga apunto a qui vulgui llegir-ho diferents punts d'interès històric. Per una banda, i deixant al marge la fallida conquesta catalana del segle XV de la qual només en queda l'escala de Bonifaziu, hi ha diversos elements de gran suggerència. En primer lloc, voldria fer esment de la figura històrica de Pasquale Paoli, pare de la pàtria corsa i fundador de la Corsèga independent de mitjans del segle XVIII (redactor de la seva Constitució, creador de la Universitat de Corti, etc). En fi un gran personatge oblidat.

Una primera referència que em ve de part del professor Ucelay-Da Cal que m'encarregà la compra d'alguns llibres sobre Paoli per a conèixer amb més profunditat el personatge que construí el primer estat constitucional del món abans de la Revolució Americana que derivaria en la creació dels Estats Units o de la mateixa Revolució Francesa del 1789.

Per altra banda, anar a Corsèga sempre estimula l'interès per la seva problemàtica terrorista, nacionalista o identitària (per a una visió veure aquests textos article i altres, alguns més: primer). La veritat és que jo vaig anar l'any 1997 abans de l'assasinat del prefecte Erignac i, a diferència d'ara, la presència de la violència, en forma de pintades, fotografies dels grups armats (FLNC...) estava molt i molt present. Cap senyal de trànsit s'escapava dels forats de bala -avui en dia, molt ocasionals-. Per a l'opinió de la premsa escrita veure aquest text: http://www.freewebs.com/johnrichardson/Representing%20Corsicans_redraft.doc

A agost de 2008, Corsèga a patit grans canvis. Després de les negociacions de Matignon 1999, l'aprovació d'una autonomia parcial, l'inclussió del cors com a assignatura obligatòria al sistema escolar i, sobretot, la inversió multimillonària en una illa abandonada per l'Estat Francès, han reduit la presència al carrer de la problemàtica política i de la violència. Les carreteres s'estan arreglant a marxes forçades, i creieu que feia falta. Els euros arribats del continent es noten molt i en la immensa majoria de l'illa. Encara a l'interior i manca una gran dosi d'inversió pública, tanmateix. Per a una anàlisi comparat entre Corsèga i les Illes Aland a Finlàndia (un altre tema molt interessant, veure aquest text).

Per altra banda, dins de la qüestió nacionalista corsa hi ha la difícil relació amb Itàlia i la italianitat. Certament, la llengua corsa és l'única oficialització d'un dialecte italià. Res més que això és la llengua corsa derivada del genovés. La presència genovesa durant 800 anys ha deixat un idioma que es pretén independent però que simplement varia algunes lletres de l'italià normatiu. Així, i és un cas curiós, l'administració francesa ha conservat com a propis els noms amb italià normatiu Ajaccio, Bonifaciu, Corte, i no els ha afrancessat. Només en comptades localitats com Ile Rousse (Isula Rossa). Des de Matignon tots els cartells de carretera estan també en cors: Ajaccio-Aiacciu, Bonifaciu-Bunifaziu, Corte-Corti, Calvi-Calvi...

La relació amb els italians té un especial interès en el període del feixisme italià que, durant més de quaranta anys, intentà crear un moviment nacionalista cors que reclamés la annexió a Itàlia de l'illa. Sobre aquesta qüestió us puc recomanar el llibre de Jean-Pierr Poli, Autonomistes corses et irrédentisme fasciste, 1920-1939, Còrsega, DCL Editions, 2007, 338 p., 22 € i també l'article de Marco Cuzzi que tracta el període 1938-1943 on s'inclou l'ocupació italiana de l'illa entre 1942-1943.