Dues lectures sobre la qüestió bretona durant la II Guerra Mundial (en propers escrits incloure una llarga llista de bibliografia sobre el tema).
Henri Freville, Archives secrètes de Bretagne 1940-1944, Rennes, Editions Ouest-France, 2008 (ed. original 1986), 9 € Del mateix autor: La presse bretonne dans la tourmente: 1940-1946, Paris, Plon, 1979.
Jean-Jacques Monnier,
Résistance et conscience bretonne 1940-1945, Fouesnant,
Yoran embanner, 2008, 20 €
Des de que l'any 1940, amb l'ocupació nazi de França, un sector del Partit Nacionalista Bretó (PNB) va decidir col.laborar amb l'ocupant alemany, el nacionalisme bretó a restat estigmatitzat. Fins al moment els estudis s'havien centrat en aquest aspecte deixant de banda tots els sectors del nacionalisme celtic bretó que s'oposaren al nazisme i participaren de la resistència sense abandonar la seva filiació identitària, lingüística i cultural. Per això, el llibre de Monnier és una fita que situa en la seva justa mesura històrica la realitat d'una Bretanya i d'un nacionalisme bretó dividit, ja des dels anys trenta, en una tendència esquerrana, des del comunisme a l'anarquisme (amb diferents grups) i una de dretana que acabarà dominant el PNB i aliant-se amb els nazis. Una realitat més oberta que hauria de trencar, per fi, la identificació entre bretonisme i col.laboracionisme. A més de recordar, els francesos en això han fet un exercici d'eliminació i negació de la història que, a França, va col.laborar amb els nazis una part significativa de la població, de l'Estat i de totes les classes socials. La Resistència és molt més agradable de recordar però els col.laboracionistes no van ser pocs i esporàdics, sinó que foren molts els que ajudaren i participaren de l'ocupació i del règim de Vichy.
