Fotografies de Tenerife (15-18 gener 2009)
En moltes ocasions treballant amb alguna documentació de la Guerra Civil, de la II República o del primer franquisme em sembla que aquells eren períodes de més interés vital. No ho sé explicar de manera ben definida. Certament, els canvis polítics i socials d'aquells moments -producte de violències catastròfiques- semblaven situar els seus protagonistes, en major o menor mesura, en un escenari on realment es produia algún canvi. Certament que, en el cas català o ibèric, no podríem parlar de cap evolució positiva però... Comparat amb la nostra monotonia vital, pel que fa a la política internacional -sempre amb l'ajuda inestimable del difunt Bush o d'altres il.lustres estrategues i suposats gurús de la geopolítica-, allò era un festival.
Sens dubte, el blanc i negre era millor, però la pseudoseguretat actual em permet escriure aquest post sense que ningú em detingui. Escriure sobre el passat és plaent i emocionant, especialment si ho comparem amb el present que ens ha tocat viure. Ja se sap res és blanc o negre, sempre com en les fotografies, hi ha una àmplia gradació de grisos. Ni abans era tant bona l'emoció de la inseguretat de les guerres i violències ni ara és tant satisfactòria la seguretat de l'avorriment polític i social. Sort que cadascú es pot dissenyar la vida i autoalienar-se.
